La importància dels relats en l’etapa infantil i els llibres com a alternativa a les pantalles

“Els contes i moltes narratives de la vida quotidiana són bones eines educatives”, explica Deborah Chomsky, lingüista, educadora i autora del llibre “Educar i créixer amb històries (Euno editorial, 2019). D’una banda perquè els relats “estimulen la imaginació i diferents maneres de pensament”, i des de l’emoció ens poden “aportar claus per resoldre els reptes que la vida ens ofereix”. I, també, “ens ajuden a modelar experiències, tenir records i assentar els nostres valors”, afegeix.

Chomsky dona molta importància als valors sobre els quals “cada cultura, cada família, cada comunitat i cada grup – sigui social, educatiu, laboral, activitats de lleure, etc. – s’assenta”, i transmet de maneres diferents. Així doncs, diu, “les vivències, les històries petites i fins i tot els objectes que fan servir i els símbols amb què s’identifiquen, es carreguen de sentits” i són en sí mateixos “contadors d’històries” i transmissors d’ideals i valors.

Per escriure aquest article li hem preguntat a la lingüista i educadora sobre les claus per explicar un bon relat o conte a les nenes i nens, i la importància de seguir-ho fent.

I a més, hem parlat amb llibreries sòcies perquè ens recomanin literatura infantil per aquest Sant Jordi!

Què fem amb els clàssics?

Per a molts, recuperar els contes clàssics és un encert, però també hi ha qui pensa que porten valors i idees d’una altra època que no hem de transmetre als nostres fills i filles. 

L’educadora i lingüista, ens diu que no cal tenir por dels clàssics, ja que aquests també ens transmeten valors i idees. No ens cal sempre anar a buscar noves històries, ni tenim per què intentar fugir de les velles, sinó que molts cops simplement les hem d’adaptar al nostre context.

“Els contes clàssics així com els mites poden ser llegits des de diferents perspectives”, explica, i a més “ens donen joc a resignificar-los i també a recrear-los”, sense haver d’excloure’ls perquè són testimonis de la nostra història i de com hem crescut com a espècie.

Chomsky ens posa l’exemple de la Caputxeta, clàssic de clàssics, “que ens conta la història d’una nena que està en perill en mans dels adults (o no adults), que la forcen a fer allò que no entenen o no volen”. “Els enganys, els abusos, les violències es veuen reflectits en aquest i molts altres contes clàssics”, apunta, i “encara que els relats i els personatges canviïn, o ens resultin estranys”, aquests ajuden a “sentir-se part d’una cultura que inventa unes històries que la defineixen”, i identifiquen i aborden des d’un lloc compartit problemàtiques actuals.

El debat sobre el paper de les pantalles

En un moment en què “la comunicació s’ha expandit, travessa i integra diferents formats i mitjans, i on hi ha tanta quantitat i diversitat de continguts accessibles”, Deborah Chomsky es pregunta: “per què hauríem de menystenir un món que ens obre a altres maneres d’entendre i expressar el què passa? Les pantalles poden enriquir la nostra visió del món amb altres alternatives molt poderoses i impactants”, reflexiona, i afegeix que “no podem deixar de banda altres maneres de pensar i comunicar la realitat”.

Per ella, el més important és el desig d’explicar històries i “el món d’emocions que desperten” és el que compta, i no tant l’objecte a través del qual ho fem. “Contar històries és una cosa molt vital i ens manté saludables a grans i petites!”

“Però també és important acompanyar el consum de pantalles”, afirma la lingüista i educadora. “L’audiovisual”, explica, “és un llenguatge molt ric i complex”, i per tant és crucial incorporar-lo a la vida familiar i educativa “de manera crítica i creativa”.

I des de Som Connexió creiem que aquesta és la clau: prendre consciència de l’impacte de l’ús de les pantalles en la infància i fer un acompanyament en tot moment per a una incorporació progressiva. En aquest sentit, promovem la reducció de les pantalles el màxim possible durant els tres primers anys de vida, amb limitacions diàries dels 4 als 7 anys, per a poc a poc anar ampliant el temps d’exposició diària entre els 7 i els 12 anys.

Més temps i espais per a desconnectar-nos!

“És necessari incrementar el temps que dediquem a estar amb les filles i fills, desconnectades, i conversar de tot”, comenta Chomsky. “Fins i tot d’allò que veuen a les pantalles, que sentin confiança en compartir els seus consums més personals o secrets i aquells que han de compartir per formar part dels seus grups socials”.

