El paper de les aplicacions de control parental com a eina d’acompanyament

Ens sap greu, aquest article no va sobre “quina és la millor aplicació de control parental”.

Però el que sí que hi trobareu són les nostres reflexions sobre l’ús d’aquestes eines que, si bé entenem poden ser útils com a suport per la tasca educativa que tenim com adultes referents de les nostres filles i fills, considerem crucial que en fem un ús conscient, que tinguem present que no pot ser l’única forma de gestió del problema, i que no hauríem de fer-les servir únicament sota una lògica de vigilància i control.

Aquestes aplicacions s’han convertit darrerament en un dels temes més recurrents en els tallers i xerrades que portem a terme. Gràcies a tota la feina feta des de la cooperativa per acompanyar les famílies en l’ús del mòbil i la relació amb les pantalles de les infants i adolescents, a Som Connexió hem establert contacte amb moltes adultes preocupades amb aquest tema. 

“Tot això està molt bé, però quina aplicació instal·lo? I com la faig servir?!” Ens demaneu.

És cert que aquestes aplicacions, dins l’equip d’Infància i Pantalles de la cooperativa (des d’on hem creat les guies Guia per a famílies cruels i malvades, Despantalla’m!, entre altres recursos educatius), tot i ser conscients que existeixen, en un inici ens hem resistit a considerar-les com una opció perquè la nostra línea de pensament prioritza l’educació enfront de la restricció.  Però parlant-ne amb moltes de vosaltres, hem vist que, davant l’alarma creixent, no podem girar-li l’esquena al problema, i hem decidit investigar per poder respondre algunes preguntes al respecte.

Què són i com funcionen les aplicacions que activen el control parental en els dispositius mòbils?

Com ja sabreu, existeix control parental ja incorporat a sistemes operatius i plataformes de continguts audiovisual, però el control més complet el trobem amb les aplicacions independents. Malgrat que aquestes aplicacions acostumen a oferir una versió gratuïta amb les utilitats més essencials, aquestes són sempre insuficients i ens porten a la necessitat de fer un pagament per gaudir de les totes les seves característiques.  Pel que fa a les seves funcions, aquestes apps tenen variades formes de controlar l’ús dels mòbils que fan les infants i adolescents. Algunes són:

• Filtres de pàgines o paraules clau als cercadors.
• Control de temps d’ús, que permet bloquejar el mòbil a certa hora.
• Bloqueig d’aplicacions.
• Monitoratge de l’activitat, que genera estadístiques de l’ús que en fan.
• Bloqueig de trucades o de missatges a números de telèfon concrets.
• Geolocalització de l’aparell, fixar un perímetre del qual no pot sortir i emetre un avís al mòbil del pare o la mare quan ho faci, o fins i tot pot avisar quan al fill o filla se li està a punt d’acabar la bateria del seu mòbil per recordar-li que la carregui.

Podríem analitzar quines aplicacions són més eficients en unes funcions o quines en altres, però a Som Connexió no volem ser prescriptores de cap aplicació de control. Ja hi ha molts articles que parlen de què és el control parental, i de quines apps són millors o pitjors. També podeu trobar un llistat complet amb descripció de cada eina al web de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE).

Abans, acompanyem i eduquem en el bon ús de la tecnologia

Primer de tot, ens sembla important transmetre-us tranquil·litat. No és estrany ni nou sentir por enfront dels canvis, i voler “controlar” les possibles conseqüències. 

“Sigui el problema o el repte educatiu que sigui, sempre apareix aquesta mena de pànic per part dels adults”, explica en Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista. Especialitzat en les dificultats socials i educatives que enfronten adolescents i joves, l’autor reflexiona sobre com l’aparició de les xarxes socials i els telèfons intel·ligents ha aguditzat aquesta por. És un univers on l’infant o l’adolescent es mouen molt ràpidament, i, en canvi, “és molt desconegut pels pares i mares”. Ràpidament, ens sorgeixen les preguntes: “com controlo això?” o “com protegeixo la meva filla o fill d’aquest problema?”. 

A més, “vivim una vida tan atrafegada, amb tantes obligacions i exigències, amb tants camins que ens porten a l’esgotament, que és molt difícil fer de pares i mares!”, afegeix Mercè Botella, psicòloga i cofundadora de Som Connexió. Delegar l’acompanyament en una aplicació de control parental se’ns pot mostrar com l’opció més viable. 

