La mirada antifeixista i feminista de Proyecto UNA

Imagines un Internet que no promogui l’addicció a les pantalles? Que no sigui un vehicle, difusor i replicador dels discursos d’odi i l’assetjament? Pots imaginar un Internet en què “les comunitats que l’habiten decideixin com relacionar-s’hi”? Que “contribueixi al desenvolupament lliure de les persones”? 

Proyecto UNA ho fa. Aquest col·lectiu d’escriptura imagina un Internet on és possible tot això. Analitzen l’entorn digital, rescaten i proposen maneres més comunitàries, emancipadores i transformadores de viure’l. Aposten per seguir tenint presència a un Internet hostil i mercantilitzat. No volen renunciar a l’Internet. 

En els darrers anys, han fet molta feina per visibilitzar com ens relacionem a través de les xarxes i els efectes d’aquestes en les nostres quotidianitats; els mecanismes que han permès a l’extrema dreta desplegar-se a Internet, i com el masclisme ha reaccionat al feminisme escampant-se gràcies a la cultura popular. I ho fan mitjançant el llenguatge i els formats propis de la generació mil·lenial, com els mems i publicacions a xarxes socials. 

De tot això en parlen en aquesta entrevista. Són un projecte amb que ens sentim aliniades i creiem que tenim la responsabilitat, com a cooperativa que apostem per unes telecomunicacions conscients, d’acostar-vos a la seva mirada i propostes!

Per conèixer-vos una mica més…

Qui sou o què sou Proyecto UNA? Per què aquest nom?

Som un col·lectiu d’escriptura que investiga la tecnologia i la cultura digital amb perspectiva feminista i antifeixista. 

El nostre nom ve d’un personatge femení de la sèrie Star Trek que van treure del projecte original perquè consideraven que era “massa improbable que el públic s’identifiqués amb un personatge femení fort”. I això malgrat que Star Trek sempre ha sigut una sèrie amb forts valors progressistes! 

Aquest personatge es deia Número 1, i va romandre en un calaix durant dècades, però fa uns anys es va recuperar. Aquest fet simbolitza, per a nosaltres, els canvis que la cultura pop ha anat fent gràcies a l’impuls del moviment feminista.

 

Com naixeu i creixeu com a col·lectiu? Quina és la vostra intenció en el moment de fundar-vos? Segueix vigent aquest objectiu?

Ens constituïm per presentar-nos a la beca d’escriptura que fa l’editorial Descontrol l’any 2019, que va esdevenir el nostre primer llibre, “Leia, Rihanna & Trump”. 

La nostra intenció era posar el focus sobre certs temes que consideràvem que en aquell moment no estaven sent prou tractats: la transformació de la cultura pop, la creació d’identitats al voltant del fandom i internet, i com això es relacionava amb l’auge del feminisme i el feixisme…, i donar eines d’anàlisi als moviments socials. 

Anys després, sembla que cada vegada se’n parli més. Estem contentes d’haver pogut aportar el nostre granet de sorra.

Quina és la vostra relació amb el món digital? Com us hi moveu? Quina part de les vostres vides ocupa? Ha canviat aquesta amb el temps?

Ens sentim com a casa en el folklore digital. Avui en dia trobem absurd separar el món digital de l’analògic perquè ambdós són reals i es retroalimenten. 

Hi portem molts anys, des de l’època dels fòrums en línia fins a la de les grans xarxes comercials, que cada cop semblen estar més de capa caiguda. N’hem viscut els canvis: abans l’intercanvi era més important que la monetització, i l’anonimat (que nosaltres volem mantenir) era molt més comú. Ara, però, les grans plataformes monopolístiques han instaurat el culte a la marca personal i l’obsessió per quantificar-ho tot.

Sobre el que escriviu aquí i allà 

Analitzeu i escriviu sobre com es consoliden i es mouen les comunitats a l’entorn digital. Quin lloc té el feixisme en aquest món actualment? Com s’està obrint camí la ultradreta a Internet? Quines estratègies es fan servir? 

