Vuit consells per decréixer i viure millor
En els darrers anys, tots i totes hem sentit a parlar de l’emergència climàtica. Sabem que existeix, que cal fer-hi front i que cal fer-ho amb urgència. A més, la crisi climàtica no afecta només el nostre ecosistema, sinó que també agreuja les desigualtats socials i posa en risc la nostra salut de manera directa. Malgrat ser conscients d’aquesta realitat, en el nostre dia a dia –però especialment en dates pròximes a Nadal– rebem milers d’inputs que ens animen a consumir, a contractar serveis, a comprar en grans quantitats i de manera irracional.
En contraposició al consumisme desenfrenat, el decreixement rebutja l’obsessió pel creixement econòmic i el consum infinit i nega el seu vincle directe amb el benestar humà. Si l’objectiu últim del capitalisme és créixer, el decreixement té una lògica contrària; en el seu lloc proposa una economia que prioritzi la sostenibilitat, la redistribució i l’equitat per sobre de la producció constant de béns i serveis, i ho fa incidint en tots els àmbits de consum i en totes les fases de les cadenes de subministrament.
El passat mes de novembre Som Energia, Som Mobilitat i Som Connexió vam organitzar l’[esc]hola, un espai on prop de 300 persones van poder formar-se i reflexionar, entre altres temes, sobre el dret a decréixer. Amb els aprenentatges d’aquesta trobada i servint-nos de les aportacions de les seves participants i d’altres iniciatives en marxa, us volem proposar vuit maneres de decréixer per viure millor sense que el planeta en pagui les conseqüències:
Alimentació
Cada dia mengem i, per tant, cada dia prenem decisions sobre els aliments que comprem i consumim. El canvi més important que podem fer en aquest aspecte és consumir aliments de proximitat i de temporada. De proximitat perquè restem intermediaris a la cadena de subministraments i això fa que reduïm la petjada de carboni, a més de beneficiar els productors locals. De temporada perquè aprofitem tots els beneficis nutricionals, ja que els fruits maduren de manera natural i això fa que ens adaptem al ritme de la natura i no al revés. Encara millor si els aliments també són de producció ecològica perquè no fan ús de pesticides que perjudiquen la biodiversitat. Per evitar el malbaratament alimentari podem comprar a granel, o sumar-nos a un grup de consum o supermercat cooperatiu.
Mobilitat
El transport és un dels grans emissors dels gasos que provoquen l’efecte hivernacle. Tot i que les condicions de vida de cada persona fan que tingui unes necessitats concretes respecte a l’ús de mitjans de transport, podem contribuir a una mobilitat més sostenible seguint alguns consells. El primer té a veure amb el lleure: anant de vacances a llocs propers evitem l’ús d’avions. En cas que calgui agafar el cotxe, prioritzem l’ús de cotxe elèctric i el cotxe compartit. Si és possible, anem en bicicleta o en transport públic. I, si no tenim més remei que fer servir un cotxe de gasolina, conduïm de manera eficient i fem un bon manteniment del cotxe per estalviar combustible i no haver-lo de renovar tan sovint. Al web de Som Mobilitat ens ofereixen més consells i diversos serveis de mobilitat sostenible.
Energia
L’energia és el sector que més impacte té en el planeta, però hi ha diverses maneres de procurar l’estalvi energètic a la llar. La primera és passar-nos a una comercialitzadora d’energia verda com Som Energia, una cooperativa compromesa a assolir un model energètic 100% renovable. També podem canviar alguns hàbits de consum i apostar per la flexibilitat de la demanda, és a dir, adaptar el consum d’energia als moments en què hi ha més disponibilitat d’energia verda. Altres mesures d’eficiència energètica poden ser l’ús de temporitzadors en els aparells elèctrics o comptar amb bons aïllaments tèrmics, a més de tenir en compte el consum energètic dels electrodomèstics abans de comprar-los.
