La força de les famílies per endarrerir l’ús del primer mòbil als setze anys
Les associacions de famílies que lluiten perquè els infants i adolescents facin un ús racional de les pantalles –tant a casa com a l’escola– han marcat l’agenda política dels últims mesos. El govern espanyol treballa en una llei de protecció del menor en entorns digitals, centres de secundària han prohibit l’ús del mòbil fins i tot al pati i diverses iniciatives locals han començat a donar els seus fruits per endarrerir l’ús dels telèfons fins a partir dels setze anys.
A finals del 2023 diverses famílies del barri del Poblenou de Barcelona es van organitzar sota el nom d’Adolescència lliure de mòbils. La seva reivindicació es va propagar com una taca d’oli. En pocs mesos, l’associació va créixer en diversos municipis i van sorgir noves plataformes, enfocades a nens i nenes encara més petits. Aquest clam generalitzat també va donar més visibilitat a associacions similars que ja existien.
“Si els nens i nenes veuen que els altres nens i nenes no tenen un smartphone, ja no els sorgeix la necessitat de tenir-ne un”, explica Igone Gabirondo, membre de l’associació Altxa Burua a Tolosa (País Basc). El moviment va començar a la ciutat el curs 2021-22. “El meu fill ara fa 1r d’ESO i un 70% dels nens de la classe no té mòbil”, detalla Garibondo, que assegura que fa tres cursos gairebé tots els infants d’aquesta edat del mateix centre educatiu ja tenien un smartphone.
Altxa Burua va començar oferint xerrades informatives a Tolosa, localitat on els infants, “de manera bastant generalitzada”, començaven a tenir un telèfon quan tenien deu anys. Un dels principals inconvenients que les famílies veien a renunciar al telèfon mòbil era que els seus fills i filles no estiguessin localitzables. És per això que l’associació va promoure un acord amb els comerços locals, per deixar un mòbil als menors per comunicar-se en cas de ser necessari. Van aconseguir que gairebé un 80% dels establiments de la ciutat hi participessin. Les botigues s’identifiquen amb un adhesiu a la porta.
“Vam veure que comença tot molt abans, et veuen a tu com fas servir el mòbil, i a les escoles de primària ja treballen amb dispositius que tenen Internet”, exposa Marisa Arnedillo, membre de l’associació Aixeca al Cap. El març del 2023 aquesta plataforma, que aquest febrer es constituirà com a associació, va posar-se en marxa a Sabadell “a nivell molt local”. Arnedillo explica que el juny passat van presentar una moció a l’Ajuntament per declarar la ciutat a favor de la “desconnexió digital de la infància i l’adolescència”. Explica que l’objectiu és que Sabadell es comprometi per “oferir alternatives d’oci desconnectades [dels aparells digitals] per connectar amb les persones d’altres maneres”. La iniciativa s’ha estès a més municipis i Aixeca el Cap encoratja que se n’hi sumin més aquest 2025.
Una llei o responsabilitat de cada centre?
“L’important és fer-ho en grup”, apunta Gabirondo, sobre el seu factor d’èxit, en què creu que tenen un paper destacat les famílies i les escoles, però també els comerços i els centres de salut d’atenció primària. “Els pediatres diuen a les revisions que el sucre no és bo i cal que es pugui fer el mateix quan es parla de les pantalles”, explica. Altxa Burua va recollir 25.000 firmes per demanar al govern basc que es prohibeixin els mòbils a les escoles. S’han reunit diverses vegades amb responsables de l’executiu. “Seria ideal que una llei prohibís els mòbils en recintes educatius, de la mateixa manera que es va prohibir fumar”. Segons ella, el govern és conscient del problema: “Han inclòs l’smartphone en una guia sobre addiccions”. No obstant això, l’executiu basc no defensa una prohibició per llei, sinó que aposta perquè cada centre decideixi si restringeix o no l’ús dels mòbils.
