Lluitem per reduir la bretxa digital!

Els darrers dies de febrer del 2024 tenia lloc als 8 pavellons al recinte firal de Gran Via de Barcelona el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil (Mobile World Congress), on les multinacionals tecnològiques d’arreu exposen els seus avenços i nous productes. 

Al MWC s’hi destinen uns 15 milions d’euros anuals provinent d’institucions públiques (el director general de la fundació que l’organitza percep un sou brut de 90.000 euros).

És paradoxal que en una ciutat com Barcelona, en la que es fa tal ostentació de riquesa i innovació tecnològica, puguem trobar-hi simultàniament, persones que no tenen accés als coneixements necessaris per fer una cerca ràpida a internet a través del mòbil, o configurar un rúter, o que tenir wifi o dispositius electrònics bàsics els suposi gran part dels seus recursos econòmics. 

Això és el que anomenem l’escletxa o bretxa digital. Una de les contradiccions més flagrants del món actual. 

Avui volem parlar-vos de com estem treballant (i amb qui estem treballant) a Som Connexió per fer més petita aquesta escletxa!

Què és la bretxa digital?

Abans, però, potser cal definir més exactament de què parlem quan parlem de bretxa digital, i com es desplega. Ja us ho explicàvem més profundament en aquest article. En resum, és la dificultat estructural (que no depèn de l’individu, sinó de com s’organitza la societat i el sistema econòmic) per accedir a la vida digital. Una “desconnexió” que té conseqüències com la distanciació social i d’accés a oportunitats i serveis bàsics.

L’estudi Evolució de la cohesió social i conseqüències de la Covid-19 a Espanya, de Càritas i la Fundació Foessa, ens explicava que 1,8 milions de llars a Espanya pateixen aquesta bretxa digital. 

L’impacte que aquesta desconnexió no volguda té sobre la vida de les persones és diferent segons el factor que n’és origen:

• Socioeconòmic
• Geogràfic
• D’habilitat i d’accés al coneixement (ja sigui per un tema generacional, per capacitats diverses…)
• Gènere

I per tant, les formes i recursos que fem servir per abordar-ho també han de ser diferents entre ells. En aquest article us expliquem iniciatives que ho fan possible. Algunes són impulsades des de la nostra cooperativa; d’altres, per entitats que formen part de la nostra xarxa:

• Projecte per reduir la bretxa digital (Som Connexió)
  – Bons digitals
  – Acord amb Guifi.net
  – Atenció presencial a domicili
• Xarxa Oberta de Nou Barris (iniciativa de l’Associació Expansió de la Xarxa Oberta)
• Bretxa digital de gènere: cooperativa Dabne i altres projectes

Ajudes i xarxes comunitàries i per superar el factor socioeconòmic:

Avui en dia podem considerar l’internet i telèfon com serveis bàsics. Els necessitem per a moltes de les activitats quotidianes. Tot i això, hi ha una part de la societat que té dificultats en accedir-hi. 

“Però si tothom, sigui pobre o ric, té mòbil!”, segur que en algun moment heu pensat, dit, o sentit aquest comentari.

Efraín Foglia, soci de l’associació eXO, respon amb fermesa a aquestes afirmacions: “encara que estiguis connectada hi ha una sèrie de vulnerabilitats que apareixen si tens pocs recursos econòmics”. “Per exemple”, explica, “és injust que gastis gran part dels ingressos en pagar internet i telèfons mòbils” mentre a altres persones amb més recursos no els significa un esforç.  

Efraín també ens introdueix el concepte del “dret vulnerat a internet”, que defineix com el fet que no puguis destinar temps i capacitats a saber a conèixer i defensar els teus drets a la xarxa. Llavors, trobem que qui té menys coneixements al respecte sol ser també la més vulnerabilitzada econòmicament. Casualitat? “no”, afirma.

“Les empreses ho han fet genial”, ens diu. Ja que ens han generat una necessitat molt forta d’estar connectades a internet, sense reflexionar el cost que això pot tenir.

Projectes per reduir la bretxa digital a Som Connexió

1. Bons digitals per superar la bretxa d’accés per motius socioeconòmics

Fa un temps que a Som Connexió reflexionem sobre aquest tema. Fa temps també que vam decidir passar de la reflexió a l’acció. Per això hem iniciat un projecte que pretén permetre l’accés o l’ús de les telecomunicacions a col·lectius marginalitzats per motius socioeconòmics, fent un descompte del total o la meitat de la factura a través dels Bons digitals.

