Aquestes vacances, desconnecta’t del mòbil!

Aquests últims mesos la preocupació per com eduquem les més petites de casa en l’ús del telèfon mòbil ha pres protagonisme. Sembla que a poc a poc ens hem anat adonant dels efectes negatius que tenen les pantalles i els dispositius digitals per les nostres criatures. 

Amb freqüència un nou estudi ens demostra les conseqüències per la seva salut física i mental.  Centenars de pares i mares preocupades s’han organitzat per fer-hi front col·lectivament… i el tema ha arribat a l’esfera política, plantejant lleis que prohibeixin el mòbil o exigeixin sancions a les plataformes digitals.

Però… un moment! Són les criatures i adolescents, les qui tenen un problema? Nosaltres, les adultes, què?! No estem enganxades, al mòbil?

Nosaltres creiem que sí que ho estem. I molt.

Tot i que l’addicció als smartphones no està reconeguda com una patologia per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada dia hi ha més evidències científiques de les conseqüències que té per la salut.

De mitjana, a Espanya cada ciutadà utilitza l’smartphone 3 hores i 40 minuts cada dia, segons l’informe “Digital consumer by generations” del 2022. I durant aquestes hores deixem de fer altres activitats, estar amb els amics i amigues, fer exercici, descansar…

Només cal que alcem el cap del nostre aparell quan estem al transport públic, en una sala d’espera, o fins i tot durant els àpats… Quasi tothom està absorbit pel rectangle lluminós que té entre les mans. Enviant missatges de text, fent scroll o mirant vídeos… o simplement revisant si algú ha fet like durant el darrer minut.

Existeixen diferents qüestionaris per mesurar l’addicció als smartphones: la SAS (Escala d’Addicció als Smartphones) desenvolupada per científics sud coreans l’any 2013 i basada en 33 preguntes afirmacions per mesurar l’addicció, les 20 qüestions de l’Ús Problemàtic dels Telèfons Mòbils (PUMP) a través de les quals s’identifica els diferents tipus d’ús problemàtic del telèfon mòbil: ús perillós, ús prohibit, ús que provoca problemes financers i l’ús que provoca símptomes relacionats amb dependència i la Smartphone Addiction Measure (2020) que va revelar factors  associats amb l’addicció com la modificació de l’estat d’ànim, i el conflicte.

Per vetllar doncs per la nostra salut, seguretat i llibertat, hem de trobar les nostres pròpies eines per gestionar-nos. I si a més teniu fillxs i us preocupa l’ús que fan de la tecnologia… us heu de posar les piles per ser un bon exemple d’ús!

I no només això. En temps de sobreexposició i de pressió per estar sempre disponibles… cal també que reivindiquem el nostre dret a desconnectar!

Què és un detox o dejuni digital?

Sergi Onorato és autor del llibre Dejuni digital: Autoajuda col·lectiva per canviar-ho tot, editat i publicat per Descontrol. Ens explica què és un dejuni digital: “deixar d’utilitzar, consumir, mirar, consultar, el mòbil -principalment- i tota mena de pantalles -en general-”. 

Com passa amb els dejunis més habituals, que impliquen deixar d’ingerir aliments durant unes hores determinades, la proposta es fa amb una intenció de millorar la nostra salut.

“Deixar de mirar el mòbil és deixar d’omplir-nos d’informació, de comunicacions” per donar l’oportunitat, l’espai, a què passin altres coses a les nostres vides, explica Sergi. Moments per estar en silenci, per pensar… que és el que ara mateix no ens passa.

Dins del llibre hi trobareu una proposta molt original: a través d’unes cartes que l’autor envia a les lectores, es desenvolupa el procés de dejuni, així com els motius i el sentit de fer-lo. La seva proposta és començar fent un dia de dejuni, després 3, i en acabat un dejuni col·lectiu. Ell ens explica que aquestes cartes les va enviar a 15 persones del seu entorn, i aquestes li van anar responent. Gràcies a això van poder compartir les experiències de cadascú. L’experiment va acabar amb una trobada final, on van recollir anècdotes i feedbacks de la proposta.

Il·lustració de la portada del llibre “Dejuni digital” de Sergi Onorato Esteve.

El dejuni que ens explica Sergi Onorato està pensat per trencar amb l’autoajuda, perquè “la tecnologia és una qüestió social i relacional” i, per tant, cal anar més enllà de l’individu i posar-nos d’acord amb la gent dels nostres entorns. “El mòbil altera la convivència, i és clau adonar-nos de què passa quan traiem l’aparell de l’equació”. 