En la mateixa línia, la pressió de les famílies ha portat la Generalitat de Catalunya a establir les bases perquè cada escola i institut reguli l’ús del mòbil a les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC). Aquesta mesura s’ha posat en marxa el curs actual i ha promogut que els telèfons mòbils (i aparells vinculats, com rellotges intel·ligents) no es puguin utilitzar, excepte en casos puntals que tinguin una finalitat educativa. Les associacions entenen que l’ús de la tecnologia és curricular, però defensen que el temari es desenvolupi sense vulnerar els drets dels infants, i no només fent servir eines de gegants informàtics. “Hi ha nens que es pensen que Internet “és Google i això és un perill; és un monopoli”, defensa Arnedillo fent referència a l’ús generalitzat d’aquest tipus d’aplicacions en comptes de recursos de programari lliure. Fa un paral·lelisme: “Imagineu-vos que el menjador de l’escola el gestionés una empresa de menjar ràpid”.
Crida a recollir casos de vulneracions
“En un temps molt curt hem reunit moltíssima gent amb una preocupació similar”, destaca la membre d’Aixeca el cap. “No pot ser que hi hagi nens de deu anys que hagin d’acceptar cookies mentre estan navegant per Internet a classe”, destaca Arnedillo. L’edat legal per fer-ho són els catorze. Aixeca el cap acaba d’engegar una crida a les famílies per recopilar “casos concrets on els drets dels infants hagin sigut vulnerats”. El seu objectiu és “evidenciar el poc encert i respecte en la contesta del Departament d’Educació”. Fa referència a un cas d’una escola del Maresme en què una família va denunciar un cas de protecció de dades, que no ha rebut una resposta “satisfactòria” ni del centre ni d’Inspecció d’Educació, segons el parer de la plataforma.
“Venien a dir que érem unes exagerades i cal que ens treguin l’etiqueta de què ens estem inventant coses”, exposa Arnedillo, que no entén com en alguns casos “per fer els deures els envien a una pàgina d’Instagram” o que es faci un ús generalitzat de Kahoot! (eina per fer preguntes tipus test que se sol utilitzar amb el telèfon mòbil). L’objectiu d’Aixeca el cap és reunir diferents possibles vulneracions i exposar-les davant del Síndic de Greuges, per tal que en pugui fer una valoració.
“Som les primeres a educar en l’ús del smartphone”
Arnedillo considera que “hi ha famílies que no tenen percepció del risc, ja que si els nens fan servir un ordinador que els han donat a l’escola, ho veuen com una cosa segura”. “Som la primera generació a educar en l’ús de l’smartphone. Ens ha envestit l’onada, però encara som a temps de treure la pota”, reflexiona Gabirondo, sobre els efectes nocius que pot tenir el mòbil en el desenvolupament cognitiu dels infants i adolescents. “No podem posar un telèfon a les mans dels nostres fills sabent que no és una cosa bona”, afegeix. En aquest sentit, les dues portaveus animen a no quedar-se la preocupació a casa i a compartir-la per poder canviar les coses.
La unió de les famílies fa que “arribin canvis molt ràpidament”, segons la portaveu d’Altsa Burua, que a la seva ciutat ha vist un gir notori en només tres cursos. Les dues plataformes defensen que cal potenciar l’escriptura en paper i frenar el predomini de les eines digitals a l’aula. Consideren que tant els centres com els governs se n’estan adonant, però que cal seguir en alerta. “Anem a màxims, potser algú ens pot considerar radicals, però cal posar sobre la taula totes les coses negatives i no quedar-nos en els avantatges de la tecnologia”, conclou Arnedillo, que veu aquesta idea rellevant per anar assolint noves fites. Les dues associacions conviden a les famílies afegir-se als seus grups de Telegram i a “dir el que no els agrada”, detalla la membre d’Aixeca el cap, per aconseguir que la “tecnologia entri a les aules d’una manera, segura, pensada i independent”.
Des de Som Connexió ens afegim a aquesta crida, en la línia de la nostra defensa d’un ús responsable de la tecnologia i la publicació d’eines pedagògiques com la Guia per a famílies cruels i malvades (o com acompanyar els fills i filles en la incorporació del telèfon mòbil). La feina de les associacions de famílies demostra que, prenent consciència de la complexitat d’Internet, podem construir un camí per educar els més joves de manera conscient i positiva en la seva relació amb les pantalles.