Les adolescents passen més d’una hora diària navegant per xarxes socials, una realitat que influeix directament en el seu procés de descoberta sexual. Aquest entorn digital, però, no només ofereix espais d’exploració, sinó també múltiples riscos: des de la circulació d’imatges íntimes sense consentiment fins a l’exposició a pornografia o la reproducció de violències masclistes i discriminatòries. El 98% dels joves ha patit violència sexual digital sent menor en els últims anys. Segons un estudi publicat aquest juliol per l’organització no governamental Save The Children, el 98% dels joves ha patit algun tipus de violència sexual digital abans de la majoria d’edat. Una dada alarmant extreta d’enquestes realitzades a més de 1.000 joves d’entre 18 i 21 anys. segons . És una xifra alarmant d’un informe que s’ha fet a partir d’enquestes a més de 1.000 joves d’entre 18 i 21 anys.
L’informe assenyala tres formes principals de violència sexual digital:
- el contacte amb persones adultes amb finalitats sexuals (grooming)
- la compartició de continguts íntims sense autorització (sexting no consentit)
- i l’ús d’eines d’intel·ligència artificial per mostrar cossos nus. En aquest últim punt, el treball constata que un de cada cinc joves de l’estat espanyol afirma haver estat víctima dels anomenats deepfakes (imatges seves alterades amb la intel·ligència artificial). Aquest mateix any aquesta pràctica ha estat tipificada com un delicte.
Segons Kotu Atienza, sòcia de la cooperativa feminista Candela, el sexting, quan es fa des del plaer i el consentiment, no és una forma de violència, sinó una expressió de la sexualitat. “Hi ha persones que, per passar-s’ho bé, s’envien fotos una mica hot [calent]. Això no és una violència.” El problema apareix quan una de les parts trenca la confiança i difon les imatges sense consentiment, el que es coneix com a sexpreading. A diferència del bullying, que sol acabar a la sortida de l’escola, les violències digitals són constants: actuen 24 hores al dia, set dies a la setmana.
Educació per prevenir el sexpreading
Amb l’objectiu de prevenir aquest tipus de violència, Candela ofereix tallers com “Has vist la foto que corre?”, adreçats a joves de 14 a 20 anys principalment en instituts, per ajudar-los a prevenir ser víctimes de sexpreading. La sessió busca estratègies col·lectives per construir sexualitats basades en el respecte i la llibertat. Atienza posa en relleu la necessitat de crear vincles sans. “De la mateixa manera que esperem que una amiga o un amic no ens tracti malament, cal demanar el mateix a la parella”, afirma. En aquest punt, destaca també que és important que els joves no s’aïllin en els companys sentimentals i que no normalitzin sentir-se malament en una relació. Parla també dels límits del concepte de consentiment: “Si ella no volia, però el nòvio ha insistit no podrà dir que no hi ha consentit una pràctica. És important que els joves puguin reflexionar sobre aquest concepte i respondre preguntes com t’ho has passat bé?, has gaudit de la trobada?”.?”.
Evitar el sexpreading en comunitat passa també perquè els receptors de les fotografies íntimes rebutgin la pràctica. “Cal que puguin dir que això no mola i també reconfortar la víctima dient que no reenviarant la foto a ningú més”. Atienza afirma que cal evitar el sexpreading: és un delicte i pot tenir conseqüències greus, com que algun alumne s’hagi d’acabar canviant d’institut per no poder aguantar aquesta violència. És clau, segons ella, evitar que les víctimes –que principalment són noies i persones LGTBIQA+– sentin culpa. “Pot ser que els professors no diguin a la víctima que és una guarra [per haver enviat fotografies], però pot ser que ho pensin”, lamenta la sòcia de Candela, entitat que també fa formacions a professorat de centres de secundària.
