Desconnectats: l’impacte de la bretxa digital

De què parlem quan parlem de bretxa digital? Parlem d’una desconnexió parcial o total de l’accés a la vida digital. L’efecte d’aquesta desconnexió és la distanciació social i d’accés a oportunitats i serveis bàsics que es genera entre aquelles persones que tenen accés a les tecnologies i a internet, i les que no.

Actualment, 1’8 milions de llars a Espanya pateixen aquesta bretxa digital tal com exposa l’estudi Evolució de la cohesió social i conseqüències de la Covid-19 a Espanya, de Càritas i la Fundació Foessa. L’estudi explica que una part d’aquesta desconnexió es deu a la manca d’aparells i dispositius necessaris (79%) i una altra per no tenir un accés adequat a la connexió a internet (21%). Avui parlem de l’impacte que aquesta desconnexió no volguda té sobre la vida de les persones i sobre com les iniciatives populars poden posar-hi fre.

Una bretxa amb moltes cares

Amb l’extensió i el desenvolupament d’internet, ha arribat el món digital. La revolució tecnològica ha traspassat l’esfera privada i els avenços tecnològics també s’han instaurat en les esferes públiques: l’administració, l’educació, la sanitat, els serveis bàsics, etc. La vida, o com a mínim la gestió d’aquesta, s’ha tecnificat. És pràcticament impossible viure en una comunitat convencional a dia d’avui al marge de la tecnologia.

El problema és que, més enllà del que vulgui o no cada persona, l’accés a aquests avenços no és universal i això ha creat una nova forma d’exclusió social anomenada bretxa digital, entre els que tenen accés a la tecnologia, i els que no.

Aquesta manca d’accés a internet representa un autèntic obstacle i augmenten les desigualtats en molts aspectes: el coneixement, la participació ciutadana, l’educació i les oportunitats laborals.

Principals factors causants de la bretxa digital

– L’estrat socioeconòmic
– L’edat
– El territori

Socioeconòmic

En primer lloc tenim l’estrat socioeconòmic: els experts alerten que aquest és  el factor que fa créixer amb més rapidesa la bretxa digital. De la mateixa manera que les regions més pobres del planeta disposen de recursos limitats per a que els seus habitants puguin accedir a les tecnologies de la informació, a les ciutats com per exemple Barcelona, els barris amb rendes altes tenen una mitjana de 6 aparells mòbils a casa, mentre que els de renda baixa és de 4,8.  Les persones amb més recursos econòmics tenen facilitat d’accés a ordinadors, i dispositius mòbils, mentre que les persones amb menys recursos tenen dificultats per accedir-hi.

Durant el primer confinament de la pandèmia, es va visibilitzar moltíssim aquesta realitat en l’àmbit educatiu: milers d’infants van quedar despenjats de la possibilitat de continuar amb el curs de forma digital, ja que no tenien ni dispositius disponibles a casa ni connexió garantida al seu domicili. Per fer front a aquella situació va néixer un moviment solidari i de suport mutu per aconseguir dispositius en desús i fer-los arribar a les famílies que ho necessitaven i fins i tot es va generar tota una campanya per obrir xarxes de wifi privades per facilitar que el veïnat les pogués compartir.

Pel que fa a la connexió, al 2022 també es publica l‘informe de FOESSA que assenyala que la desconnexió digital afecta a 1,8 milions de llars de forma habitual a tot l’estat. Aquest aïllament tecnològic impedeix que els afectats puguin formar-se a distància, realitzar tràmits online per sol·licitar ajudes, o accedir a ofertes de feina que només apareixen en l’entorn online, per posar 3 exemples bàsics, cosa  que fa créixer encara més les desigualtats socials. És un peix que es mossega la cua.

Generacional

L’edat és un altre factor que s’ha posat sobre la taula: entre el col·lectiu de gent gran (majors de 74 anys), només el 14% dels homes grans i el 10% de les dones grans utilitza internet a diari, mentre que en altres franges d’edat és una eina imprescindible en el dia a dia. Aquest factor està molt relacionat amb la carència de competències digitals del col·lectiu de gent gran. Un dels exemples més actuals és la dificultat de la gent gran per gestionar les seves finances, ja que la majoria d’entitats bancàries, estan obligant a la població a gestionar les seves finances de manera virtual. Davant d’una administració i uns serveis cada cop més digitalitzats, és necessari posar eines per a que cap col·lectiu es vegi afectat per una nova forma d’exclusió social.

Geogràfic

Finalment trobem el factor geogràfic, en la diferència entre les zones urbanes i les rurals. Encara existeixen zones rurals sense connexió a internet o amb un accés molt limitat. En canvi, a les zones urbanes els desplegaments de cablejat es dupliquen i tripliquen per interessos econòmics.

Amb l’objectiu d’arribar a tothom, és necessari que es deixi de fer negoci amb la infraestructura i evitar els monopolis. Al marge del circuit comercial dominat per les operadores tradicionals, la Fundació Guifinet coordina una xarxa lliure i oberta, formada per una infraestructura comú que permet reduïr els costos d’accés i ofereix un entorn neutral: la Xarxa Oberta Lliure i Neutral (XOLN). A partir d’aquest projecte col·laboratiu entre municipis on la xarxa es comparteix com un bé comú, a les Garrigues, Ribera d’Ebre i Terra Alta han desenvolupat la  Xarxa Greta i a Zumaia (País Basc), la Fibra òptica comunitària de Zumaia.

Com posar fre a la desconnexió generada per la bretxa digital?

A nivell europeu, la UE s’havia fixat com a objectiu (dins la seva Estratègia 2020) el desplegament de la fibra a tota Europa, i tot i que el servei ha millorat, com ja hem comentat continuen existint zones sense aquesta tecnologia.

Altres organitzacions com l’ONU defensen l’accés a internet de totes les persones i, per tant, que l’accés a la tecnologia es converteixi en un dret universal.

Com convertir aquesta voluntat d’universalització en una realitat?

Les següents accions ajudarien a frenar aquesta desconnexió generada per la bretxa digital:

• La mancomunació de serveis i les xarxes de consum compartit són iniciatives que cada cop s’estenen a més territoris d’arreu de l’estat i que estan demostrant ser eficients i sostenibles per garantir un accés universal no només a internet sinó també a un altre recurs bàsic com és l’energia.
• Fomentar mesures i polítiques que permetin a totes les persones fer un ús autònom, independent i responsable d’internet.
• Assegurar que tota política d’accés a internet incorpori:
  – una cobertura d’internet que arribi a tot el territori sense deixar “forats negres”.
  – accés a dispositius i connexió d’acord a les necessitats de les persones i tenint en compte la seva vulnerabilitat socioeconòmica.
  – acompanyament en els processos d’alfabetització i desenvolupament de competències digitals, especialment.

A Som Connexió tenim com a objectiu contribuir en algun d’aquests àmbits d’actuació com ara la cobertura territorial, l’alfabetització digital o l’ús responsable i autònom d’internet. Tot i que pel gruix de la població, la problemàtica de la bretxa digital pot semblar molt llunyana, estem parlant d’una realitat molt estesa. Una realitat que no ocupa tants titulars com d’altres problemes, però que té uns efectes perversos a llarg termini i molt difícils de visibilitzar i quantificar. És feina de tots, mirar de tancar aquesta escletxa, per tal d’avançar cap a una societat més igualitària i justa.

Ara et podria interessar