Obrim el meló del núvol: ni tou, ni amable ni eteri.

Al febrer va tenir lloc a Barcelona el taller “Obrim el meló del núvol. Models comunitaris per a la propietat i la gestió de les infraestructures d’internet” en el context Ciutat Oberta Biennal de Pensament. D’aquí vam generar un vídeo on s’exposen alguns dels conceptes bàsics exposats durant el taller per Efraín Foglia i Marga Padilla.

Les preguntes que es fan la majoria de persones consumidores d’internet tenen a veure amb el preu, la qualitat i la rapidesa del servei. Poques ens preguntem com està construïda, gestionada i gobernada la capa física per on circula la informació.

La voluntat de mantenir les infraestructures físiques invisibilitzades és intencionada. Per aquest motiu s’ha creat la metàfora del núvol; un lloc eteri, immaterial, llunyà, amable, tou, on no hi ha conflicte, per aconseguir que la ciutadania ens oblidem de què aquestes infraestructures existeixen. No podem pretendre reapropiar-nos d’alguna cosa que no percebem i, per tant, la infraestructura roman controlada sota les lògiques del mercat i lluny de la consciència de la ciutadania.

Per entendre la gran complexitat del fenomen Internet l’Efraín i la Marga l’organitzem per capes per tal d’entendre’l i abordar-lo. La capa lògica la conformen les operadores de telecomunicacions, a les que ens adrecem per contractar el servei que ens dóna accés a internet. A través de la capa lògica accedim a la capa dels continguts, necessitem alguna informació o establir comunicació. I per sobre hi tenim la capa cultural, la del comportament social. Tot això es suporta sobre la capa física, que és, com dèiem, la menys visible i la menys evident. Per tant tenim: la capa física, la capa lògica, la capa del contingut i la capa cultural.

L’actual sistema d’infraestructures privades d’internet es basa en un sistema d’interconnexió descentralitzat, és a dir, on hi ha diversos punts que centralitzen un volum de connexions geogràficament properes. Tot i això, quan es va conceptualitzar com havia de ser internet responia més a un model distribuït en el qual les connexions es poden fer per molts camins possibles.

El model descentralitzat i, en major mesura, el model distribuït, ens permet una redistribució del poder, una reapropiació dels mitjans tecnològics i una major igualtat d’oportunitats. Garanteix la pluralitat d’actors, inclosos actors petits i fa possible que els actors siguin productors i usuaris a la vegada.

Un exemple d’alternativa al model privatiu de les operadores de telecomunicacions, que s’explica en el taller i en el vídeo, és Guifi.net què desplega i gestiona una xarxa de telecomunicacions obertes, lliures i neutrals amb les persones i agents que la componen. Entenen la infraestructura com a bé comú posa’t al servei de les persones. També es parla del model de Som Connexió, en el que actualment s’utilitzen les infraestructures de les operadores comercials per poder oferir cobertura de serveis independentment de la seva ubicació geogràfica. La cooperativa de telecomunicacions neix amb el propòsit que les persones consumidores prenguem consciència de les implicacions polítiques i dels impactes que té el consum en aquest sector. Només des de la consciència dels impactes del nostre consum en cadascuna de les capes esmentades, és possible poder-hi intervenir.

Ens hem de començar a fer preguntes més enllà del preu, la comoditat o la velocitat del servei. Començar-nos a qüestionar el model de desplegament de les infraestructures, els criteris de gestió, el com circula la informació, per quins llocs passa, els drets que té la propietat de la infraestructura sobre els continguts d’informació que hi circulen. Us convidem a veure aquest vídeo per obrir una escletxa de consciència més sobre les implicacions polítiques associades al desplegament de les infraestructures.