La ultradreta puja a internet perquè també ho fa al món analògic: hi ha una crisi econòmica i ecològica que el capitalisme no pot solucionar, i en lloc d’enfrontar horitzons emancipadors que posin en qüestió el sistema, prefereix l’opció del feixisme, que mai posa en perill les velles estructures de poder. Funciona com el seu sistema immunitari. 

A més a més, el feixisme troba forts aliats entre els CEO (dirigents) d’empreses californianes, als quals no els importa allotjar o promoure odi i intolerància a través dels seus algorismes i les seves xarxes, sempre que generin tràfic i engagement. 

En els pitjors casos, com ara el d’Elon Musk (fundador i/o directiu d’empreses com SpaceX, Twitter, Tesla… i la segona persona més rica del món) o el de Peter Thiel (cofundador de PayPal i un dels primers inversors de Facebook), la seva ideologia i el darwinisme social del qual fan gala els apropa molt a postulats turboconservadors.

En el vostre primer llibre Leia Rihanna i Trump abordàveu l’auge del feminisme, de com s’ha acollit en el marc de la cultura popular, i de les reaccions del patriarcat enfront això, sobretot com s’han desplegat a xarxes. 

El feminisme ha sigut el moviment social més poderós dels últims anys, i això ha suposat un canvi en el sentit comú. Alguns homes han vist qüestionades certes coses que consideraven que els pertocaven per dret natural i, com tots els canvis, comporta una reacció. 

Qui no ha volgut entendre que el feminisme proposa canvis positius pel conjunt de la societat, ha desenvolupat un sentiment d’agreujament que s’ha cultivat al voltant de comunitats a les xarxes. 

També han aparegut personatges que han instrumentalitzat aquests malestars per intentar treure’n rèdit polític o econòmic. Barregen queixes que van des de la incapacitat d’acceptar la diferència a la nostàlgia d’un passat suposadament idíl·lic, i molts cops actuen en eixam, practicant l’assetjament i el troleig.

Així mateix, Internet ha sigut un espai de difusió i democratització d’imaginaris  transformadors (els feminismes, per exemple), i d’organització de comunitats que volen incidir i canviar el sistema des dels marges o des de posicions subalternes. Com analitzeu això? Pot ser l’entorn digital l’escenari d’un futur paradigma organitzatiu on es desplegui una acció política transformadora?

Internet és una estructura i un espai sociopolític, i com en qualsevol altre, hem de ser-hi i batallar-lo. Si no ho fem, l’hegemonia neoliberal ocuparà tot l’espai. 

Si veiem internet com a eina, aquesta ha millorat i facilitat les nostres vides en gran manera. Només cal veure projectes com Wikipedia, o pensar en la possibilitat que gent diferent de totes arreu del món s’hagi pogut trobar, reconèixer-se i construir nous imaginaris comuns.

Estem convençudes que l’ètica hacker i el pensament del programari lliure encara ens pot ensenyar molt sobre com entendre el món més enllà de jerarquies econòmiques. 

No som, però, tecnosolucionistes. No existeix cap vareta màgica que pugui posar fi a segles d’injustícies d’un dia per l’altre mitjançant una tecnologia innovadora. Això sí, si el món digital no tingués potencialitats revolucionàries, no existiria aquesta obsessió per regularitzar-ho, vigilar-ho i monopolitzar-ho per part de les grans empreses i els estats.

 

Creieu o aposteu per altres espais per portar a terme aquest activisme?

No pot existir activisme exclusivament a l’esfera digital, de la mateixa manera que no té sentit deixar de banda les possibilitats comunicatives que ens donen internet i la cultura creada al seu voltant. Cada cop més, la gent s’està ideologitzant i radicalitzant mitjançant xarxes. 

A ningú se l’acudiria no utilitzar tots els mitjans que té a l’abast per fer arribar un  missatge. Igual que quan es va inventar la impremta es feien servir les octavetes, ara fem servir els mems. Tanmateix, ens agradaria que els col·lectius polititzats abandonessin a poc a poc, almenys per a la seva comunicació interna, les plataformes de la Big Tech, en favor d’altres més lliures. 

Sou més o menys optimistes que fa un temps sobre que aquest tema?

