Tarifes
Persones sòcies 9.334 Contractes 23.505
Empreses  |  Blog  |  Contacte
Vols que et truquem?
skip to Main Content
sobirania_tecnologica

La sobirania tecnològica a Som Connexió: eines per no dependre de les grans empreses tecnològiques

  • Som Connexió

“Sobirania tecnològica”… quin concepte més enrevessat. Segur que és d’aquelles terminologies que utilitzin als campus universitaris quatre matats amb ínfules d’intel·lectual. Fa mandra només de pensar-hi.

O potser no. Potser la cosa és més seriosa del que ens pensem. Potser ens hi veiem afectats.

Perquè a causa de la sobirania tecnològica, o més aviat de la manca d’aquesta, en els últims temps hem vist trontollar-se algunes democràcies a base de fake news, hem vist els nostres drets laborals disminuïts a causa dels algoritmes… i si anem una mica més lluny, hem vist a minories perseguides per culpa de la propagació de discursos d’odi.

Per això, quan parlem de sobirania tecnològica no, no parlem de quelcom que només afecti quatre hackers comptats.

Parlem d’una batalla cultural amb implicacions molt directes en el nostre dia a dia.

Però anem un pas enrere i mirem d’entendre el concepte una mica millor.

Què és la sobirania tecnològica?

David Jacovkis de SomNúvol en parlava a la primera Escola de Som Connexió com un “concepte polític”: si la sobirania és “la condició de no estar sotmeses a d’altres”, la sobirania tecnològica és la “qualitat de fer ús d’una tecnologia sense dependre d’altres persones”, i sobretot de les grans corporacions i plataformes, que en fan un ús lucratiu i de control. 

En la mateixa xerrada també hi era Marga Padilla, programadora d’ordinadors a la Cooperativa Dabne, que llavors ens va fer pensar en el “poder”. 

Ella assenyala que hem de parlar de qui “té el poder de decisió sobre les tecnologies”. De qui controla el “desenvolupament, l’ús, l’accés a aquestes i la seva distribució”, així com “l’oferta, el consum, el seu prestigi i la seva capacitat de fascinar-nos”: les grans indústries tecnològiques. Indústries que, com tenen ànim de lucre, “mai poden representar el bé comú”.

No només hem d’anar en contra el que representen aquestes corporacions, diu Marga Padilla. També hauríem d’anar en contra de la lògica que ens han fet interioritzar. És a dir, “la tasca no consisteix només a tenir alternatives tecnològiques.

“Es tracta, principalment, de desaprendre”, afirma.

De qüestionar els hàbits que hem adquirit contaminats per l’entrada massiva de pantalles a les nostres vides i de preguntar-nos: realment, “quina mena de comunicació ens cal?” “Quin oci digital volem gaudir?” “Quines pràctiques de teletreball utilitzarem?” “Quina intel·ligència artificial necessitem?.”

La sobirania tecnològica és, per tant, un posicionament. Una decisió de trobar mètodes, vies, camins diferents. De trobar (o crear) unes altres eines. 

I cal, doncs, reapropiar-nos d’aquest poder per no dependre de qui l’ostenta ara mateix. Prendre el control de la imaginació, creació, l’ús i la distribució de les tecnologies.

Crear eines entre totes…

El software (els programes informàtics, la part no física o material de la tecnologia) pot tenir-hi un paper clau en aquesta transformació. Per això quan parlem de la sobirania tecnològica, el concepte “software lliure” hi va molt lligat.

Joan Caballero, de l’equip de sistemes de Som Connexió, afirma que cal “donar-li la volta a la manera com s’entén el software al món corporatiu capitalista”. Que hem de ser capaces de construir una altra idea del software.

Veure el software no com un avantatge que ens permet competir amb altres empreses, sinó com una eina que, un cop creada, es pugui compartir. Posar el software al servei de la societat, d’altres col·lectius o persones que en puguin fer ús. Quelcom semblant a “un molí comunal”, posa d’exemple Caballero: que cobreixi les necessitats dels projecte que en lidera el desenvolupament i que alhora puguin servir per reduïr les barreres d’entrada a iniciatives que comencen

Aquesta mirada no condiciona només la distribució, sinó que ha de travessar tots els punts del procés, condicionant molt la manera en com es produeix. Com?: 

  • Fent-lo amb codi obert. No s’ha d’amagar, perquè no estem competint.
  • Ha d’estar pensat per poder ser utilitzat per altres entitats, col·lectius, empreses. 
  • Per això darrer, el millor és crear-lo de forma mancomunada, col·laborativa. Fet que “no només estalvia costos, sinó que enriqueix l’eina i el procés”, comenta Caballero. I així construim un software més útil i resilient.
  • Amb l’ull posat també en oferir un millor servei, i en millorar les condicions de les treballadores.

Però a més, afirma Marga Padilla, és imprescindible “obrir la caixa negra del programari lliure” perquè totes el puguem entendre. Fer més accessible el llenguatge hacker i més senzill i amable el seu ús. El programari lliure és, al cap i a la fi, una llicència. I és aquesta llicència la que permet que el coneixement del codi sigui compartit i públic”, diu. 

Però conèixer el codi, tot i ser necessari “no és suficient”. Per què? Perquè és un coneixement expert. I la sobirania és un fet social on intervenen altres menes de coneixement que hauríem de “posar al mateix nivell, sense jerarquies”.

