Som Connexió publica una guia per acompanyar l’ús del mòbil dels fills i filles

Aquest és un article dirigit a famílies malvades i cruels. 

Sí, aquelles que aguanteu estoicament els embats dels vostres fills i filles adolescents i preadolescents amb el mateix mantra diari: “Vull un mòbil, vull un mòbil, vull un mòbil”.

Sapigueu que sou molt valentes, que remeu contra corrent en un món consumista que si pogués regalaria telefonets infantils amb els paquets de bolquers.

De fet, la brega comença cada cop més d’hora. Segons l’estudi que va realitzar l’agència noruega Xplora, a l’estat espanyol el 2019, el 60% dels nens i nenes demanen el seu primer telèfon abans dels 9 anys.

Si això fos tot, rai. El problema és que aconsegueixen el que demanen. Segons l’INE, el 66% de menors entre 10 i 15 anys ja tenen dispositius mòbils personals, i aquest percentatge puja al 75% a partir dels 12 anys.

Problemes que pot generar el mòbil en nens i adolescents

Sabem que lidiar amb aquesta realitat no és fàcil, i que a més, fora bromes, és un tema que preocupa a moltes famílies i amb raó. 

El recent estudi “Percepció de l’ús del telèfon mòbil en alumnes des de primària a la universitat”, de la Universitat Complutense de Madrid assenyala que els adolescents són doblement vulnerables a l’addicció: per un costat perquè ja han nascut en un entorn digitalitzat i, per tant, normalitzen usos i conductes vistes als adults, i per l’altre perquè els seus circuits neuronals estan en plena fase madurativa.

Pels adolescents el mòbil és un dels objectes més desitjats perquè els hi dona entrada a un món sense límits (o això pensen ells). Els hi dona autonomia, identitat, prestigi… 

Però la realitat és una altra. El mateix estudi assenyala que també els provoca altres conseqüències: 

• desajust en habilitats comunicatives
• dèficit d’habilitats per afrontar i gestionar situacions adverses i estressants
• carències de recursos per solucionar-les, baixa autoestima, introversió…

Cada cop coneixem més i més casos de patologies vinculades a l’ús desmesurat de les telecomunicacions i és clau, per fer-hi front, educar a les noves generacions per fer un ús responsable i sa de la tecnologia.

Amb aquest horitzó hem volgut posar el nostre granet de sorra i des de Som Connexió hem elaborat una guia per acompanyar als fills i filles en la incorporació del telèfon mòbil.

La guia per famílies malvades i cruels

La guia es pot adquirir sola o acompanyada d’una targeta SIM de Som Connexió que podreu activar, si és el que decidiu, quan vosaltres vulgueu. I si ja sou de Som Connexió i no necessiteu més línies, podeu regalar-la a qui vulgueu i explicar-li el projecte.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és oferir eines a mares i pares que esteu en el procés de prendre la temuda decisió, i fer-ho de forma conscient.

Alerta… és una guia, no una recopilació de receptes màgiques que resolguin el problema que teniu. Això, ja ho intuïu, no existeix. Però no llencem la tovallola!

En aquesta guia trobareu una pila d’informació i bons consells, però totes elles aterrades a la realitat del que suposa conviure i educar un o una adolescent.

Posem un exemple: les expertes recomanen no introduir els dispositius mòbils personals fins als 16 o els 18 anys a ser possible.

Però som realistes, sabem que en la majoria dels casos això és inviable per molt que sigui el desitjable. 

En aquest cas només ens queda ser estrategs, i per això us proposem algunes mesures, tàctiques i fins i tot arguments per reduir els riscos que ja hem comentat.

L’objectiu real de tot això no és fer la punyeta a la canalla, com ben segur ells i elles pensen. El que volem és que els i les adolescents prenguin consciència de la utilitat real i de la responsabilitat que també comporta tenir un dispositiu mòbil personal. I per això la introducció d’aquests elements hauria de ser progressiu i acompanyat.

A la guia us donem algunes estratègies, com per exemple iniciar la incorporació a aquesta tecnologia amb un dispositiu familiar d’ús compartit al qual tenen un accés limitat i en presència d’un adult…

També us facilitem un exemple (imprimible!) de plantilla de pacte d’ús, una estratègia que us servirà per arribar a acords amb ells i elles i que podeu anar ampliant (o restringint) segons la maduresa que aneu copsant en el vostre fill o filla durant el procés d’incorporació del mòbil.

Per últim, si preneu la decisió meditada de posar a l’abast dels vostres fills i filles un dispositiu, sigui en modalitat compartida o personal, us facilitem els passos a seguir per activar aquesta primera targeta SIM que trobareu amb la guia.

Responsabilitat compartida: els acords amb famílies i escoles

Us volem donar un últim “tip” que no trobareu a la guia. Ho dèiem al principi: famílies malvades, no esteu soles. 

Encara que els vostres fills i filles insisteixin en el fet que:

• Són els únics de la classe que no tenen mòbil… 
• No poden fer els deures perquè necessiten un dispositiu… 
• O que es quedaran sense amics perquè tothom es relaciona per internet…

Si compartiu el vostre neguit amb altres mares i pares, veureu que no és una por aïllada.

I, per tant, el més eficient és compartir aquesta responsabilitat amb d’altres tot arribant a acords i generant aliances: 

• Compartiu les vostres inquietuds i busqueu estratègies en xarxa amb altres famílies.
• Cerqueu la complicitat de l’escola, els espais de lleure (esplais, caus…) o altres entorns en els quals les criatures es relacionen.

Si totes les famílies d’una mateixa classe decideixen que no hi ha mòbil fins a certa edat, serà tot moooolt més fàcil. 

Per últim, recordar-vos, famílies malvades, que hem de donar exemple! L’ús responsable de les pantalles i el consum que fem de les noves tecnologies és una conducta que s’aprèn per imitació des que som petites. 

Oi que heu sentit allò de què, si la canalla veu llegir els seus pares, ells i elles també llegiran? Doncs ara igual: si us veuen tot el dia enganxats a la pantalla, el més probable és que també ho facin. Si a casa practiqueu una dieta tecnològica sana, se’n beneficiarà tota la família.