Tarifes 
Vols que et truquem? 
El transport de dades contamina, i molt!
L’activista de 16 anys Greta Thunberg ja ha arribat a la Cimera del Clima que se celebra aquesta setmana a Madrid. Ho ha fet des de Virgínia (USA) tot viatjant amb diferents mitjans de transport poc contaminants per tal de conscienciar sobre la pol·lució que provoquen els transports tradicionals.
A Som Connexió volem aprofitar aquest gest simbòlic però poderós per posar el focus sobre un altre tipus de transport que també genera molta contaminació, i que en canvi és molt poc conegut: el transport de dades.
Cert, internet contamina… però també ajuda a conscienciar i a estalviar energia
La Greta ha fet bona part del trajecte en un vaixell de vela. Des del bell mig de l’oceà Atlàntic, ha publicat algunes fotografies a xarxes socials. Quan fem un cop d’ull al seu canal d’Instagram, la noia s’està convertint en una autèntica marinera. El que potser ni la mateixa Greta sap és que la simple publicació d’aquestes fotografies a internet tindrà una petjada sobre el medi ambient.
Evidentment, no volem sonar alarmistes. Està molt bé que la jove activista comparteixi el seu viatge, ja que la feina de sensibilització amplificada per les xarxes socials pot tenir una incidència molt més positiva pel medi ambient que el fet de no publicar res.
També cal remarcar que l’aparició d’internet ha suposat un gran estalvi tant pel que fa al transport de persones i comunicacions, com per l’optimització dels processos i les tones de paper que s’estalvien. Tot i això, cal que comencem a ser conscients que els nous hàbits d’ús d’internet són molt contaminants.
El vídeo, el monstre devorador de dades
La generació de la Greta potser desconeix que si abans volies veure una pel·lícula, havies de sortir de casa i dirigir-te a un indret anomenat videoclub per llogar-la. I que el que t’enduies a casa era una cinta vhs en una capsa de la mida d’un cartó de llet.
Ara simplement encens el mòbil, la tablet o la smart tv i obres Neflix, o Youtube, o Whatsapp… aquesta sensació d’immediatesa i de simplicitat ens aboca a consumir més i més vídeos. Això ho sap molt bé Netflix que centra els seus esforços a millorar el que en argot es diu l’experiència d’usuari. El ritual d’entrar al videoclub i donar-se algunes voltes pels passadissos ha estat substituït per llistats digitals on naveguem a cop de polse. I el botiguer que ens aconsellava ha estat substituït per un algoritme que t’aconsella d’acord amb les teves últimes visualitzacions.
Un triple cost energètic
Però perquè diem que el vídeo és un monstre devorador de dades? Quan fem qualsevol activitat a internet estem fent que unes dades (bytes) emmagatzemades a llocs com USA, Suècia o el Japó viatgin milers de kilòmetres mitjançant energia elèctrica fins als nostres dispositius, i tot això té un triple cost energètic.
- Les granges de dades: com expliquem en aquest article sobre el núvol, aquest concepte amable, eteri i llunyà invisibilitza l’existència d’ordinadors que ocupen edificis de milers d’hectàrees on s’emmagatzemen les dades en format físic i que consumeixen grans quantitats d’energia, sobretot per refrigerar.
- La infraestructura d’antenes i cables: que també necessiten energia elèctrica per funcionar, i que equivaldrien a les carreteres per on circulen les dades.
- Els dispositius (mòbils, ordinadors, televisions, routers…): que gasten part de la seva energia en captar i reproduir les dades.
Font: Clicking Clean: How companies are creating the Green Internet? – Greenpeace
La reproducció de vídeo, el més contaminant
Tot l’ús d’internet contamina, però el fet diferencial el trobem en la reproducció de vídeo, el format d’informació més dens. Quan se t’esgoten les dades abans d’arribar a finals de mes, el més probable és que sigui per culpa del vídeo dels gatets que et van enviar l’altre dia per Whatsapp.
Aquest any, un informe d’un think tank francès anomenat The Shift Project concloïa que totes les descàrregues de vídeo realitzades durant el 2018 a nivell mundial havien produït uns 300 milions de tones de CO2: l’equivalent a tota la contaminació que emet Espanya.
Per explicar-ho d’una forma més entenedora: segons l’Institut Nacional d’Estadística passem 4 hores diàries davant la televisió (tablet, projector…). Veure 4 hores de vídeo en alta qualitat a través d’internet emet 12,8 Kg de CO2, que equival a fer un viatge de 50,4 Km. en cotxe.
El problema és que, lluny de prendre consciència, cada cop consumim més vídeos i demandem més qualitat. Tan és així, que de les baixes resolucions dels primers anys, hem passat a veure vídeos en HD, 4K, 360º. Formats que pesen cada cop més i que amb l’arribada del 5G podran consumir-se sense cap mena de retard ni aturada. La pregunta que cal fer-se és: realment necessitem veure un vídeo de gatets en 4K?
I jo què puc fer per reduir la contaminació que genera l’ús de dades?
Si Internet fos un país, seria el sisè més contaminant del món. “Podria ser pitjor”, poden pensar els més optimistes, però a la velocitat que creixen les nostres demandes de consum fa pensar que en pocs anys aquest país anomenat Internet s’acabarà colant en el Top 3 dels més contaminants.
A més del triple cost energètic que ja hem analitzat (els centres de dades, les xarxes de comunicació i els dispositius), hem de tenir en compte un quart factor contaminant: l’energia necessària per fabricar tots els equips anteriors i els residus que això genera.
Això ens porta a poder actuar des de diferents vies, algunes relacionades amb el consum i altres amb els hàbits d’aquest consum. Com ja hem explicat en altres articles, “esborrar correus electrònics pot salvar el planeta”, aquest primer gest, és simple i evitarà generar 10 grams de CO2 anuals. Un altre petit gest és allargar la vida dels telèfons mòbils i dels dispositius electrònics. Si els reciclem i reparem evitarem generar un residu i el cost energètic de produir-ne un de nou (uns 23,5 kg de CO2).
També podem intentar evitar els missatges amb imatge i desconnectar les dades del mòbil quan sigui possible o el router a les nits.
Pel que fa al monstre de les dades, recomanem descarregar vídeos amb menys resolució i connectar-se sempre que sigui possible al wifi. Aquesta opció, contamina menys que la descàrrega a través de les dades del mòbil.
Un primer pas: prendre consciènca
Prendre consciència que el transport de dades té una petjada de carboni menor que el transport de persones, però no és innocu. Que, com bé expliquen al blog de National Geographic, pujar una foto diària a Instagram, emmagatzemar arxius al núvol o tenir la safata del mail plena ajuda a generar el 2% les emissions globals de CO2. En aquest punt de l’article segurament ja has tret algunes conclusions de collita pròpia per com reduir la teva petjada ecològica. Perquè no cal creuar-se l’oceà en vaixell de vela per ajudar a revertir l’emergència climàtica. Com deia el Capità Enciam: els petits canvis són poderosos!