Tenim l’obligació de ser optimistes, perquè de cinisme el món en va sobrat, i amb pessimisme mai s’ha fet la revolució. 

En una societat obsessionada amb el col·lapse, incapaç d’imaginar un món més enllà del capitalisme, el mínim que podem fer és utilitzar la nostra imaginació per pensar en altres formes de viure.

Sobre la vostra activitat a xarxes

Esteu sobretot a Instagram i a Twitter. Com subvertiu des de dins l’experiència de “centre comercial” que és per vosaltres l’ús d’aquestes plataformes?

També existim a Mastodon, per exemple. Però hem escollit ser aquests “centres comercials” perquè atrauen moltíssima atenció a escala propagandística i són un espai formatiu per a gran part de la població. Considerem que deixar d’existir en aquests espais significa resignar-nos a què siguin sempre les mateixes veus les que hi ressonin.

Ens agrada pensar que podem ser quelcom semblant a un glitch (es podria dir que la manera en la qual utilitzem IG, mantenint l’anonimat, no és la que pretén la plataforma), però som conscients que escapar d’aquestes lògiques de la “marca personal” no és només una decisió individual.

De fet, el que ens agradaria de veritat seria una vaga general indefinida de les usuàries d’aquestes xarxes, però entenem que, de moment, no és possible. Mentrestant, doncs, ens queda intentar refuncionalitzar les eines de l’amo per destruir la seva casa, alhora que paral·lelament construïm alternatives.

Som molt fans dels “mems” que utilitzeu a les xarxes. Per què aquesta proposta de comunicació? 

Perquè ens agrada. Perquè el mem té un potencial afectiu que no té cap altra forma de comunicació. 

Quan tu veus un mem, primer et relaciones amb ell des de la identificació i l’humor, i això ens permet fer certes proclames que d’altra manera podrien no ser tan ben rebudes, o serien més inaccessibles. A més a més, la cultura mem replanteja el concepte d’autoria, és molt democratitzadora. 

Un mem és netament anticapitalista i popular perquè només té sentit si es comparteix lliurement. I qualsevol pot fer un mem, no cal cap mena d’experiència prèvia o coneixement gaire específic.

 

Teniu altres maneres de traslladar la vostra mirada a part de llibres i internet? On més us podem trobar?

Ens agrada molt que ens cridin per fer xerrades i tallers. Hem fet activitats formatives per a grups i col·lectius de tota mena, tant a nivell comunicació digital com explicant fenòmens com la masclesfera. La millor part de la nostra feina han sigut els contactes i amistats que hem fet durant aquest camí

 

Voleu afegir quelcom? Ens recomaneu lectures o comptes on puguem seguir profunditzant en aquest tema?

Sempre defensem que una manera de fer d’internet un lloc millor és practicar el suport mutu. Per això sempre encoratgem a tothom que segueixi i comparteixi la feina de qui fa discurs polític o cultural interessant i està a internet menjant hate (sobretot dones, gent racialitzada o LGTBI+). 

Creadores com Cuellilargo, Alba Lafarga, Estela Ortiz, PutoMikel, Sara Riveiro, Chinicuil, Judith Memvibres, sadBpm, Infusión Ideológica, Chtnomicon, Shine McShine, Laura Tabarés, Eudald Espluga, Ainhoa Marzol, Reinas y Repollos, Ofelia Carbonell, Blissy, Mozo Yefimovich o Dani Minchekewun.

I també reivindiquem la feina de col·lectius com ArsGames, Donestech, PosApocalipsis Nau, Éspais Valencia, Ontologías Feministas, Las Escritoras de Urras o Algorights

 

Així com elles recomanen tantes altres propostes companyes, nosaltres no podem deixar d’inisistir en que els feu una visita a algun dels seus comptes, per comprovar com un anàlisis i crítica rigoroses no estan renyides amb l’humor i l’accessibilitat de formats per a totes. 

I per anar una mica més enllà, el llibre Leia Rihanna i Trump (Descontrol) o els seus articles a El Salto són lectura indispensable per entendre la seva proposta de mirada cap a l’Internet i els racons i capes.

Potser t'interessa...