…i per a totes

La comunitat és una part molt important en aquesta mirada que proposem qui apostem per la sobirania tecnològica. Marga Padilla, en el pròleg del llibre col·lectiu Soberanía Tecnológica, Volumen 2, explica que sigui qui sigui qui les produeix, “totes les tecnologies es desenvolupen en comunitat”

Perquè ningú construeix un programa “en solitari”: és una tasca tan complexa que “senzillament, resulta impossible” fer-ho sola o sol.

Per tant, en la lluita per reivindicar la sobirania tecnològica “la cosa va de comunitats”. 

Pensem en algú que desenvolupa una aplicació en codi lliure. Per crear-la farà servir tot el coneixement acumulat per altres. I durant el procés, segurament farà algun descobriment o aprendrà alguna cosa nova. Això és coneixement que sumarà a la intel·ligència col·lectiva, que retornarà al comú, perquè així d’altres puguin seguir creant noves i millors eines.

És a dir, el coneixement, amb la cooperació, es multiplica, afirma Marga Padilla. 

I en canvi, quan el coneixement es privatitza, “es mata la comunitat”.

Les corporacions tecnològiques s’aprofiten d’aquesta intel·ligència col·lectiva per enriquir-se, i intenten acabar amb el sentir de comunitat. Com? S’aprofiten dels sabers col·lectius però no fan el retorn: se’l queden i el venen. 

A més, ens estan constantment temptant amb noves eines i productes (aplicacions, plataformes, etc), traient-ne un benefici econòmic i convertint-nos en consumidores individualitzades.

I per això és clau resistir a la “submissió” tecnològica de les indústries que s’aprofiten i fragmenten les comunitats.

Padilla proposa algunes idees per a aquesta “autodefensa” front les grans tecnològiques, i per guanyar sobirania:

  • que la comoditat en l’ús no passi per davant de l’ètica: no sempre el més còmode és el millor. Un exemple: l‘scroll infinit és molt còmode per l’usuari, però s’ha demostrat que és un mecanisme que genera addicció. Per tant, no és ètic.
  • no voler-ho tot gratis. A vegades allò gratuït vol dir que ho paguem entre totes, i és positiu. Però a vegades va en detriment de la nostra sobirania i autonomia (i a vegades també del benestar social i ambiental): són només trampes per captar-nos i obtenir lucre per altres vies. 

Quines eines fem servir a Som Connexió?

A Som Connexió és central el posicionament per la sobirania tecnològica. Però segurament no us hem explicat com ho fem de manera concreta. 

Avui us volem apropar una mica més a la manera com treballem i quines plataformes i programes de software lliure fem servir per acostar-nos-hi una mica més.

Feu-hi un cop d’ull, segur trobareu alguna que us és útil conèixer:

  • Odoo: el nostre sistema ERP (software de gestió empresarial)
  • Nextcloud: un núvol fet amb programari lliure. És a dir, un espai virtual online i lliure, per l’emmagatzematge i gestió de documents. 
  • Meet.coop: eina de video conferència per a les reunions, tallers i trobades virtuals. gestionat per una coalició global de cooperatives i creat per BigBlueButton, un software d’aules virtuals.
  • Decidim: software que fem servir per la gestió democràtica de la governança de la cooperativa. 
  • Peertube: plataforma d’streaming federada, alternativa a les grans plataformes de video.
  • Plausible: Per l’anàlisi de les visites i funcionalitat del nostre web. Per saber si ho estem fent bé, si estem aconseguint fer arribar el nostre missatge. 
  • Mastodon: xarxa social semblant a twitter, però que no posa el focus en la visibilitat o viralització de certs missatges, sinó en la creació de comunitats online agrupades per temàtiques.
  • Superset: Per visualitzar les nostres dades

Intercooperar, mancomunar i col·laborar

Com ja podreu endevinar, la nostra feina i les eines que utilitzem, passen per una aposta col·lectiva: ho fem intercooperant a l’hora de crear i adaptar el software, i mancomunant-ne el seu ús.

Ens abastim de i treballem amb col·lectius i cooperatives que comparteixen la nostra perspectiva del comú. Dos exemples d’això són Coopdevs i Som IT Cooperatiu.

Hem intercooperat amb Coopdevs des dels inicis de Som Connexió per dissenyar processos, construir les nostres eines tecnològiques i enxarxar-nos amb altres cooperatives. La col·laboració ens ha permès desenvolupar de manera conjunta les eines de gestió empresarial, anàlisi de dades i relació amb les nostres usuàries.

Som IT Cooperatiu és una cooperativa de serveis de nova creació en que hi participem Som Connexió i Som Mobilitat. Neix amb el propòsit de posar la intercooperació al centre de les nostres funcions de desenvolupament tecnològic, de tal manera que puguem construir les eines que necessitem de manera mancomunada, compartint recursos i coneixements.

Però malgrat les vies que hem trobat, encara queda molt per caminar i tenir un ecosistema que pugui funcionar només amb programari lliure.

Seguim caminant

Per Som Connexió és molt important poder tenir i crear les nostres eines per funcionar. Perquè no volem dependre de grans plataformes que fan negoci amb les nostres dades i necessitats. És important tant en la gestió interna de la cooperativa, com la que mostrem enfora. 

Perquè com va dir l’Audre Lorde, escriptora afroamericana activista pels drets civils, “les eines de l’amo mai no desmuntaran la casa de l’amo”.

I d’això va la sobirania tecnològica. De trobar les pròpies eines, de desmuntar les cases dels amos de la tecnologia: les grans corporacions.

Potser t'interessa...

Back To Top