Aigua
L’aigua és un bé escàs i és a les mans de tothom fer-ne un ús responsable. Des de casa, podem dur a terme algunes mesures, com la reutilització de l’aigua de la dutxa (podem posar un cubell i recollir-la fins que surt aigua calenta); reduir el consum d’aigua del vàter (per exemple, instal·lant un polsador doble o un sistema d’interrupció voluntària); tancar l’aixeta sempre quan ens estem ensabonant les mans o rentant-nos les dents; i rentar la roba amb aigua freda. Una altra forma d’estalvi és reparar les aixetes o petites fuites d’aigua tan aviat com les detectem (una aixeta que perd una gota per segon té una pèrdua de 1.000 litres al mes!)
Compres
Aquests dies les marques ens saturen amb missatges d’ofertes, rebaixes i oportunitats perquè comprem un munt de coses que no necessitem. En contraposició al Black Friday, l’últim divendres de novembre se celebra el Green Friday, un dia en què es promou la no compra per fomentar una societat més sostenible. En el nostre dia a dia, també podem prendre decisions per evitar les compres irracionals o innecessàries. Per no comprar impulsivament, es recomana pensar durant uns dies si realment tenim aquella necessitat. Si la tenim, podem optar per reparar abans de comprar, reutilitzar tot participant en espais d’intercanvi o fent compres a botigues o mercats de segona mà, i reciclar tot allò que ja no necessitem i que encara pot aprofitar-se.
Hàbits generals
En tots els àmbits de la vida podem fer canvis per viure millor sense saquejar el planeta. No ho hem de percebre com una privació de consums, sinó que –com va dir la sociòloga Maristella Svampa a l’[esc]hola– “La transició ecosocial ha de ser un desig per a tothom, s’ha de convertir en una aspiració”. Alguns hàbits generals que podem adquirir són l’eliminació de l’ús de plàstics (comprant a granel, prioritzant altres elements per a la llar…), el suport a iniciatives que fomentin el consum conscient, regalar experiències immaterials en lloc d’objectes, practicar el lleure respectuós i de proximitat o participar en una xarxa d’intercanvi de coneixements o banc del temps.
Telecomunicacions
Pot semblar que les telecomunicacions no consumeixen recursos, però els centres de dades més grans del món necessiten més de 100 megavats de capacitat d’energia, l’equivalent a proveir prop de 80.000 llars dels EUA. Es calcula que una hora de vídeo en línia genera 55 grams de CO2, i altres usos que poden semblar inofensius, com el del correu electrònic, també contaminen. Per consumir menys telecomunicacions, podem fer petits canvis quotidians com, per exemple, reduir el temps davant de pantalles, apagar el mòdem quan anem a dormir reduir el nombre de fotografies i vídeos que enviem. També podem utilitzar el mode avió més sovint per evitar que el mòbil continuï consumint l’energia necessària per cercar les antenes. I per últim, però no menys important, podem evitar comprar nous dispositius: reparant-los o comprant-los de segona mà (reacondicionats).
Millor col·lectivament
La investigadora Yayo Herrero, una de les ponents de l’[esc]hola, afirmava que “els petits gestos poden ser la llavor d’un gran canvi que permeti transformar la realitat i fer del futur un lloc millor.” És a les nostres mans, com hem vist, prendre decisions de consum que poden marcar la diferència. Ara bé, el decreixement també pot ser entès com un procés social col·lectiu a través del qual generar estratègies, pactes i negociacions per generar un canvi més gran. Si ens organitzem, podrem decidir col·lectivament quines activitats volem sostenir energèticament i quines no. Informeu-vos de quines opcions teniu en el vostre entorn per organitzar-vos i guanyar força en la lluita contra la crisi climàtica.
Així doncs, el decreixement ens convida no només a reduir consums, sinó a reorganitzar les nostres societats, amb equitat, per situar-les dins dels límits planetaris, allà on la vida humana es pugui perpetuar junt amb les altres espècies amb les quals compartim planeta. No es tracta de decréixer en tots els aspectes: cal créixer en educació ambiental, en cultura, en justícia social i en solidaritat. El camí és llarg i pot semblar difícil, però sempre guanyarem més del que deixem de consumir. Us apunteu a viure millor amb menys?
Article publicat també al blog de Som Energia