Estratègies per fer front a les violències masclistes digitals

Arran de la commemoració, el pròxim 25 de novembre, del Dia Internacional contra les Violències Masclistes, avui us volem parlar d’aquest tipus de violències que poden afectar aquelles dones i persones LGTBQIA+ que utilitzen la xarxa. 

I és que internet ha emancipat dones i nenes en molts àmbits de la vida, com l’accés a canals de comunicació i expressió, cultura, ciència i educació. Alhora, però, cal tenir en compte que aquest està inserit en un món regit pel patriarcat, i que, per tant, “l’ús d’internet s’emmarca en un context de discriminació de gènere estructural”, tal com afirma l’advocada Laia Serra, col·laboradora de l’informe Las violencias machistas en línea hacia activistas. 

És a dir, que el món virtual no està lliure de violències masclistes, sinó que reprodueix les formes i patrons d’aquesta estructura, la mateixa que produeix violències de gènere fora de línia. És un canal més per on aquestes es manifesten i s’exerceixen. 

Les violències masclistes digitals (VMD) són la continuació de les violències que es donen fora de la xarxa, i en alguns casos, les accentuen. 

La dificultat d’identificar l’agressor o agressors, la no presencialitat i la manca de mecanismes institucionals i de les pròpies plataformes poden ser factors que han fet que les agressions patriarcals a través d’internet, que es poden exercir amb tan sols uns clics, s’hagin estès arreu i siguin part de la nostra realitat. 

Però així com hi ha violència, també hi ha eines i estratègies -individuals i col·lectives- que estan al nostre abast per poder fer-hi front.

Aquí trobareu algunes aplicacions i recomanacions per estar més segures a internet.

Què són les violències masclistes digitals?

“Insults, vigilància dels moviments, contacte insistent, difamacions, amenaces…”. Segur que moltes de les que llegiu, podeu reconèixer aquestes pràctiques i les heu patit algun cop. No és casualitat: la majoria de dones i identitats dissidents, a nivell mundial, experimentem alguna forma de violència masclista digital al llarg de la nostra vida.

N’hi ha de molts tipus i no van soles: qui en pateix alguna, sovint també n’és víctima d’altres, i molt possiblement, de forma recurrent. En un intent de classificar-les, a l’estudi Las violencias de género en línia, editat per la revista digital Pikara Magazine, i l’informe Les Ciberviolències masclistes. del grup de recerca Antígona (UAB) i Donestech, s’assenyalen algunes de les violències masclistes digitals més comuns:

• Insults i difamacions pel fet de ser dona
• Accés als teus comptes i dispositius sense consentiment i/o manipulació de les dades privades.
• Amenaces 
• Contacte i fustigament a tu i/o persones del teu entorn
• Seguiment i vigilància dels teus moviments 
• Gaslighting: utilitzar informació falsa per confondre’t i fer-te mal
• Desprestigi o difamació a internet (mitjançant vídeos, publicacions o imatges falses teves, etc.)
• Robatori, usurpació o suplantació d’identitat en comptes de correu, xarxes socials, perfils.
• Censura o silenciament mitjançant baixa de perfils o continguts, atacs a servidors (DDOS), bloqueig de pàgines webs o dominis.
• Difusió d’imatges íntimes o d’informació personal sense consentiment
• Xantatge i xantatge de caràcter sexual (sextorsió) per canals digitals
• Inducció al feminicidi / suïcidi (em convida a suïcidar-me o em repeteix que hauria de ser morta)
• Atacs a canals d’expressió de dones i identitats dissidents

Tot pot començar amb un tuit o una publicació, i pot ser suficient perquè desenes d’usuaris hi responguin de forma agressiva, insultant o amenaçant, i compartint de forma difamatòria, incitant a més violència. Que et mirin el mòbil per saber amb qui parles, o que utilitzin informació i imatges teves sense el teu permís, per difamar o fer-te xantatge, també és violència digital.

Qui les pateix?

Pregunta a les teves amigues, companyes, veïnes, familiars… quasi totes hauran viscut, al llarg de la seva vida, algun dels tipus de VMD esmentades. Perquè el 98% de les dones han patit algun tipus de violència digital, segons mostra una enquesta realitzada per Donestech l’any 2019 a 278 dones i persones no binàries. I en el 70% dels casos ha estat de forma reiterada.

Qualsevol dona pot ser víctima de VMD, però podem identificar tres perfils principals de persones que són víctimes de les diferents tipologies de violències masclistes digitals que acabem de mencionar. 

• Persones que viuen o han sobreviscut a una relació de violència. Gran part dels agressors resulten ser coneguts de les víctimes, sovint les seves parelles o exparelles o amics. De fet, es calcula que el 90% dels casos de violències masclistes dins d’una relació ja tenen una part virtual.
• Dones i persones LGTBIQ+ amb perfil públic que ocupen espais de comunicació, i/o que representen veus i posicionaments que surten de la norma. Una violència que, si utilitzes plataformes com Twitter o Instagram, et sonarà. Com aprofunditza l’informe coordinat per Calala, el masclisme actiu a l’espai virtual, es mostra espacialment agressiu amb aquelles persones que, des dels postulats feministes, tenen capacitat d’articular poder, influència i relat.
• Menors: nenes i joves. L’assetjament sexual de menors a les xarxes és cada cop més freqüent: el 2020, el nombre d’investigacions per aquest delicte havia crescut un 55%. I l’start up b-resol (una app per la prevenció del bullying), a partir d’una enquesta entre més de 3.200 alumnes d’ESO i batxillerat, indicava el 2020 que un 1,7% de les persones entrevistades van admetre haver estat víctimes de ciberassetjament.

