Tarifes 
Vols que et truquem? 
Una transició de potes curtes
Actualment estem vivint en una situació de policrisis civilizatoria. Així ho defineix Maristella Svampa, que nomena les crisis climàtica, de les cures, energètica, l’increment de les desigualtats, l’erosió dels valors democràtics i l’auge de l’extrema dreta com a crisi que s’entrellacen i es potencien entre si.
Segons Margalida Ramis, activista ecologista de les illes Balears, el concepte “transició” està en disputa. “Es vol imposar una transició que manté les lògiques que ens han portat fins aquí”, afirma, i afegeix que fa falta veure qui, per què i amb qui imposa aquesta “transició”, que no reconeix el concepte de “límits”.
Ramis va moderar la xerrada inaugural de la [esc]hola, que va tenir lloc a Terrassa a mitjans novembre, on van participar la investigadora, sociòloga, activista i ambientalista argentina Maristella Svampa, i l’antropòloga, enginyera, professora i activista ecofeminista, Yayo Herrero.
Svampa, que aporta una visió des del sud global, denúncia que actualment hi ha “una transició energètica que és corporativa, neocolonial i insostenible”. Corporativa perquè la manera de veure i activar la transició energètica és, per a molts actors, com un nínxol més per a fer negocis i reposicionar-se geopolíticament. Neocolonial perquè “el sud global s’ha d’acontentar amb ser zona de sacrifici a canvi d’alguna rendibilitat extraordinària”, ja que el nord global continua requerint materials com el liti, el cobalt, el coltan, el níquel, la plata… per a fer aquesta transició energètica (per exemple, per a fer les bateries dels cotxes elèctrics). Finalment, la veu insostenible perquè no implica un qüestionament ni un canvi del model de consum ni de distribució de béns, mercaderies i deixalles actuals. És una transició que el planeta no pot sostenir, ja que no pot sostenir el model de creixement actual del nord global.
Per això, per a Maristella Svampa, que forma part del Pacte Ecosocial i Intercultural del Sud, l’actual és “una transició de potes curtes”, amb importants límits a mitjà termini, i es necessita urgentment una transició ecosocial justa i popular, que porti amb si propostes ecosocials que s’activin ara, en el present.
Aquesta policrisis la defineix Iaio Herrero com un moment de “guerra contra la vida”. D’una banda, contra la vida física (canvi climàtic, extractivisme, cicle de l’aigua…) i per una altra, contra les condicions de vida de les persones. Herrero destaca que, a més de les relacions nord-sud, també és una guerra contra les condicions de vida aquí, on hi ha persones que, fins i tot tenint una ocupació, tenen dificultats per a tenir un habitatge, poder portar una alimentació saludable, arribar a fi de mes… i estan en un context de condicions socials adverses que fins i tot els fa difícil plantejar-se formar famílies.
Afegeix que també “és una guerra contra els vincles i les relacions amb la trama de la vida i també contra els vincles i relacions entre persones”. Per a Yayo Herrero, s’ha generat una espècie de “intel·ligència cega” que és incapaç de veure que “quan parlem de desenvolupament estem parlant de destrucció vital, asimètrica i injusta”.
Recuperant una cita de Bruno Latour, que assenyala que “el món s’ha convertit en un lloc estrany”, Yayo Herrero la va exemplificar amb els efectes que la Dana ha causat recentment a València, on la gent es pregunta com ha arribat i per què ha succeït. Amb aquest i altres desastres naturals, les persones del territori el miren i no el reconeixen, i sovint els envaeix una sensació d’estranyesa per alguna cosa que coneixien d’una altra forma.
Del cicle virtuós que permetia conrear per a obtenir aliments que es transformaven en “energia per al cos, per a poder desplaçar-nos, comunicar-nos, estimar, celebrar i treballar per a tornar a conrear aliments”, hem passat, segons explica Yayo Herrero, a la lògica capitalista, que “es basa a ocupar, extreure, explotar, sotmetre, acumular i matar, i quan ja no queda res, tornar a començar en un altre lloc”. Per això l’anomena el cicle de la mort. Ho veiem en el capitalisme mundialitzat, desigual i sense frens, que per on passa, arrasa en forma de mina, resort turístic, o mega instal·lació energètica, i que utilitza l’energia com a poder.
Herrero alerta que la ultradreta ja planteja obertament que hi ha vides que sobren. En aquest context, s’instal·la una dinàmica de guerra, amb sectors que sofreixen modes de viure violents (els qui viuen en les perifèries de les ciutats, persones migrants que treballen com a jornaleres del camp, persones gitanes que han estat històricament apartades…).
Per a Yayo Herrero, llavors, posar la vida com a prioritat és crucial per a tirar endavant. Les dues pensadores coincideixen que és necessari que hi hagi una transició ecosocial justa i popular, que uneixi les agendes ecològica i social, i que porti amb si propostes ecosocials que s’activin ara, en el present.
En el context de la [esc]hola, la xerrada inaugural, on es va parlar també de com ha de ser la transició ecosocial, va servir com a contingut inicial per als tallers i sessions posteriors. L'[esc]hola l’hem creat les cooperatives Som Energia, Som Connexió i Som Mobilitat, com un espai d’aprenentatge, diàleg i creació conjunta pel qual han passat prop de 300 persones per a reflexionar sobre el paper del consum en la transició ecosocial. Ens hem centrat en tres eixos essencials: les cures, la diversitat i la conquesta de nous drets associats a les comunitats de consum.
Pots recuperar els continguts de la [esc]hola al web: [esc]hola