A més de “digital”, aquest dejuni el podríem anomenar també de “dejuni de dopamina”, degut a l’addició que ens generen les xarxes i l’oci digital… Ep, que no és casualitat que els CEOs de les grans empreses de tecnologia no vulguin la tecnologia que ells fabriquen dins les seves cases!

Motius per “deixar” el mòbil

En poc temps, aquest aparell ha canviat les nostres vides. La tecnologia dels smartphones ha anat conquerint el nostre temps, substituint aparells que fèiem servir (càmera de fotos, rellotge, calculadora, agenda…). I és molt important pensar tot el temps que invertim fent servir els telèfons mòbils “intel·ligents”. És tan necessari? Per què en depenem tant?

S’ha extès la percepció que sempre hem d’estar disponibles: responent missatges, penjant a xarxes socials imatges de què fem. I és que estar sempre connectats impedeix que ens aturem a descansar. No hi ha una pausa, i això, a part d’esgotar-nos, pot afectar la nostra salut mental: ansietats, angoixes, estrès, addició…

Ens pot semblar que les aplicacions que duen al nostre aparell estan pensades per fer-nos la vida més fàcil, però “en realitat són plataformes de publicitat”, ens explica en Sergi Onorato. A canvi d’un suposat producte gratuït, fan negoci: a través de les xarxes analitzen el nostre comportament (likes, cerques que fem, consum…) i hi dirigeixen anuncis específics segons el públic. 

Amb aquestes pràctiques estan creant grans imperis tecnològics. Imperis que tenen molta informació sobre nosaltres, que capten les nostres dades, perquè els són útils i les poden vendre. I ho fan amb el nostre permís: quants cops hem acceptat, sense llegir-les, les condicions d’ús una web o una xarxa social? Un cop les acceptem, estem signant contractes perquè aquestes dades es comparteixin amb centenars d’empreses de països amb legislacions molt menys restrictives que l’Europea. 

En l’àmbit ecològic, també pot tenir un impacte deixar de fer servir xarxes socials privatives. Twitter i Meta, dues de les grans, centralitzen els seus servidors en un sol lloc, ocupant vastes extensions de territori, contaminant i desplaçant la vida que hi havia prèviament. A més, en centralitzar tant la informació, es crea una infraestructura jeràrquica de la web.

Escolliu el motiu que més t’interpel·li: descansar, protegir la teva privacitat, intentar frenar la devastació del planeta… o preneu-los tots! No us sembla que tenim molt a guanyar-hi, posant límits o deixant d’utilitzar tant el mòbil?

Però… Per on comencem?

Consells per fer el teu procés de dejuni digital

No hi ha una guia absoluta que serveixi a totes per igual. Cadascú ha de trobar la seva manera, i no podrem donar-te la fórmula màgica. Però sí que podem proposar-vos alguns consells que poden ajudar-vos. 

Aquest recull de consells l’hem fet gràcies a totes les persones de l’equip de treballadores de Som Connexió que han fet algun procés dejuni o limitació de l’ús del mòbil i les pantalles, i que han compartit la seva experiència!

• Amb fermesa però amb calma: fes-ho progressiu

Comença fent un dejuni d’un dia, o d’unes hores.

Sergi Onorato suggereix començar per separar-se del mòbil durant un dia, i després passar a tres dies. Si et veus capaç, endavant! Però potser, per no frustrar-te al primer intent, podries provar deixant-ho durant unes hores al dia, o fixant unes hores concretes per mirar-lo. 

“De mica en mica, treus aplicacions que no valen la pena realment, i fas que d’altres quedin com bloquejades a certes hores”.  Tània (equip de serveis a Som Connexió)

• Explica-ho al teu entorn, perquè tinguin present què et proposes. I si pots, motiva’ls a sumar-se al dejuni amb tu!

Si les persones que tens més a prop en són conscients, poden acompanyar-te i no saturar-te a missatges o no enviar-te enllaços sense parar!

A més, “és un tema que en posar-lo sobre la taula, sempre hi ha algú que hi ha reflexionat”, diu en Sergi. “Estem en un moment en què no només ho pensem, sinó que ja tenim hàbit de parlar-ne amb el nostre entorn de manera crítica”, opina. A més, estem saturades de tecnologia.

Doncs quin millor moment que aquest per agafar embranzida i proposar als nostre grup d’amistats, o a casa, o a la feina, o a classe: ¿Per què no traiem el mòbil de les nostres vides de forma col·lectiva?