Això, a part de generar entorns de confiança perquè les petites puguin explicar què els passa i com viuen aquest món, l’educadora afirma que és una oportunitat perquè “les adultes podem també aprendre moltes coses: estètiques, de sensibilitats i de noves formes culturals i de socialització”.

Els relats i els mons i possibilitats que es creen i reprodueixen al voltant de la lectura són una alternativa a les opcions cada cop més esteses de lleure i entreteniment digital. “La calidesa que imprimim als relats, l’accent posat en alguns elements de la història, la possibilitat de personalitzar el relat i adaptar-lo a les necessitats de cada nen o nena, així com la gràcia d’incorporar els mateixos oients en cocreadors o recreadors de la història”… Res d’això té preu, s’exclama Chomsky.

L’ideal és portar totes aquestes històries, a l’espai familiar i compartir-les, significar-les i valorar-les.

Chomsky ens recorda que les biblioteques infantils i juvenils als nostres pobles i ciutats ens estan esperant perquè hi entrem, busquem i hi passem hores llegint.

I… a part de les biblioteques, també tenim les llibreries, on podem trobar desenes de centenars d’històries per continuar reflexionant i descobrint el món amb les més petites.

Per això hem consultat a algunes de les llibreries que tenim a prop, que són sòcies de Som Connexió, perquè ens recomanin contes infantils per llegir a les nostres petites i que ens obrin mons més enllà de les pantalles. 

Ah! I com ens recomana la Deborah Chomsky… que trobem el millor moment del dia per fer-ho, és a dir “qualsevol”!

Les llibreries recomanen…

La ciutat invisible

“Una família desconnectada”

Autores: Annick i Amélie Javaux
Símbol editors
Edat recomanada: 4 anys

Una família desconnectada aborda una realitat que cada vegada és més present en moltes llars: el predomini de l’ús de les pantalles en les hores de lleure dels més petits (i els que no ho són tant): els jocs de taula, els llibres, sortir a passejar són hàbits i alternatives que cal recuperar!

 

“Un gran dia de res”

Autora: Beatriz Alemagna
Editorial: Combel
Edat: de 4 a 6 anys

Un nen arriba amb la seva mare a la mateixa casa de vacances d’un lloc solitari i aparentment sense atractius on van cada any. Què hi pot fer allà, tot sol, avorrit, mentre la mare treballa? Però aquella tarda, després de perdre la màquina de matar marcians, s’endinsa al bosc, on descobrirà un món meravellós.

 

“Fake over”

Autores: Nereida Carrilo i Alberto Montt
Editorial: Flamboyant
Edats: a partir de 10 anys

Què són? Qui les crea? I, sobretot, amb quin propòsit? A les xarxes socials trobem diàriament imatges i vídeos manipulats, teories de la conspiració, deepfakes i bots que ens la intenten jugar. Per si no fos prou, podem ser-ne còmplices sense saber-ho i contribuir al caos de la desinformació, perquè ens manquen les eines necessàries per verificar què és cert i què és mentida. Però i si evitar que ens prenguin el pèl és més fàcil que no et penses?

 

Synusia

La llibreria cooperativa Synusia, de Terrassa, ens recomana dues lectures que ens empenyen a investigar i voler descobrir el món que ens envolta des de l’observació i la imaginació, peces claus de les ciències i la filosofia. Ens confessen que els ha agradat molt la proposta perquè precisament no busquem llibres només sobre pantalles, sinó d’alternatives a auquestes.

“Uugh! Un relat del Plistocè”

Autors: Rafael Yockteng – Jairo Buitrago
Editorial: Ekaré

Una tribu nòmada emprèn un viatge ple de perills per arribar a les coves que seran el seu refugi durant l’hivern. La més petita entre les dones, sempre atenta als senyals de la naturalesa, els depredadors i a tot el que fa el seu clan, veu en la superfície de les roques la possibilitat -i el desig- d’expressar el que ha vist. I és allà, en el cor d’una caverna, on neix la primera història. 

La història de la humanitat comença amb la inquietud de contenir el temps en càpsules narratives. Aquestes càpsules contenen les nostres vivències, ens construeixen a escala identitària i ens consoliden, per tant, comunitàriament.