I… com funciona aquest projecte? Doncs bé, està en una fase incipient, però de moment hem definit unes fases:

• Primer fem una detecció i diagnosi de la situació de persones que poden necessitar una ajuda econòmica per accedir al servei de telecomunicacions. Ho fem a través d’entitats que treballen amb persones vulnerabilitzades per raó econòmica, i aquestes ens les deriven.
• Un cop estem en contacte, determinem quina bonificació s’aplicarà: del 50% o el 100%, segons la situació en la què es trobin les sol·licitants.
• Si les sol·licitants ja reben el bo digital de la UE (Generalitat de Catalunya) (20 euros mensuals de descompte i amb una durada màxima d’un any), nosaltres, a més del nostre descompte, li apliquem el bo digital. Veure tarifes dels Bons digitals.
• Una vegada a l’any contactem amb les usuàries i amb l’entitat per fer seguiment de la situació.

L’aposta és fer-ho en un tracte entre usuàries, col·lectius i nosaltres, amb la mínima burocràcia possible. No necessitem res més que aquest diàleg. No es tracta de fiscalitzar, sinò que les telecomunicacions no siguin un luxe.

A dia d’avui ja se n’estan beneficiant més d’una desena de famílies i persones de la cooperativa que en la seva vida han tingut dificultats econòmiques per pagar les factures mensuals.

A més, tenim la sort de tenir com a sòcies algunes entitats que ja treballen amb col·lectius marginalitzats, així que colze a colze amb elles hem pogut seguir trobant persones que han pogut beneficiar-se d’aquest projecte.

 2. Acord amb Guifi.net per superar la bretxa d’accés geogràfica

Quan, en determinades zones, sobretot les rurals, l’accés a internet és difícil, també oferim alternatives a través de la Fundació Guifinet, que coordina una xarxa lliure i oberta. Aquesta infraestructura no privativa permet reduir els costos d’accés i ofereix un entorn neutral: la Xarxa Oberta Lliure i Neutral (XOLN).

3. Atenció presencial quan calgui per superar la bretxa d’ús per motius generacionals o altres 

La desigualtat econòmica, tot i ser molt definitòria en les desigualtats en l’àmbit digital, no és l’única. 

A Som Connexió, quan atenem incidències ens trobem sovint que hi ha persones a qui se’ls fa un món seguir les instruccions per telèfon. Això pot passar per no estar habituades a la tecnologia o al llenguatge que hi va lligat (sovint és un tema generacional, però no sempre!), o per discapacitats físiques o intel·lectuals, que els dificulten tenir autonomia quan es troben amb alguna dificultat o incidència que a altres persones els semblaria “fàcil” o “ràpid” resoldre. En són exemples encendre un router, trobar botons concrets, posar el codi PIN o contrasenyes, etc.

Quan ens trobem casos així, i que sabem que podem resoldre sense haver de demanar servei tècnic, intentem anar a casa d’aquesta persona per poder acompanyar-la en la resolució del problema. De moment no comptem amb la infraestructura necessària per traslladar-nos arreu, però tot arriba, i a l’equip de serveis de Som Connexió s’estan engegant iniciatives que ens permetin acostar-nos a les persones que necessiten una atenció específica, presencial.

Algunes opcions són una unitat mòbil per desplaçar-nos pel territori i donar servei i atenció presencial, activar una xarxa de sòcies que puguin ser referents en la seva comunitat i estar disponibles per donar un cop de mà a aquelles sòcies o usuàries que ho requereixin, o establir uns horaris d’atenció a la nostra oficina.

Aquest pla tot just s’està començant a definir, però ens engresca molt poder estar una mica més a prop, i no només a través de l’atenció telefònica!

EXO i la Xarxa Oberta a Nou Barris

Una de les entitats amb la que col·laborem és eXO, l’Associació per l’Expansió de la Xarxa Oberta, de la qual forma part l’Efraín. Ell ens ha explicat que el col·lectiu va néixer amb l’objectiu de promoure les xarxes de telecomunicacions obertes, la sobirania tecnològica, la reducció l’escletxa digital i l’accés a serveis majoristes d’Internet.

A eXO hi arriben “persones interessades en una gestió més justa d’internet, ja sigui per compromís, o perquè en tenen necessitat per motius d’exclusió econòmica”. Així, s’associen per tenir accés a internet, generant infraestures que segueixin un model que consideren més just, i es fan “més fortes a nivell comunitari”.

