Persones sòcies 5.560 Contractes 9.907
skip to Main Content
Mobil Infants

El primer mòbil dels fills i filles: quan, com, quin i per què?

  • Som Connexió

Quin és el moment adequat per incorporar el mòbil? Com fer-ho? Com acompanyar el procés? Per què val la pena pensar bé aquest moment? Les noves tecnologies són una eina imprescindible, necessària i molt potent, i per això cal apropar-s’hi i aprendre a utilitzar-les d’una forma estudiada. 

A continuació intentarem resoldre algunes d’aquestes preguntes per poder introduir el mòbil de manera conscient, per part dels pares i per part dels joves. Segurament serà un camí i un aprenentatge per a tota la família!

Atenció: Si continueu llegint, heu de saber que tots els consells que us aportem a continuació han estat posats en pràctica. Us hem d’advertir que, en alguns casos, la seva aplicació pot produir irritabilitat i principis d’al·lèrgia dels joves en vers als adults però són símptomes passatgers que acabaran desembocant en una millor qualitat de vida.

Quina és l’edat adequada per comprar un mòbil a la nostra filla o fill?

– Mare! Pare! Vull un mòbil! 

Totes les mares i pares ens haurem d’enfrontar en un moment o altre a aquest moment. I a molts això ens neguiteja: és el moment adequat? Quin mòbil li compro? Com evitaré que es converteixi en una zombi amb l’expressivitat d’una sabata? I si en una d’aquestes travessa un carrer sense aixecar el cap? 

Pot semblar una exageració, però és així, els pares no podem evitar preocupar-nos. I cada cop som més conscients de la gran addicció que generen els mòbils. D’aquí sorgeix la voluntat d’instaurar uns bons hàbits respecte al seu ús.

Però tornem a la pregunta inicial, ha arribat el moment?

Si hem de pensar en quina és l’edat idònia per incorporar el telèfon, la resposta curta és: com més tard millor. 

Si, d’acord, això és molt fàcil de dir, però… què passa quan la nena arriba de l’escola i ens etziba: 

– Sóc l’única de la classe que no té mòbil! 

Sabem que això és un xantatge emocional clàssic, però no deixa de ser efectiu, perquè com ja hem comentat, els pares no podem evitar preocupar-nos: 

– I si ara resulta que l’estic desplaçant del seu grup d’amics perquè els altres es poden comunicar i ella no? I si li estic impedint l’accés a eines que necessita controlar?

Tenint en compte tot això, i de manera més o menys general, podem dir que l’edat la determina un canvi important en la vida del nostre fill: el començament de l’institut, als 11 o 12 anys.

Això és així perquè és el moment que més nois i noies aconsegueixen tenir el seu primer mòbil perquè la família comença a necessitar tenir “control” d’on són quan canvien de centre escolar i es desplacen sols. Tot i això, hem de ser conscients que els nostres infants no estan madurs per fer-ne un ús adequat i, si no es té cura, és fàcil que comencin a fer-ne un ús addictiu.

Per altra banda, podem vincular l’ús del mòbil a l’adquisició d’una responsabilitat: el nen s’està fent gran i dipositem en ell una confiança. El mòbil no és una joguina, és una eina, i l’inici de l’ús ha d’estar limitat a la necessitat de la família, no a la “pseudonecessitat” del fill.

L’assaig general: el mòbil compartit

Recomanem començar amb un terminal “no personal”, és a dir, el telèfon no serà seu sinó que serà d’ús compartit de tota la família i només se l’emporta fora de casa quan la jove i la família consideren conjuntament que fa falta. Si no, és un terminal que es queda a casa. 

Si no necessitem que el nen pugui utilitzar el mòbil per trucar, una bona opció és començar per l’ús d’una tableta, ja que això ens evitarà haver de contractar dades i minuts amb una operadora.

Durant aquesta primera etapa pot ser interessant que, en el moment que comencen a tenir grups “infantils” de Whatsapp (a 5è i 6è de primària), s’utilitzin amb el terminal del pare o de la mare per poder-lo acompanyar d’una forma més estreta. Cal pactar conjuntament el compromís de no mirar el grup de Whatsapp si no és davant la presència del fill. I també cal deixar clar que els pares tenen dret a demanar al fill que els mostri què està passant pel grup de Whatsapp per poder identificar riscos de bulling, maltracte, relacions tòxiques, etc.

