Una setmana sense mòbil: 19 adolescents de 4t de l’ESO accepten el repte
Els alumnes de 4t de l’ESO de l’Institut Usandizaga Peñaflorida Amara de Donostia (País Basc) han millorat la relació que tenen amb les xarxes socials i reduït gairebé a la meitat l’ús que fan del mòbil. Una cosa que sembla inversemblant en un grup d’adolescents ha estat possible gràcies al “No phone challenge”.
El repte, portat a terme pel docent d’anglès i ciències socials, Telmo Lazkano, amb qui comptarem a l’Escola de Som Connexió, s’ha considerat la millor pràctica en matèria d’addiccions a Euskadi i el docent ha estat guardonat amb el premi Elkar Eginez (2022-2024).
L’entrevistem per conèixer amb detall en què consisteix el repte i com el va portar a terme.
Telmo, què et va portar a realitzar aquest projecte escolar?
Va ser una suma de diferents factors. Feia més de tres anys que investigava com afecten les xarxes socials a la societat i en particular als adolescents… A més, també veia els efectes que tenen al meu voltant: a la família, els amics, jo mateix… Però va ser quan els meus alumnes de 4t d’ESO em van afirmar i mostrar que passaven davant del mòbil unes 5 hores diàries de dilluns a divendres i fins a 7 hores el cap de setmana, quan vaig veure que havia de fer alguna cosa al respecte.
Si fem un càlcul de les hores de classe, les hores de dormir, els àpats… i les hores de dedicació al mòbil… no surten els números. Entenem que els efectes es veuen reflectits a l’aula.
Naturalment, els adolescents rendeixen molt menys a l’aula. Molts d’ells es queden fins a les 2h de la matinada davant de les pantalles… no dormen suficient, i l’endemà, no poden estar al 100%… necessiten recuperar-se no només físicament, sinó també psicològica i mentalment. També es manifesten clars problemes cognitius, de lèxic, capacitat expressiva i lectora, així com un dèficit d’atenció i motivació. I tots aquells relacionats amb l’ús indegut de les xarxes socials, com el cyberbullying.
Explica’ns com vas portar a terme el “No Phone Challenge” i quines fases comprèn el repte.
El repte consta de tres fases: en la primera d’elles es tracta que els alumnes adquireixin un coneixement ampli del tema de les xarxes socials. Amb aquesta finalitat, vam veure plegats el documental “El dilema de les xarxes”.
Un cop vist el documental, vam posar en comú opinions i experiències pròpies en un debat conjunt en el qual jo també participava i compartia la meva experiència amb el mòbil i les xarxes. Es tractava de reflexionar i del fet que per elles mateixes arribessin a conclusions, que el protagonisme fos d’elles i ells, afirma el Telmo. Des de la primera fase del repte, vaig participar com un mes, posant a la pràctica un tipus de docència totalment horitzontal, i això també els va aportar confiança.
Amb quines preguntes els vas ajudar a reflexionar?
Et poso alguns exemples: Com pot ser que aquestes empreses que ofereixen productes gratuïts siguin les més riques del món? En el món del màrqueting hi ha una dita que diu: “Si no pagues pel producte… llavors, el producte ets tu?” Si no ho paguem amb euros, com ho estem pagant? Quines conseqüències té tot això? Quines tècniques psicològiques o tecnològiques estan utilitzant per crear-nos una necessitat d’ús?
I superada la primera fase, passeu a la segona fase del repte.
A la segona fase del repte em vaig proposar que a través d’una redacció en anglès, desenvolupessin un punt de vista crític davant la realitat que estàvem tractant i del coneixement adquirit amb la visualització del documental.
En aquest cas, vaig formular preguntes, com: Com veus la teva relació amb les xarxes socials? I als del teu voltant? Haurien de prohibir-se els filtres estètics a les xarxes? Creus que el que hem vist fins ara es compleix? En quina mesura? ¿Què suceeiria si eliminéssim els mètodes de reconeixement social com els likes? Estàs d’acord amb la idea que en general es percep a les xarxes socials com a èxit en la vida?