Un dels projectes que han iniciat per materialitzar la reducció de la bretxa digital és la Xarxa Oberta de Nou Barris (XO9B). La iniciativa busca que persones que no estan vinculades a cap xarxa local, cap cooperativa o col·lectiu, puguin connectar-se sense cost econòmic gràcies al finançament públic o privat. La iniciativa de la XO9B va començar al Canòdrom i ara segueix activa sota el marc de la subvenció “comunalitats urbanes” del districte.

El projecte té la seva base als col·lectius i institucions locals de Nou Barris, que entren en contacte amb persones que per motius econòmics no tenen accés a internet. Se’ls ofereix accés gratuït durant un any. El propòsit és que “que quan s’acaba el finançament les persones puguin adherir-se a una cooperativa (per exemple, fer-se usuàries, apadrinades o sòcies de Som Connexió), i entendre que es pot accedir a internet sense estar sotmesa als oligopolis“, explica Efraín. I això és possible gràcies al vincle establert durant aquest any.

La bretxa de gènere: recursos per abordar-la

Segons l’Observatorio Nacional de Tecnología y Sociedad (ONTSI), en aspectes com l’ús d’internet i el teletreball, les diferències de gèneres són molt reduïdes, però en canvi en els oficis especialitzats en el món digital, la formació STEM i la seguretat a internet, les diferències són grans. 

“Des de petites, les persones socialitzades com a dones, assumeixen que la ciència (i entre aquest camp, la tecnologia) no és per elles”, comenta Margarita Padilla, programadora cofundadora de la cooperativa Dabne i membre del Consell Rector de Som Connexió. És molt difícil transformar l’autopercepció quan ens han dit que aquest coneixement “no se’ns dona bé”, que no el tenim a l’abast. I és important treballar per canviar-ho des de la infància, perquè “la tecnologia media gran part del que mou el món (medicina, comunicació, la indústria…). 

A Dabne, una de les estratègies que porten a terme per superar el biaix de gènere (les dones representen només un 10% en l’ofici de la programació)  és fer formacions del camp de la tecnologia (per exemple, robòtica i programació), per assegurar que nenes i dones poden accedir a aquest coneixement, ja sigui amb tallers a les aules de les escoles, com cursos per a adultes.

Altre projecte a destacar per les formacions que porten a terme i per la seva investigació en els processos d’inclusió de les dones en les TIC i, específicament, a les tecnòlogues artístiques i a les dones furoneres (pirateig informàtic), és DonesTech.

Pel que fa a la seguretat a Internet, les nenes i adolescents estan més exposades al ciberassetjament, sobretot sexual. Segons l’Informe de resultats dels Drets digitals d’infants i adolescents a Catalunya l’acompanyament per part de les famílies té més presència en el cas de les nenes i adolescents. Quan aquests perills afecten a un context vulnerable en l’àmbit socioeconòmic, on l’acompanyament parental es complica, l’escletxa s’accentua encara més.

En aquest aspecte és important acompanyar els infants i adolescents en la seva iniciació a les tecnologies. Des de Som Connexió treballem per oferir eines a les famílies i ajudar-les en aquest procés d’incorporació del primer mòbil de les filles i fills, amb guies pedagògiques i tallers.

Les escletxes, símptomes del sistema. Les solucions, a les nostres mans.

Com veieu, la bretxa digital és un tema complex de resoldre, perquè: 

• No es tracta només de tenir accés o no a internet i a les tecnologies digitals, sinó a com es garanteixen o es vulneren els drets de qui accedeix. 
• És quelcom estructural. És el mateix sistema el que fa que no tinguem totes les mateixes oportunitats. 

Així doncs, no podem prémer un botó i prou: són vàries les tecles que hem de tocar, i diferents en cada cas. I aquí és on hem de posar la mirada: en com s’interseccionen les opressions.

I tot i que mentre no superem el sistema econòmic no podrem arrencar d’arrel les desigualtats, sí que podem contribuïr a superar, des de les telecomunicacions conscients i crítiques, les bretxes digitals -siguin per la raó que siguin-.

I també podem construir pràctiques alternatives que no es fonamentin en escletxes entre les persones, i que siguin precedents del que és possible: un món on l’accés a la tecnologia i a la xarxa sigui per a totes igual, en tots els sentits.

Related Posts