Per la redacció d’aquest article, hem comptat amb la col·laboració de l’Iris Roch, especialista en acompanyament de famílies i comunitat educativa sobre l’ús de pantalles en infància i adolescència del programa Cafè i Social Media, de la cooperativa CIPAIS (Centre d’Intervenció Psicològica, Anàlisi i Integració Social), organització amb la qual tenim un acord d’intercooperació.
En els darrers mesos, han proliferat notícies i anuncis televisius en què Instagram, part del grup Meta, assegura haver considerat les preocupacions de les famílies i revisat les seves polítiques de protecció de dades amb menors. Això ha donat lloc a una nova iniciativa: els comptes d’adolescents. Ara bé, quina realitat s’amaga darrere aquesta estratègia?
Cal tenir en compte que gran part de les mesures adoptades per Meta són fruit d’un compromís legal. Segons l’Article 8 del Reglament General de Protecció de Dades Europeu (RGPD), els progenitors o tutors legals han d’autoritzar l’accés d’un menor de setze anys a determinats serveis digitals. En aquest sentit, una de les novetats del compte d’adolescents d’Instagram és que els menors d’aquesta edat han de sol·licitar permís per modificar la configuració del compte.
Aquesta mesura respon, en part, a les demandes de moviments familiars i institucions, tot i que en alguns marcs legals, com la Llei Orgànica 3/2018 de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals, l’edat per donar consentiment es fixa en catorze anys.
A més, l’Article 11 del RGPD estableix l’obligació d’adaptar el llenguatge dels textos legals a la maduresa dels usuaris. En aquest cas, Meta delega la responsabilitat en els progenitors, evitant l’esforç d’una comunicació realment accessible per als adolescents.
Finalment, el govern espanyol va aprovar el 2024 l’avantprojecte de llei de protecció del menor en entorns digitals, que obliga els fabricants de dispositius a incloure un control parental gratuït i restringeix l’accés a plataformes que utilitzen mecanismes de recompensa aleatoris, com molts videojocs populars entre menors. Caldrà veure com es materialitza aquesta regulació en la pràctica.
Gestió del risc i moderació de continguts
Més enllà del marc legal, una qüestió clau és com Instagram gestiona els riscos psicosocials associats a l’ús de la plataforma per part dels adolescents.
Amb l’auge de la intel·ligència artificial i els algorismes, es podria pensar que la moderació de continguts està sota control. No obstant això, encara hi ha una part essencial que només pot valorar un ésser humà. Tot i haver eliminat la moderació de contingut pre-publicació, Instagram l’ha mantinguda per als comptes d’adolescents. Però, és suficient per evitar l’exposició a continguts nocius?
Les dades suggereixen que el nombre de moderadors és insuficient per gestionar el volum d’informació a la xarxa, i la càrrega emocional que implica aquesta tasca pot tenir conseqüències devastadores. Un exemple és el cas d’un treballador de Meta que va guanyar un judici per les seqüeles psicològiques derivades de la seva feina.
Un altre exemple clar sobre els riscos derivats dels continguts que circulen a través de les xarxes socials que consulten els i les joves, és el que posa sobre la taula Adolescence.
Falsa seguretat i responsabilitat familiar
Els professionals que treballen amb menors alerten del perill de la falsa seguretat que poden generar aquestes mesures en les famílies. Segons l’Associació Espanyola de Pediatria, confiar cegament en la protecció anunciada per aquestes plataformes pot comportar riscos inesperats
Davant d’això, sorgeixen moviments familiars que promouen l’endarreriment en l’edat d’adquisició del primer mòbil i l’aplicació de restriccions en l’ús en centres educatius: Adolescència lliure de mòbils, Aixeca el cap, entre d’altres. La necessitat d’alternatives que limitin l’accés a continguts inadequats i que combatessin els patrons de conducta addictiva és una demanda creixent en la societat actual.
Un altre factor a considerar és la pressió i la culpabilització que recau sobre les famílies per l’ús que fan els adolescents (i infants!) de les xarxes socials.
Tot i que és positiu que les grans plataformes prenguin consciència de l’impacte social i de salut del seu model de negoci, no podem obviar que els adolescents són els seus futurs clients, fet que assegura una estratègia de captació a llarg termini.
Una alternativa basada en l’educació
Més enllà de la regulació i el control parental, cal avançar cap a una educació digital responsable. La nostra experiència amb adolescents demostra que saben perfectament com esquivar les limitacions imposades pels adults. Per això, l’objectiu no ha de ser només restringir, sinó acompanyar en l’ús responsable de les tecnologies.
Educar no consisteix a evitar l’exposició com qui posa una bena als ulls, sinó construir un procés progressiu d’aprenentatge. Com ho fem? Reflexionant sobre l’edat i la maduresa de cada menor, mantenint converses obertes i ensenyant-los a entendre els riscos de manera adequada. En aquest procés, és essencial comptar amb el suport d’altres famílies i professionals de l’educació.
En definitiva, la protecció digital no és només responsabilitat de les grans empreses o de les lleis, sinó també de la societat en el seu conjunt. Només amb una mirada crítica i una educació i acompanyament conscient, podrem garantir un entorn digital més segur i saludable per als nostres adolescents.
No ets usuària de la cooperativa i vols rebre els articles i recursos sobre infància i pantalles? Deixa’ns aquí el teu correu electrònic i t’enviarem el butlletí trimestral.
Comparteix a xarxes socials