Tarifes
Persones sòcies 8.765 Contractes 19.553
Vols que et truquem?
skip to Main Content

Dret a la privacitat dels menors, molta feina per fer

  • Som Connexió

Recuperar el dret a la privacitat en l’ús que es fa de les nostres dades a Internet és un dels reptes que té la societat actual per fer front a l’emergència digital. 

I si volem protegir les nostres dades… pot ser que comencem per protegir un dels grups més vulnerables de la societat: els menors. 

El dret a la privacitat i a la intimitat és un dels drets fonamentals dels infants que més habitualment és vulnerat. 

I en trobem un clar exemple durant aquestes dates. D’uns anys ençà, amb el començament del curs escolar arriben els ja famosos formularis d’autorització que han de signar mares i pares. 

Uns formularis que permetran a l’escola publicar imatges a xarxes socials i d’altres plataformes digitals sense massa control, i que sovint els progenitors firmen a contra-cor pel temor que no firmar-ho pugui repercutir negativament en la integració de l’infant dins del grup. 

A l’article d’avui volem fer-vos arribar dues iniciatives molt diferents, però igual de compromeses amb els drets dels menors. Ens referim a La Plataforma pels drets digitals dels menors i el Manifest Infància i Pantalles.

Conscienciar el sector educatiu sobre la necessitat de preservar la privacitat dels nens i les nenes

Nascuda el 2021, la Plataforma dels drets digitals dels menors sorgeix arran de la crida, a través de les xarxes socials, d’una mare que havia patit un cas surrealista. 

La mare havia estat advertida pel centre educatiu de què el seu fill corria el risc de ser apartat de certes activitats que feia el grup si ella no signava l’autorització perquè sortís a les xarxes socials

La mare va compartir el seu cas a xarxes i va descobrir que no estava sola. Que tot i surrealista, aquesta situació es repetia sovint. Més d’un centenar de correus electrònics van donar resposta a la crida i van convertir-se en la llavor del que actualment és la primera plataforma que es preocupa específicament pels drets digitals dels menors. 

I el tema interessa, tal com demostren les entrevistes que els han fet a diversos mitjans.

Mireia Torres, portaveu de la plataforma, explica que els tres problemes principals que es donen en els centres educatius i preocupen a les famílies, són:

  • La difusió massiva de les imatges de les criatures.
  • La sensació que protegir la privacitat dels fills i filles resulta pràcticament impossible. 
  • El missatge que es transmet: que l’activitat a les xarxes és més important que la pròpia activitat educativa. 

Mireia Torres afirma: “el que volem és que es prenguin les mesures adequades per protegir la vida digital dels menors de 14 anys. Per això, l’objectiu essencial de la plataforma és conscienciar al sector educatiu sobre la necessitat de preservar la privacitat dels nens i les nenes i impulsar un canvi en les prioritats dels organismes competents com l’APDCAT (Agència catalana de gestió dels drets d’imatges dels menors) o el Departament d’Educació”. 

Segons la normativa del Departament d’Educació, les dades personals dels alumnes, entre les quals hi ha les fotografies, no es poden utilitzar per a cap fi diferent de l’educatiu (funció educativa i orientadora). I si es fa, s’ha d’autoritzar.

“Però l’autorització que arriba a les mares i pares és pròpia del centre escolar i acaba coaccionant les famílies”, comenta la Mireia. “Els formularis d’autorització no ens permeten decidir diferenciant els canals de comunicació on es comparteixen les imatges, sinó que ens fan decidir de forma unilateral i per tot el curs: o donem consentiment o no el donem”, afirma.

Arribats a aquest punt, resulta imprescindible diferenciar entre la captació d’imatges i la difusió massiva d’aquestes imatges.

I és que les fotografies i vídeos enregistrats no tenen per què publicar-se a xarxes on tenen una difusió massiva. De fet, sovint es fan arribar als pares a través de la intranet de l’escola o de canals de comunicació personals (correu), pràctica recomanada pel departament d’educació. 

Ara bé, per la feina extra que suposa, moltes escoles no fan diferenciació entre les imatges promocionals i les imatges per les famílies, i si els pares no donen el seu consentiment general, molt sovint es queden sense records dels seus fills, tot un greuge comparatiu amb la resta de famílies que si obtenen vídeos i fotografies.

Per evitar aquestes situacions i protegir l’empremta digital dels menors, des de la plataforma demanen que les autoritzacions especifiquin:

  • el canal de difusió (intranet, web, Instagram, Tik Tok, etc.)
  • el període de validesa de l’autorització 
  • el dret a revocar el consentiment quan es vulgui. 

La Generalitat de Catalunya disposa d’un model de formulari d’autorització de drets d’imatge que dona opció a triar en funció del canal. “Ara només cal que aquesta normativa s’apliqui”, diu la Mireia.