És bell veure aquest procés contingut en aquest llibre. Un llibre amb coherència estètica i simbòlica sublim. Començant per la narració a través d’imatges de l’evolució de l’espècie humana, continuant per l’aposta pel carbonet,  i jugant amb el moviment continu i nòmada contraposat a la quietud necessària per a escoltar i compartir històries.

 

“Hi ha algú? Preguntari interplanetari per a terrícoles intel·ligents”

Autora: Ellen Duthie
Editorial: Wonder Ponder

Preguntes, preguntes i més preguntes! Aquest atles filosòfic per aturar-se a pensar, dissenyat i il·lustrat amb una bona dosi de misteri alienígena, s’estructura al voltant de catorze mapes temàtics que ens conviden a explorar aspectes de la nostra humanitat. Com és ser un ésser humà? I com és ser tu? Per què serveix el gènere? Com sabeu el que sabeu? La Terra és una bona llar? Què tal us porteu els éssers humans? Qui anomena el món a la Terra? I, a la Terra, 2+2 són sempre 4? I molt més!

El recomanem perquè és una introducció a la curiositat filosòfica enviada al planeta Terra des del planeta Bibopia, amb afecte. Qui hauria pensat que el primer missatge extraterrestre rebut a la Terra verificat per la comunitat científica arribaria en forma de llibre? I qui s’hauria pogut imaginar, en obrir el llibre a la recerca de respostes, que estigués compost únicament de preguntes?

 

Katakrak Liburuak

Les companyes d’Iruñea s’han decantat per llibres que tracten qüestions relacionades amb la salut mental d’alguna manera. Consideren que és una qüestió que està íntimament vinculada amb l’ús que es fa de les eines digitals, bé sigui de forma directa o indirecta.

“Silenci”

Autors: Fernando Llor i Nil López
Editorial: Inuk
Edat: entre 9 i 14 anys aproximadament

 

Aquest llibre combina la narrativa amb la novel·la gràfica i, a més, té dues formes de lectura (una en cada sentit) que permet observar la mateixa història des de dues perspectives diferents: la de l’adolescent que abusa de la seva companya i la de l’adolescent vexada. Hem triat aquest llibre per la seva originalitat en reflectir les vivències de les dues protagonistes de la història i en combinar text i vinyetes; i perquè incorpora com a element del relat un dels perills del telèfon mòbil en casos d’abús a l’entorn escolar: el cyberbullying.

 

“Menjant amb por”

Autores: Elisabeth Karin Pavón i Ymer-Rythén
Editorial: Astronave
Edat: Entenem que és una lectura per a persones des dels 10 -11 anys en endavant. També pot ser útil per a persones adultes que volen entendre millor el tema.

Aquesta novel·la gràfica és la història personal d’una adolescent que desenvolupa i es recupera d’una anorèxia. L’hem inclòs en la nostra llista de llibres perquè aconsegueix reflectir les diferents fases d’aquest trastorn i la deriva de la protagonista de manera molt encertada. També reflecteix perquè les xarxes socials compleixen un paper molt important en el desenvolupament de molts trastorns de la conducta de l’alimentació (TCA) que, per la seva naturalesa, són difícils de treballar. A l’epíleg es dona informació, pautes i una llista d’organitzacions i associacions de suport de les TCAs.

 

“Així és la mort? 38 preguntes mortals de nenes i nens” 

Autores: Ellen Duthie, Anna Juan Cantavella i Andrea Antinori
Editorial: Wonder power
Edat: Potser per circumstàncies, la consciència i/o preocupació sobre la mort sorgeixi en diferents moments. Pot ser un llibre per llegir des dels 5 anys amb acompanyament fins als 12 anys, aproximadament.

Aquest llibre recull i, més important, dona resposta a preguntes reals de persones entre 5 i 15 anys sobre la mort, un tema que no deixa de ser tabú, però que és important naturalitzar i comprendre. L’hem triat perquè entenem que pot ser una eina per parlar obertament sobre la mort, compartir dubtes i recollir idees per abordar un tema complex amb una gran càrrega emocional sense delegar qüestions tan humanes a una interacció intervinguda per una pantalla.

Amb aquesta reflexió i recomanacions esperem que aquest 23 d’abril -i la resta de dies de l’any- adultes i petites pugueu gaudir llegint o explicant històries, desconnectant de les pantalles (o connectant de manera més conscient). Feliç Sant Jordi!

Related Posts