Les conseqüències són múltiples. D’una banda hi ha els impactes en la salut mental de les persones que reben les VMD, com ansietat, por, aïllament i depressió.

Però va més enllà: les violències en línia poden repercutir en “el dret de les dones a l’autodeterminació i la integritat corporal, en la seva capacitat de moure’s lliurement” i de participar activament d’espais relacionals, culturals o polítics, ja siguin virtuals o no.

Això és el que apunten els resultats de l’estudi de Pikara Magazine, que afegeix una conseqüència més: l’impacte social i comunitari. Les VMD promouen una societat en què les dones i persones LGTBQIA+ “ja no se senten segures”, i això limita la possibilitat d’aquestes de beneficiar-se de les mateixes oportunitats en línia que els homes. I que la societat no pugui escoltar el que elles tenen a dir.

Aplicacions i eines aliades: com protegir-nos i respondre a aquestes violències?

Malgrat la xarxa és un espai on molta gent participa, sovint estem soles davant la pantalla. Per això, aquí us recomanem algunes aplicacions i estratègies per fer front a les violències masclistes digitals, i fer-ho juntes.

Hi ha diverses maneres de fer front a les VMD. Hi ha eines i estratègies de prevenció, com pot ser gestionar la privacitat dels teus comptes i dispositius, canviar-ne les contrasenyes.

N’hi ha de resposta, com pot ser denunciar els atacs rebuts, ja sigui organitzant una acció col·lectiva per visibilitzar les agressions patides -que, com hem vist, poden tenir diverses formes-, o mitjançant els mitjans que les mateixes aplicacions ofereixen. Tot i així, des de Donestech assenyalen que malgrat les plataformes tenen mecanismes per reportar els atacs, “en la major part dels reports no responen i no fan absolutament res”, perquè “són empreses que fan negoci amb les VMD i poc els importa acabar amb elles”.

I n’hi ha que traspassen allò virtual: les autocures i el suport de l’entorn són molt importants. Prendre’s un descans de les xarxes -sobretot aquelles que hi són molt actives- pot ser alhora una via per a cuidar-se, com per visibilitzar els malestars del món virtual. I recórrer a la xarxa afectiva -dins o fora de línia- pot ser també clau per a recuperar-se emocional i psicològicament de les violències patides. 

Des de Som Connexió et recomanem aquestes estratègies per protegir-te contra les VMD. Trobaràs moltes eines més al web de Donestech:

1. Documentar les violències per a poder visibilitzar i/o denunciar-les: fent captures de pantalla, guardar enllaços i imatges, buscar informació sobre el/s agressor/s… Hi ha eines que et poden ajudar, com IFTTT, que permet descarregar tuits en una base de dades quan aquests et mencionen i/o utilitzen certes paraules; o Alerta Machitroll, que t’anima a compartir-les i fer-les públiques mitjançant l’humor.
2. Autoprotegirte: gestionant les teves contrasenyes i la informació que penges online, i desactivar la geolocalització. Profunditzant més, pots xifrar dispositius i apps de missatgeria o comptes de correu. Això pot ajudar a evitar rastrejos, robatoris de contrasenyes i usurpació d’identitats online. Com ho pots fer? Amb aquesta eina podràs saber si les teves contrasenyes són segures, i en aquesta pàgina podràs comprovar si tens el teu dispositiu protegit de possibles rastrejos. També, amb aquesta guia t’ajudarà a buidar les xarxes socials d’informació que no vulguis que estiguin a internet, fent-ne còpies de seguretat.
3. Portant l’acció i l’autodefensa a l’esfera col·lectiva: amb campanyes de denúncia públiques o bloquejos massius a agressors, per exemple. Això requerirà organització i preparació en xarxa amb altres persones! Per saber més sobre com respondre juntes a les VMD pots consultar aquesta guia de la xarxa ciberfeminista llatinoamericana Ciberseguras. 

Fembloc: la línia d’atenció i suport davant les violències digitals

I aquest 2022, com una eina d’autodefensa digital més, es posa en marxa FemBloc*: la línia feminista telemàtica d’atenció a les violències masclistes digitals, impulsada per l’entitat de finançament feminista Calala, Donestech, l’associació Alia, i la Universitat de Barcelona. Després d’un projecte pilot finançat per la Unió Europea que acabava aquest juliol, ja és una realitat.

L’objectiu de la línia és que dones i persones LGTBQIA+, professionals i persones del seu entorn que ho necessitin, tinguin accés a informació, suport o acompanyament sobre VMD. Aquesta iniciativa se suma a un mapeig internacional de més de 50 serveis i línies d’atenció que donen suport a persones que pateixen violències masclistes i violències masclistes digitals.

Aquest projecte beu d’altres iniciatives ja en marxa, i busca emmarcar-se dins de la Red Autodefensa.Online, una xarxa integrada per activistes y professionals que treballen “pels drets de les dones, lesbianes i trans en l’esfera de les TIC”, posant el focus en les violències masclistes, “facilitades o amplificades per les tecnologies de la relació, la informació i la comunicació (TRIC)”. Des d’aquí “s’impulsa l’autoformació, el debat, la producció de coneixement i la generació d’investigacions i campanyes”.

Totes aquestes eines i pràctiques de resistència i acompanyament online treballen per fer possible un internet més segur per totes, on la interacció, participació i accés al coneixement i cultura digital siguin en igualtat. Que siguin espais alliberadors i permetin construir alternatives en l’ús de les telecomunicacions. 

*Pots contactar amb FemBloc a través de:

• Whatsapp, Signal o Telegram (643528573)
• Correu atencio@fembloc.cat

Potser t'interessa: