El dilluns 28 d’abril va passar allò que sovint només imaginem en pel·lícules o distopies: el sistema elèctric va caure. A les 12:33 hores, una apagada elèctrica sobtada va deixar mitja península Ibèrica sense llum. Però l’impacte va anar més enllà de l’energia. Va ser una apagada de la comunicació.
Els mòbils van deixar de tenir cobertura, internet va desaparèixer en moltes zones, i ni tan sols una trucada d’urgència es podia garantir. De tant en tant, apareixia un missatge de whatsapp o telegram enviat hores abans.
Per què va passar? Perquè el nostre sistema de telecomunicacions està construït sobre una estructura que depèn del subministrament elèctric. Les antenes, els routers, els servidors, els centres de dades…tot necessita energia per funcionar. I tot està, gairebé sempre, concentrat en poques mans i pocs llocs. Quan cau una peça, cauen totes.
Però i si aquest cas no serà una excepció? I si forma part d’un escenari cada cop més probable? Emergències climàtiques, pics de consum, tensions geopolítiques…En un món fràgil, cal una infraestructura que no ho sigui tant.
La dependència de la xarxa elèctrica
Les antenes de telefonia mòbil, funcionen gràcies a l’energia elèctrica. Encara que moltes disposen de bateries de reserva, la seva autonomia és limitada. Segons fonts tècniques, aquestes bateries poden mantenir les antenes operatives entre una i tres hores, depenent de la càrrega i la demanda. Quan el subministrament elèctric es va interrompre, moltes antenes van deixar de funcionar, i les que van romandre operatives van quedar saturades per la gran demanda de connexió, provocant una caiguda generalitzada del servei.
Tot i no estar connectades al sistema elèctric peninsular, les Illes Canàries també van veure afectat el servei de telecomunicacions. La raó? La seva dependència dels cables submarins i nodes de connexió que sí que estan situats a la península, especialment a Andalusia. La interdependència de la xarxa global va provocar caigudes parcials en serveis com telefonia mòbil, datàfons, Wi-Fi, streaming i caixers automàtics.
Les persones al centre
Durant l’apagada, des de l’equip d’atenció de Som Connexió vam rebre moltes trucades. La gran majoria de persones van mostrar comprensió i empatia davant d’una situació tan excepcional. Algunes expressaven confusió. No sabien si la falta de servei era per l’apagada o per una incidència particular. Altres, simplement, volien compartir com estaven. En molts casos, l’atenció humana va ser l’únic vincle disponible quan la tecnologia va fallar.
Vam rebre ànims, agraïments i fins i tot reflexions del tipus: “ja va bé desconnectar de tantes notificacions”. Aquestes mostres d’afecte ens recorden que el més essencial no sempre és la connexió digital, sinó el vincle entre les persones.
Drets de les persones consumidores
Quan es produeix una interrupció massiva de serveis com la del 28 d’abril, és legítim preguntar-se si tenim dret a compensacions per les hores sense llum, internet, telèfon o aigua. Encara no s’han determinat amb precisió les causes ni les responsabilitats de l’apagada elèctrica.
Des de Som Connexió us mantindrem informades dels avenços que hi hagi en aquest sentit.
Cap a un model més resilient i just
Som conscients de les limitacions del model actual. Tot i dependre de la infraestructura d’altres operadores, treballem des de fa temps per construir una alternativa més justa. Cal una transformació profunda que ens porti cap a alternatives més resilients i democràtiques.
Nosaltres treballem des de fa anys per construir aquesta alternativa, promovent la sobirania tecnològica i recolzant iniciatives com guifi.net, una xarxa de telecomunicacions oberta, més distribuïda i gestionada per la ciutadania. Aquestes xarxes poden ser clau per mantenir la connectivitat en moments de crisi perquè compten amb bateries i generadors propis.
Un camí compartit
La transformació tecnològica ha d’anar de la mà d’una transició energètica profunda. Per això, intercooperem amb Som Energia, cooperativa amb qui cool·laborem per impulsar un model energètic basat en fonts renovables, de proximitat i sota control democràtic.
Un sistema energètic descentralitzat i gestionat des de les comunitats no només permet reduir emissions o combatre el canvi climàtic. També incrementa la capacitat de resistència col·lectiva davant fallides com la del 28 d’abril.
I ara què?
L’apagada del 28 d’abril no ha de quedar com una anècdota. És una oportunitat per repensar el model. Cal més regulació i democràcia digital, més sobirania local, i menys concentració de poder en mans d’oligopolis i corporacions globals.
El camí cap a la transició ecosocial no és fàcil ni rapid. Però sabem que és possible. I sabem també que només serà real si som moltes. Si apleguem una massa crítica de persones que entenguin la connectivitat com un dret col·lectiu i no com una mercaderia. Si esdevenim comunitats que decideixen implicar-se en la construcció d’infraestructures compartides i democràtiques.
Encenguem alternatives. Perquè quan cau la llum, no tot s’apaga. De fet, potser aleshores és quan comencem a veure amb més claredat el camí que volem seguir.
Comparteix a xarxes socials