Extracte del formulari d’autorització dels drets d’imatge del Departament d’Educació

Però un formulari adequat només solucionarà la meitat del problema. Si la família no dona el seu consentiment ens tornem a trobar amb situacions com l’esmentada anteriorment, on l’infant corre el risc de ser apartat de certes activitats. 

Es donen casos en els quals es demana als nens que es girin o que se situïn al fons per tal de ser tapats, pràctiques que igualment impliquen un senyalament del menor dins el grup i que estan expressament prohibides per la normativa

Fins i tot, en casos molt extrems (tot i que prou habituals), es marca al nen o nena amb un distintiu. “En escoles amb molts nens, si el centre contracta un fotògraf professional per les fotos, és comú que els facin una X a la mà per tal que el fotògraf sàpiga qui no pot aparèixer” detalla la Mireia.

Llavors, quina és la solució? Com pot l’escola fer promoció a les xarxes socials? Què s’ha de fer amb els nens que no poden aparèixer a les imatges? 

Aquí el problema real és de fons: 

“El 90% de les empreses utilitza les xarxes socials per donar-se a conèixer i per vendre el seu producte i hem assumit que és normal que les escoles facin el mateix (de fet l’excepció és que no hi siguin). El debat seria si realment cal que les escoles amb nens menors de 14 anys hagin d’estar a les xarxes socials. Cal recordar que les imatges que es pengen en aquestes xarxes ja no pertanyen a la persona o entitat, sinó que se cedeixen els drets a la xarxa en qüestió”, explica la Mireia.

Quan una escola fa servir els infants per fer promoció de l’escola, llavors el que està fent és usar els nostres fills i filles com a producte, quan el producte real d’una escola és el model educatiu (els seus valors, les seves dinàmiques o la metodologia)”, conclou.

Com que resulta molt difícil convèncer les escoles d’abandonar les xarxes socials, el que recomana l’entitat és penjar-hi un altre tipus de continguts, tals com fotografies de les instal·lacions i dels materials pedagògics, infografies que expliquin el model educatiu o els exercicis que es fan, etc.

Per combatre les pràctiques exposades i aportar solucions, la plataforma porta a terme tasques de divulgació i conscienciació a través dels seus canals de comunicació. També fan xerrades i formacions als centres educatius (també a les famílies en cas ho necessitin) i propostes concretes de mesures a les autoritats competents.

Si vols assegurar-te que l’empremta digital dels teus infants està protegida, pots informar-te al seu web o seguir el seu canal de Twitter.

Impulsar la regulació de les empreses de tecnologies digitals

La Liliana Arroyo i l’Anna Ramis, impulsores del Manifest Infància i Pantalles, creuen que l’entorn digital actual té un gran impacte sobre una sèrie de drets que s’estableixen a la Convenció sobre els Drets de l’Infants, com el de l’educació, la privacitat, l’accés a la informació o la llibertat d’expressió. 

Pel que fa a la privacitat, el manifest no posa el focus en les escoles sinó en el món empresarial 

Els interessos econòmics i el colonialisme de dades, afavoreixen que les empreses comercialitzin productes de hardware o software per a menors, amb la intenció d’obtenir dades sobre els infants des de ben petits.

Tal com denuncia el manifest. Això té un doble efecte perniciós. 

  • Per una banda, els problemes sobre el desenvolupament cognitiu, físic, i psico-emocional de les criatures que pot generar un ús excessiu de pantalles.
  • I per l’altra la mateixa explotació de les dades d’aquests menors 

La sobreexposició a les pantalles obliga doncs a repensar i revisar les estratègies educatives actuals. Cal potenciar la recerca d’evidències científiques sobre els riscos sobre la salud, millorar la regulació de continguts i limitar la recol·lecció de dades.

El manifest proposa actuar de forma preventiva i estructurada a partir de 7 principis. Per la seva relació amb l’ús de dades i la privacitat que tractem en aquest article destaquem els següents:

  • Tenir cura de no fer servir mai imatges on hi hagi menors de 6 anys utilitzant una pantalla en cap situació ni context i ajudar a sensibilitzar en la prevenció de l’addicció infantil a les pantalles.
  • Orientar i acompanyar les famílies perquè la convivència digital sigui respectuosa amb la salut, les necessitats i el ritme dels infants
  • Impulsar la regulació de les empreses de tecnologies digitals per limitar les possibilitats de recollir informació personal sensible dels infants amb finalitats comercials. 

Ja són moltes les institucions d’àmbits com la salut, la pedagogia, la psicologia i l’educació que s’han adherit al manifest, entre col·legis oficials de metges, pedagogs i psicòlegs; facultats de ciències de l’educació i psicologia; entitats del món social, la salut mental i la infància; i federacions d’associacions de famílies. 

Per descomptat, Som Connexió no hi podia faltar i també ens hi hem adherit. 

Si voleu més informació, podeu trobar-la al seu web. I us animem molt especialment a firmar el seu manifest.

Ara et pot interessar

Back To Top