“No recordava el què era gaudir d’una conversa sense distreure’m mirant les notificacions del mòbil”.
Gemma (equip de Comunicació a Som Connexió)

• Ulls que no veuen… Troba un lloc on guardar el mòbil!

Si tens el mòbil lluny, tindrem menys temptació d’agafar-lo tan sovint. Molts cops el fem servir per avorriment o per passar l’estona, sense cap objectiu definit. Si no duus el dispositiu a la butxaca o a la motxilla, és més difícil que vagis a buscar-lo.

Una bona idea és trobar un recipient i posar-lo en algun lloc de casa. Així, si sou vàries fent dejuni, tindreu un lloc per posar a “descansar” el mòbil, i a gaudir!

• Aprofita les estones de lleure.

Per prendre consciència i reflexionar sobre el poder que té la tecnologia sobre nosaltres, una bona estratègia és desconnectar de la tecnologia en les estones de lleure.

“Vaig fer un dejuni digital durant un retir de cap de setmana on recomenaven no fer ús del mòbil i va ser una experiència molt positiva”. Benedetta (equip de Serveis a Som Connexió)

Hi ha vegades que no tenim més remei que fer dejuni… si ens passa, és interessant també abraçar l’oportunitat i pensar també quins beneficis (o dificultats!) hem experimentat.

“Em van robar el mòbil i després d’un primer moment de certa angoixa, ara estic molt tranquil sense el dispositiu”. Quim (equip de Participació a Som Connexió)

I després del dejuni… què?

El dejuni pot no durar per sempre, però un cop fet, et serà més fàcil canviar d’hàbits. I per adquirir aquests hàbits, un cop hem “buidat” el nostre cos i ment del vincle addictiu amb el telèfon, el que més útil ens pot ser és posar límits. 

Aquí llistem algun exemple de pràctiques que ens sembla que poden ser útils. 

• Passa’t a allò analògic. Així evitarem quedar-nos atrapades saltant de pàgina en pàgina quan obrim el telèfon per a fer una consulta ràpida.
  El Sergi diu que té un despertador per evitar dur el mòbil a l’habitació; i que fer servir una llibreta per apuntar els dubtes i coses interessants quan llegeix, l’ha ajudat a no caure en consultar-ho tot a Viquipèdia, i caure en el parany d’obrir el mòbil.
  La Tania de l’equip de serveis s’ha proposat comprar-se un rellotge de polsera per no estar mirant l’hora constantment. 

“Sortir al carrer, o anar a fer una activitat que duri unes hores, sense mòbil. En definitiva, no permetre que el mòbil s’infiltri tant en la meva vida, m’ha ajudat a recuperar un hàbit sa de lectura i descansar més hores. I això m’ha dut a posar l’atenció en “coses de veritat, reals i que no sabia que trobava a faltar”. Tània (equip de serveis a Som Connexió)

• Si vols desconnectar per períodes llargs… aconsegueix un telèfon mòbil antic (sí, sí, un mòbil tonto o troncomòbil!). Per exemple, si vas de vacances, tenir un dispositiu que et serveixi per trucar o estar disponible en cas d’emergència és una bona opció. Així, si és per feina, no rebràs notificacions fora del teu horari laboral, i si és urgent… ja et trucaran!

 

• Silencia les notificacions dels xats o elimina les aplicacions que no utilitzes.

“Oculto tots els grups de xat, menys els de feina o espais polítics on participo” Aleix de l’equip de serveis i comunicació.

• I… si vols continuar interactuant i informant-te a través de xarxes socials, pensa en les alternatives del Fedivers. Com ens explica en Sergi, aquestes són estructures que funcionen de manera horitzontal, sense interès econòmic al darrere, de codi obert, amb servidors locals. I sense cap algoritme que estigui dissenyat per mantenir-nos enganxats!

Segur que després d’aquest article et ve més de gust de provar de fer un dejuni digital. Ara que ve època de vacances per a algunes, és un bon moment per llançar-s’hi! 

I si et falta una petita empenta, en Sergi Onorato ens insta a fer-ho des de la necessitat de plantejar-nos “com utilitzem la tecnologia, quines formes té, i per què té les formes que té”. Perquè segurament no podrem canviar el nostre consum i hàbits d’un dia per l’altre, però sí trobar motius i alternatives per caminar cap a posar límits individualment i socialment a la tecnologia. 

“Pensem-hi, compartim-ho i sobretot, que no ens faci por d’experimentar! Nosaltres ho provarem, i us animem a fer-ho!

Related Posts