Però nosaltres, tenint en compte que és quasi una heroïcitat, i sabent que és molt possible que ens equivoquem, us encoratgem a fer l’esforç de no caure i ser arrossegades per la dinàmica, i que exploreu tots els recursos al nostre abast abans del control parental. Prioritzant, posant consciència en la vida que volem construir per les més petites, apostant per acompanyar i educar en l’ús de la tecnologia.

Estem educant en un món digital, i en certa manera hem de poder acompanyar les més joves en el descobriment d’aquest. En “construir-se”, com apunta Jaume Funes, “una identitat forta tant fora com dins de l’entorn digital”, en adquirir coneixement de com funciona l’Internet, i criteris per discernir autònomament l’ús que en fan.

El control parental el fan les famílies, no una app! 

Una de les primeres coses que ens ha de servir de punt de partida és que les aplicacions són un suport, una eina que pot ser útil per les adultes. Però, com ens adverteix la Mercè Botella, “no es tracta de delegar la feina educativa a una aplicació”.

Si ho fem,  estem donant un missatge contradictori: “la tecnologia es pot fer càrrec del que faria jo”, precisament en una etapa (la infància i l’adolescència) en què és molt important que rebin atenció i se sentin escoltades i acompanyades. 

D’altra banda, com explica Funes, “el control i la prohibició que implica fer servir les aplicacions de control parental, per si sola, no ajudarà a cuidar i protegir. I menys en el cas de les i els adolescents. “En saben molt i poden trobar maneres de saltar-se aquesta vigilància fàcilment”. Així doncs, no podrem influir o educar en la gestió de la relació amb les tecnologies sense una forta implicació per part de les adultes.

Un altre tema important a tenir en compte és que no podem només “fixar-nos en l’aparell”. L’educador i psicòleg ens proposa un exercici d’imaginació: “en poc temps tots els alumnes portaran un rellotge amb més capacitat de processament de dades que el que té l’ordinador de la seva classe… Què farem llavors?”

Jaume Funes insisteix a poder ajustar la gestió que en fem, i poder ajudar en el desenvolupament de l’autonomia. Es continua fent preguntes: “Necessita un infant de deu anys un aparell per gestionar-lo sol, autònomament? No. No el necessita. Vol dir això que li podem deixar navegar per internet? No, vol dir que ho pot fer en companyia d’altres, amb adults o amb amigues i amics. És a dir, el que necessitem poder regular i ajustar és el nivell d’autonomia per gestionar una determinada tecnologia i quin és el nivell de soledat en què ho pot fer servir. Sempre segons l’etapa de maduresa i la capacitat crítica de cadascú”.

Ara bé. Nosaltres som de l’opinió que si no tens més remei que deixar que facin servir el mòbil i no pots fer-ho sota supervisió o sense acompanyament, millor fer servir una aplicació que posi aquests límits enlloc teu. És millor això que no pas res!

També cal aclarir que la intenció no és demonitzar a totes aquelles famílies que heu optat per instal·lar-les al mòbil dels vostres fills i filles (que sou moltes!), sinó recomanar-vos que, sempre que pugueu estigueu pendents mentre l’utilitzen, i que n’aneu xerrant amb elles i ells.

Acompanyament sí, vigilància no

Partint d’aquesta realitat, del fet que molts infants i adolescents ja tenen mòbil, i que en el seu mòbil ja hem instal·lat aquestes aplicacions que els hi supervisen l’ús que en fan, considerem clau tenir algunes indicacions per fer un acompanyament, entenent les apps, com una eina a la disposició de la tasca educativa.

En primer lloc, caldria compartir amb les filles i els fills, els motius i els objectius d’aquesta decisió.

És a dir, intentar que aquesta decisió  sigui compartida entre les adultes i les no adultes de la família. No hem d’amagar-nos ni fer-ho servir com a element de control i vigilància, sinó fer-ho entendre com quelcom que ens ajudarà a totes a caminar en el descobriment de l’ús dels mòbils. Mentre no ens podem autoregular, cal considerar elements externs que ens hi ajudin.

Per tant, és clau que ho fem des de la voluntat de fer més progressiu el camí: per tendir poc a poc a reduir les restriccions. Si d’entrada prohibim, si controlem i coartem la llibertat de ser curioses, tallem també la possibilitat d’entendre els riscos i perills.

