Persones sòcies 4.799 Contractes 8.363
skip to Main Content
Thumb IMG 1489 1024

És l’hora dels som?

  • Som Connexió
No cal retrocedir a l’any 2008, per adonar-nos que alguna cosa no estava funcionant bé en la relació entre l’economia, la nostra societat i el tros de terra compartit que ens acull. Es parlava del càncer dels mercats, es va arribar a parlar d’una necessària humanització del capitalisme, però es va parlar poc de com aquest càncer del capitalisme, va acabar generant una metàstasi de la qual, uns més que altres, tots vam acabant sent particeps directa o indirectament , conscient o inconscientment.
Mentre tot això ha passat, segueix passant i passarà, almenys durant algun temps més, l’economia social i solidària s’ha reforçat, ha estat creixent amb sòlids fonaments i avui dia és ja una alternativa clara a l’agenda de milers de persones, empreses i administracions públiques que de manera conscient i compromesa, tenen clar que si volem canviar la nostra relació amb el món, cal canviar l’economia. Ha arribat l’hora dels Som.

Venim de lluny

La idea dels “Som”, beu de moltes fonts d’inspiració, algunes que vénen de molt lluny. Un bon punt de partida, son els darrers 20 anys, ja que en aquest període relativament curt de temps, han aparegut projectes cooperatius com la Coop57 (www.coop57.coop) , Som energia (www.somenergia.coop), Som Connexió (www. somconnexio.coop) o més recentment Més opcions de consum, (www.mesopcions.coop) o Ecotxe Som moviment, que juntament amb la Xarxa d’economia solidària de Catalunya (www.xes.cat), estan estructurant unes noves dinàmiques de consum relacionals, útils, transformadores i sense cap tipus de complexos.

Allà l’any 1995, la lluita i la solidaritat obrera dels treballadors i treballadores de l’editorial Bruguera, situen una primera clau determinant, per arribar al que està succeint actualment: La ciutadania pot crear, compartir, capitalitzar i fer funcionar els seus propis sistemes de finances ètiques i solidàries a través d’una cooperativa i al marge de la banca existent fins al moment: neix la Coop57.

Ha de passar un cert temps, no massa, perquè es doni un nou pas, al qual hem de reconèixer-li una aportació significativa entorn al que avui s’està configurant. L’any 2000, neix Som Energia, la primera cooperativa d’energia verda de l’Estat, que ens fa entendre que podem començar a “contaminar” un altre dels pilars estratègics de l’economia de consum, implicant milers de persones a través d’un exercici conscient i compromès de la seva opció de consum elèctric. A més, introdueix la idea dels “som”, que comença a situar com a element pràctic i aplicat a l’economia, la idea que podem ser el que vulguem, tan sols cal construir-lo i proposa un model per fer-ho, que parteix d’una implicació determinant de la ciutadania.

Al 2015, només 5 anys després neix Som Connexió, la primera cooperativa de telecomunicacions de tot l’estat Espanyol i la primera al món en configurar-se com a cooperativa de consumidors i usuaris de serveis de telecomunicacions sense ànim de lucre, i que a més, es gesta entre el Prat de Llobregat i Rubí i neix al Barri de Sant Cosme, el que a més ens indica, que no només podem entrar en el sector tecnològic, ni que cal lligar aquests projectes a un “Silicon Valley patrio”, sinó que podem ser part de la transformació d’un “Sant Cosme Valley” , que amb un substrat més social que mineral, fa encara molt més transversals i ùtils aquest tipus d’iniciatives.

Fa uns mesos, vam assistir al naixement de Més opcions de consum, un altre projecte que neix de la generositat i la solidaritat, en aquest cas d’Arç, serveis integrals d’assegurances (www.arccoop.coop), i de la implicació d’altres projectes ja esmentats i d’altres com Abacus (www.abacus.coop) o Fiare (www.fiare.coop) i que ens situa una segona clau per entendre el potencial de l’economia dels “som”: Gran part del que necessites consumir d’acord a uns valors i principis de respecte a les persones, al medi ambient i a una redistribució justa de la riquesa i el treball, ja existeix o estem treballant per crear-lo.

Ens trobem davant de projectes cooperatius que neixen per aportar noves i transformadores línies de treball, al moment històric excepcional que estem vivint i en què milers de persones, no només estan sent capaços de consumir productes de manufactura ètica, sinó que estan donant suport , des la solidaritat, la confiança i per descomptat, des del consum, a la capitalització d’aquests projectes.

Aquesta és una tercera clau de gran importància per entendre la idea dels “som”, ja que estem fent un pas important (del qual participen milers de persones i que a més impacta àmpliament en la societat o en els mitjans de comunicació com mai fins ara havia passat) per a entendre que podem anar un pas més enllà i agrupar-nos no només com a socis i sòcies treballadores d’un projecte cooperatiu d’economia social i solidària, sinó que el nostre paper pot ser de soci consumidor, conscient i proactiu, i amb una alta capacitat per incidir en el creixement i consolidació dels projectes.