No ho podem posposar més: ha arribat l’hora! Com fer-ho?

Un cop ens hem informat i hem arribat a la decisió de forma racional (i no pas perquè no aguantem més la seva mirada recriminatòria), arriba el moment de permetre que tingui un mòbil propi. 

El primer pas és negociar, ja des del principi, els usos i les limitacions del telèfon. La jove pot fer una proposta de quines creu que poden ser les normes d’utilització del telèfon mòbil: temps total, en quins moments, sota quines circumstàncies… 

Aquesta proposta s’ha de revisar amb els pares i consensuar-la. Un cop establertes les regles, caldrà decidir també de mutu acord què passa quan no es compleixen.

Recomanem que el servei contractat no tingui dades contractades i 100 minuts.

Recomanem definir quins jocs i aplicacions es poden utilitzar. I recomanem molt especialment evitar l’ús de xarxes socials (de forma excepcional podem permetre el Whatsapp).

-Però mamà! Papà! Per a què vull jo un mòbil sense internet i sense xarxes socials? 

Aquí us recomanem que us mantingueu forts. Per entendre el perquè, us proposem la lectura d’aquest article que compila diferents estudis sobre l’efecte de les xarxes socials en els adolescents.

Per últim, entre les normes establertes també recomanem definir en quins espais es pot utilitzar. Per exemple, evitarem els espais sense control dels adults (al lavabo, l’habitació, a l’hora d’anar a dormir) o quan es fa una altra activitat (a l’hora de menjar, mentre es fan els deures). L’objectiu és evitar mals hàbits d’ús i limitar el temps transcorregut davant de la petita pantalla. 

Una ajuda per aconseguir-ho és utilitzar alguna de les diferents apps que et permet tenir un control del temps real d’ús (la percepció del temps quan utilitzem el mòbil està molt distorsionada). Tenir aquesta informació permetrà a la filla o fill prendre consciència i és una manera de pensar en tot allò de més gratificant i saludable que podríem haver fet durant aquesta estona.

Pas a pas: allarguem cada fase tot el que es pugui! 

Durant el procés d’incorporació del terminal, que pot ser progressiu, cal reforçar missatges sobre omplir el temps de valor, ja que és el més important que tenim. Establir i explicar diferències entre l’ús del terminal amb valor o com a narcòtic. 

Arribats el cas, si considerem que el nostre fill té un grau de maduresa suficient, recomanem posar en consciència als nostres fills tot explicant-los les nostres pors respecte a l’ús del mòbil i les xarxes socials. Si ells saben exactament què és el que ens preocupa, també estaran alerta.

Per últim, cal que prenguin consciència de si estan connectats a través de la connexió wifi o si estan consumint dades, aquest punt s’ha de treballar quan ja tenen el servei de dades contractades.

La clau? Donar exemple i buscar motivacions en comú

En paral·lel, cal que donem exemple. Aquest és un dels punts més delicats i més importants, ja que no podem demanar als i les joves que facin un ús mesurat i conscient del seu telèfon si el que veuen a casa és un mal ús continuat i indiscriminat. La presa de consciència i el canvi ha de ser col·lectiu.

En el moment actual de presa de consciència sobre l’emergència climàtica i la finitud del planeta per part dels joves (moviments Fridays for future, l’exemple de la Greta Thunberg)  també pot ser interessant parlar del cost ambiental i social que tenen les telecomunicacions. És un argument més que els acompanyarà cap a la presa de consciència sobre l’ús que fem del telèfon i de les noves tecnologies.  Podeu ampliar informació en aquest article sobre el cost ecològic de la tecnologia digital.

Com dèiem al principi, el procés d’acompanyament és un camí llarg i delicat, ho sabem de primera mà! Per això us volem seguir oferint pistes i propostes en futurs articles. Us animem també a compartir les vostres experiències i solucions en el procés d’introducció del primer mòbil als petits de la casa. 

Back To Top