En aquest sentit, Mercè Botella opina que “prohibir o limitar abans de posar a debat amb els infants i joves l’ús de l’eina, ens fa perdre oportunitats d’aprenentatge per a totes”. Fer servir l’eina de control parental no ens eximeix d’aquest procés d’anar posant en diàleg el risc que comporta l’ús dels mòbils  i el camí cap a l’autonomia en el seu ús. Ella ho explica com una tensió: “si protegeixes molt, perds oportunitats d’aprenentatge, si protegeixes poc, hi ha molts riscos”.

Així doncs, ella recomana buscar moments per revisar juntes l’ús, fer preguntes, parlar de com s’han sentit, què han observat., preguntar obertament i amb naturalitat a les filles i fills sobre les activitats que han fet a Internet…

Si fem el control o si els mirem el mòbil d’amagat, si no donem feedback, també estem reforçant que elles se n’amaguin, busquin maneres d’escapar-se del control, i que sentin que desconfiem d’elles. Recordeu: no estem vigilant a les nostres filles, les estem acompanyant i ajudant i així els ho hem de dir.

Un últim aspecte que volem destacar, és que quan instal·lem aquestes aplicacions, siguem conscients que aquestes o bé pertanyen a les grans empreses tecnològiques com Google, o bé són opcions de plataformes de consum audiovisual com Disney+, o Movistar, o bé són aplicacions amb un objectiu lucratiu.

Què vol dir això? D’una banda, que treuen un rèdit econòmic d’aquesta urgència i preocupació. I de l’altra, que no només estem controlant nosaltres, que les mateixes apps també controlen, i extreuen dades i informació de l’ús que fan les infants i adolescents del telèfon mòbil, i que precisament els pot servir per continuar desenvolupant els seus negocis.

Vendre eines de control parental els és un bon negoci!

Com ho fem? Amb confiança, pactes d’ús i recuperant la comunitat

Com dèiem al principi, el secret és comunicar-nos obertament, i posar en diàleg els motius pels quals fem servir el control parental. Així, reforçarem que entenguin l’eina i no en vulguin fugir.

L’aposta, sempre, hauria de ser la de  “tendir cap a cada cop més intimitat i privacitat”. I tal com recomana Mercè Botella, permetre més temps d’ús de manera progressiva, quan s’hagi avançat en l’ús més conscient i “responsable”.

A continuació us donem algunes idees, però segur que trobareu la manera de fer-ho a casa vostra:

• Fem-ho totes juntes! No podem exigir o imposar un ús dels mòbils si no som exemple. Per tant, us proposem que abans, reviseu com ho feu vosaltres. A més aquest és un bon començament: seieu tota la família i feu-vos controls i acompanyaments mutus: oferiu a les vostres filles i fills de sotmetre-us a les mateixes aplicacions de control, i fer un seguiment conjunt de tant en tant!
• Pactes d’ús. Acordem amb els infants i adolescents les hores, el temps, i el tipus de control parental que instal·lem, així com la supervisió que en farem. Al web de l‘Institut estatal de ciberseguretat, L’INCIBE, podeu trobar algunes idees. I també a la nostra “Guia per a famílies cruels i malvades” us recomanem ja un pacte llest per fer servir, i que podeu ajustar a les necessitats que tingueu!
• Fem comunitat. Si no arribem soles (que és normal!), mirem al nostre voltant, creem una xarxa entre totes per fer possibles maneres alternatives. Segur que tens a prop moltes famílies en la mateixa situació, amb les que pots fer xarxa per reflexionar-hi i actuar conjuntament. Us proposem que conegueu exemples de xarxes organitzades en pobles i barris, que estan trobant maneres de fer aquest “control parental” de manera col·lectiva i comunitària, com Altxa Burua a Tolosa, i Reconnecta’t, de Cardedeu.

I no oblideu que malgrat que el pànic ens envaeixi i tinguem la necessitat de controlar i vigilar, el sentit de tot això és mirar les vostres petites, posar-les al centre del seu propi procés, i voler-les acompanyar en l’ús d’aquesta tecnologia. És un repte més de tots el que afrontarem en l’aventura de criar i educar! 

_____________________________

No ets usuària de la cooperativa i vols rebre els articles i recursos sobre infància i pantalles? Deixa’ns aquí el teu correu electrònic i t’enviarem el butlletí trimestral.

Vols saber-ne més?