El present

Si bé, aquest és un concepte que introdueix des de fa anys la Coop57, ens trobem que en aquests darrers 5 anys, estan passant coses tremendament interessants, que ens indiquen el potencial d’aquest tipus de cooperatives:

– El 2010, en només uns mesos, Som Energia, aconsegueix prop de 5000 socis i sòcies, que en poc més de 5 anys arriben a més de 25000 i més de 33000 contractes de consum

– 33000 persones, famílies i empreses que decideixen emprendre un camí de ruptura amb les pràctiques i abusos de l’oligopoli elèctric i dins d’aquestes, 25000 persones que decideixen contribuir a la capitalització econòmica d’una cooperativa perquè pugui oferir-nos els serveis d’energia que fins ara , només prestaven grans multinacionals (2.500.000 M€).

Cal destacar un altre gran element de gran valor que també ens ha aportat aquesta nova dinàmica dels “Som” que introdueix Som Energia i que podríem qualificar com una “explosió” de la inversió comunitària en pro de l’economia social i solidària: a l’agost de 2015 , en només dues hores, s’aconsegueixen 800.000 € que provenen d’aportacions particulars, en forma d’aportació voluntària al capital social de la cooperativa,per comprar la central hidràulica de Valteina (Valladolid).

En aquesta mal anomenada crisi que apareix en el 2008, l’economia social i solidària, no només ha seguit creixent i demostrat que és un sistema que està millor preparat i predisposat per aguantar l’ocupació, sino que a més, ha estat capaç d’innovar, formar i ampliar la seva base social i la seva capacitat inversora. Aquesta situació, no només ha permès que cooperatives com Som Energia hagin pogut finançar projectes per valor de gairebé 5 milions de € o que la Coop57 tingui més de 30 milions d’euros aportats per socis i sòcies (no pel banc d’Espanya o afectats per el que digui el banc central europeu o l’FMI) i que durant el 2015 hi hagi destinat més de 11 milions a préstecs en condicions excepcionals, a l’economia social i solidària.

Estem en un moment il·lusionant, que cal gestionar des de l’audàcia de la prudència. Hem pres consciència col·lectiva de que podem activar projectes cooperatius no lucratius, capaços de donar resposta a qualsevol necessitat de consum de productes o serveis de persones, famílies, empreses i administracions públiques, i per tant, estem recuperant un ecosistema natural de relació lògica i beneficiosa per a totes aquestes parts, en la qual ja no només es contribueix només des del treball, o només des del consum, si no des d’una nova lògica molt més holística , transformadora i amb un alt potencial de creixement i consolidació, ja que l’ecosistema que s’està conformant, té dinàmiques molt consolidades, contrastades i posades en marxa, a més de sòlides bases financeres, formatives, ideològiques, reguladores i estructurals.

Actualment, cada poc temps arriben notícies que es van configurant noves cooperatives que aposten per aquest model de configuració col·lectiva. Una de les últimes, Som Connexió, neix al març de 2015 per donar resposta a les necessitats de consum de telefonia i internet que tenim les persones, des d’una aposta cooperativa, comunitària i de consum conscient, proactiu i col·laboratiu.

Som connexió, aposta des dels seus inicis per aquest model, que fa un èmfasi especial en el component solidari que hauria de tenir l’economia i per extensió, l’empresa i en el paper determinant que podem i hem de tenir la ciutadania, en la configuració de nous models econòmics que siguin capaços de proveir-nos dels productes i serveis de consum, que necessitem per viure dignament, respectant a les persones i al medi natural i apostant decididament per una justa i equitativa redistribució del treball, els recursos i els excedents econòmics generats.

Les persones participants en el projecte, ja no només poden treballar o consumir telefonia o internet, sinó que poden complementar l’anterior, capitalitzant el projecte, invertint en el projecte i estenent el projecte generant nodes o extensions territorials d’aquest.

Però arribat a aquest punt, caldria preguntar-se, hi ha cabuda en el mercat, per a aquest tipus d’iniciatives? .Veient algunes de les xifres que ja he destacat, podríem dir que si, que l’ètica aplicada a un model de gestió econòmica de consum més la suma de qualsevol necessitat de consum de productes o serveis, té un gran mercat per descobrir, però sobretot un mercat ja creat, que espera militantment,qualsevol nova iniciativa d’aquest tipus per sumar-s’hi. Només això pot explicar que en menys d’un any de funcionament, Som Connexió, hagi superat els 1500 socis i sòcies de consum, que han capitalitzat la cooperativa amb prop de 160.000 € i que tingui gairebé 1800 contractes de consum telefònic i 5 persones contractades a la cooperativa.

Un horitzó ple de reptes

Però si volem ampliar la capacitat transformadora d’aquests projectes, cal fer-los créixer i aquí també ens poden aparèixer tants dubtes com possibles línies de treball.

Els dubtes,cal dissipar-los rápidament amb només una primera dada que ens pot ajudar a dimensionar les possibilitats d’un projecte com el de Som Connexió, que pretén posar en mans d’una gestió del comú, el que un dia va ser públic i es va malvendre a capital privat.