Abans de començar amb la redacció, vam debatre alguns dels aspectes. Els vaig fer certes preguntes per encaminar-los a reflexionar sobre els conceptes o idees que veia necessari, com per exemple: Per què posar filtres a les imatges que envies als teus amics, i no a les que envies als teus pares? Pots voler tenir un rellotge molt car, oi? però el temps no es compra. O pots voler tenir una casa de luxe, veritat? Però una família no la podràs comprar mai…
Amb les redaccions i el seu comentari posterior la presa de consciència sobre el problema que suposen les xarxes socials anava augmentant.
Arribava el moment de proposar la tercera fase i objectiu del repte: deixar l’smartphone a la direcció del centre educatiu durant una setmana i redactar un diari sobre l’experiència.
Exacte, i va ser tot un èxit. De 23 alumnes, 19 van acceptar el repte!
Amb el grup que van acceptar passar a la tercera fase, vam fer un exercici (fill de gaps) amb la cançó “The sound of Silence” i vam veure el vídeoclip tots junts.
Com van viure aquesta tercera i última fase?
Els primers dies van patir atacs d’ansietat, nerviosisme, menjaven més de l’habitual, tenien dificultats per agafar el son, i en general se sentien incòmodes …
Però a partir del quart dia sense mòbil, tot va començar a canviar. Als seus diaris apareixia repetidament la paraula “freedom”. Se sentien alliberats, ho comparaven a “tallar una cadena”. Deien connectar amb tot, com mai. Se sentien més tranquils, dormien millor, es concentraven més i deien gaudir més de cada moment i activitat. Van destacar també que les relacions interpersonals, incloent-hi el nucli familiar, van millorar molt.
Tenien tant temps lliure que aprofitaven per sortir molt més de casa, passejar, anar a la muntanya, visitar l’àvia, llegir un llibre, gaudir de veure una posta de sol sense gravar-la amb el mòbil…
I quan va arribar el dia de tornar l’smartphone?
Diversos alumnes que havien acceptat el repte i veien com havia canviat la seva vida, reconeixien tenir por i respecte perquè arribés el moment de tornar a tenir el mòbil a les seves mans i recaure en la dinàmica d’abans. O directament, no volien tenir el mòbil de tornada, encara. En el projecte, vam acabar veient quins hàbits saludables i mesures estan al nostre abast per a racionalitzar l’ús del mòbil i tenir una relació saludable amb aquest.
Quatre o cinc mesos del repte, la majoria d’alumnes ha aconseguit reduir a gairebé la meitat l’ús del mòbil. Els han ajudat, posar en pràctica estratègies com eliminar aplicacions tipus TikTok o silenciar les notificacions.
Quina creus que és la clau del “No phone challenge”?
Crec que la clau és que siguin elles i ells els qui s’adonin de la dependència que tenen del mòbil. Perquè el mòbil és el seu món privat i no volen que ningú controli aquest món que és seu i que creuen que ja controlen perfectament.
A ningú ens agrada que ens diguin el que hem de fer i menys en l’adolescència. I moltes vegades prohibir fer alguna cosa, convida a fer-ho, a aquestes edats. Ningú vol ser producte de ningú ni ser manipulat. Quan les i els meus alumnes es van adonar d’això, van voler ser elles i ells els qui controlessin al mòbil i no a la inversa. Per tant, cal que els donem eines i coneixement perquè per ells mateixos arribin a conclusions, i vulguin actuar en concordança. Cal trobar aquesta motivació intrínseca, afirma el Telmo.
Davant la demanda de famílies i docents, el projecte ja s’ha portat a terme a altres centres educatius d’Euskadi. El Telmo també imparteix formacions i xerrades a famílies, docents o els mateixos joves adolescents oferint eines pràctiques a través de les quals aprendre a desenvolupar una relació sana amb el mòbil.
A més, el pròxim mes d’octubre el docent publicarà amb la coach Maitane Ormazabal, el llibre “Las voces del silencio-La salud mental adolescente en la década del cambio”: una obra que pretén ser una eina pràctica per explorar el complex món de la salut mental dels adolescents i oferir informació per prevenir, comprendre i abordar aquest desafiament des de l’àmbit educatiu, familiar i social.
Et desitgem molta sort, Telmo! I t’esperem a l’Escola de Som Connexió, del 9 a l’11 de novembre.