Les 5 principals operadores telefòniques que presten els seus serveis a l’estat espanyol (Telefonica, Vodafone Espanya, Orange Espanya, Jazztel i Yoigo) van declarar beneficis de més de 4.000.000 d’euros al 2015. El concepte benefici, lligat al del repartiment de dividends, ve justificant des de fa massa temps ja, la destrucció, precarització, externalització o la deslocalització de milers de llocs de treball. Aquest és un primer element que ens situa el fet que malgrat els dubtes, les dificultats i la complexitat d’un projecte com el de Som Connexió, un projecte com tants altres que existeixen ja, i que aposten per una economia del pro- comú, ha d’existir i hem de contribuir entre tots i totes a la seva consolidació i extensió.

Són molts milions d’euros en mans d’uns pocs, que “uns molts”, a través de cooperatives sense ànim de lucre,podrien utilitzar per transformar-los en llocs de treball, i que sumats als que es destinen a grans consells d’administració d’aquestes multinacionals, podrien crear i mantenir 170.000 llocs de treball amb salaris nets de 1350 € al mes a tot l’estat, al marge dels llocs de treball que ja genera el sector actualment.

Un altre element interessant d’un projecte com el de Som Connexió, són els seus plans de creixement o extensió territorial, que per a res pretenen fer un “monstre cooperatiu”, sinó que pretenen anant fomentant l’aparició de petits projectes empresarials territorials, que des de la proximitat i la confiança, puguin anar generant una excel·lent atenció als socis i sòcies consumidores, i per tant, puguin anar generant també les condicions de confiança i vincle, perquè puguin emergir les xarxes de telecomunicacions de comuns, o xarxes que són planejades, instal·lades i gestionades a través d’un regulador del comú, que en aquest cas és la Fundació Guifi.net (www.guifi.net).

Tot el marc de desenvolupament que possibilitaria l’extensió d’un projecte de xarxes del comú, a través d’una Xarxa de Fibra Òptica Lliure i Neutral (XOLN) (https://guifi.net/ComunsXOLN), suposa un triple repte / oportunitat que hauria de ser molt tingut en compte, pels lectors d’una revista com Nous Horitzons i per extensió, pels seus responsables polítics:

– La creació o reconversió de centenars de milers de llocs de treball, repartits entre centenars de petits projectes d’economia solidaria repartits per tot l’estat per crear i mantenir la xarxa de comuns.

– La implicació de la comunitat, a nivell territorial, en la creació, finançament i utilització d’aquesta xarxa, d’una xarxa “som”, d’una xarxa de la econonostra i no de l’economia. També en l’extensió per zones on les grans empreses no tindrien interès econòmic en fer arribar fibra òptica

– La col·laboració amb els ajuntaments en la creació d’aquesta xarxa, incidint en el fet que les dinàmiques del pro comú, segurament són la millor estratègia per mantenir els serveis públics. Recentment s’ha creat la Xarxa de Municipis per l’ESS , que és una eina

Hauríem de començar a contemplar les xarxes i estructures del comú que se’ns proposen des dels “som”, com una evolució natural del que és públic (passar d’un estat del benestar a una cultura del benestar) i per tant, com un element estratègic per al manteniment i l’extensió dels serveis que necessitem per viure i amb els que ningú hauria de tenir un paraigua legal que permeti mercadejar i obtenir beneficis, mentre es nega el menjar, la llum, l’aigua, el telèfon o l’habitatge, a qui no pot pagar-la com a conseqüència d’una crisi promoguda per un capitalisme salvatge que mostra la seva cara real cada dia a Barcelona, ​​a Algesires o Idomeni.

A manera de resum, situar tres claus: tenim cada vegada més empreses de l’economia solidària, que abasten més sectors i que gestionem millor. Cada vegada tenim més persones que és sumen a aquest tipus de projectes i que donen passes més enllà: Ja no només treballem o consumim, sinó que actuem proactivament i financem els projectes. Tenim ja, estructures del comú transversals, que ens permeten finançar-nos, avalarnos, assegurar-nos o assessorar-nos per pensar, actuar i transformar coherentment. 3 claus a les que si som capaços de sumar el repte de la connexió, per fi, amb els ajuntaments, ens ajudaran a donar forma a aquesta tan necessària economía per a la transformació.

Davant del capital econòmic, capital humà i som finances, energia ,connexió o el que ens proposem ser.

Oscar Rando Rodriguez
Director de Gats, www.gats.cat, president del Consell rector de Som Connexió i Coordinador del Festival Esperanzah-Festa de l’economia solidària de Catalunya. Emprenedor col·lectiu i agitador sociocultural i membre actiu de la Xes.
Actualment impulsant, en col·laboració amb l’Ajuntament del Prat, un ecosistema de l’economia solidària local i un laboratori-incubadora de foment d’aquesta.
Animador Sociocultural i Educador Social membre del CEESC, MBA per Aede Business School, Programes de Direcció i Gestió d’Organitzacions no Governamentals (DGONG) i Lideratge i Innovació Social per ESADE Business School. Actualment estudiant de 1r curs d’Humanitats a la UOC.

oskar@gatsbaix.org
blog: www.sehacecaminoalandar.org
@oscarrando

Back To Top