Fer de l’experiència una eina pedagògica
La directora i protagonista del documental Diari de la meva sextorsió, Patrícia Franquesa, va decidir explicar la seva pròpia experiència: algú l’amenaçava amb fer públiques imatges íntimes robades del seu portàtil. Davant aquesta situació, va optar per visibilitzar el problema i actualment treballa en una guia pedagògica per abordar la sextorsió a escoles i instituts.
Segons ella, en general, els consells de com protegir-se d’aquest tipus de riscos a la xarxa van en la línia de recomanar no fer coses. “Tot i que a l’escola et diguin que no enviïs certes fotos i que els teus adults referents et demanin que no parlis amb estranys, pot ser que ho facis si ets adolescent; estàs evitant els límits”, exposa. Segons ella l’educació ha de preveure l’equivocació que pot implicar, per exemple, enviar una foto íntima a una persona no indicada. “Si algú és un depredador i està abusant de tu digitalment, tu no en tens la culpa, encara que hagis fet alguna cosa malament perquè, si no, la culpa sempre recau en la víctima”, conclou.
Franquesa es va sentir qüestionada com a víctima quan va anar a fer la denúncia policial. En el seu objectiu d’ajudar els més joves a prevenir i gestionar abusos d’internet defensa que s’ha de comprendre la víctima i no revictimitzar-la. Posa un exemple: “Si una persona que té una parella que és un manipulador i li diu que si no li envia tal foto no és la seva nòvia, pot ser que ho acabi fent i ho ha de poder explicar sense que ningú li faci cap bronca”. L’important, segons ella, és tenir la capacitat de detectar qui manipula, qui és el depredador. La guia que prepara Franquesa vol treure ferro a la idea del que “no s’ha de fer” i ajudar a tractar el delicte de la sextorsió buscant l’ajuda adequada en cas que s’acabi produint. “No has de ser perfecte per no ser abusat ni manipulat a Internet”, conclou.
Educar també els nois: repensar la masculinitat
La major part de les vegades qui perpetren violències sexuals a les xarxes són nois, que necessiten comprensió i acompanyament, ja que sovint reprodueixen patrons masclistes que veuen en el món adult: “en familiars, professors, a les xarxes socials o en els anuncis”, assenyala Atienza. En aquest sentit, és clau treballar des d’un enfocament positiu el desenvolupament de la seva masculinitat, com a persones responsables, que expressen les emocions i amb sentit crític. Reproduir patrons de violències masclistes a la xarxa és un dels riscos a combatre amb l’educació
L’accés fàcil i precoç a la pornografia és una altra preocupació. En aquest sentit, el govern espanyol està treballant actualment en una llei que limitarà l’accés a aquests tipus de continguts, amb un sistema que farà una verificació de l’edat a través d’un certificat.
La responsabilitat també és adulta
Cal tenir també en compte que els depredadors sexuals que practiquen abusos com el grooming no només es nodreixen d’imatges pujades de to, tal com posa de manifest el recent documental del 3cat Infància sobreexposada. També es descarreguen imatges del dia a dia de menors, que els seus mateixos pares comparteixen a les xarxes socials. En aquest sentit, és també necessari que els adults puguin fer una reflexió sobre quin tipus d’imatges dels seus fills i filles pengen a les xarxes socials.
Davant l’abús, denúncia i suport
Davant qualsevol mena d’abús, cal denunciar-lo i buscar ajuda per poder-lo gestionar. A continuació, recomanem un conjunt de recursos i referents que ens poden ajudar a protegir-nos a la xarxa:
- Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats: És un servei d’atenció específica als adolescents i joves gratuït, confidencial i que preserva el màxim anonimat possible. Ofereix atenció presencial, per telèfon i per WhatsApp.
- La Lore (Candela): És un projecte que coordina Kotu Atienza que, des del 2012, ofereix atenció als joves via WhatsApp. El lema del servei és “relacions, gènere, sexualitat i diversitat sexual, fes-me totes les preguntes que tinguis al cap”.
- Marina Marroquí: És una educadora social experta en violència masclista. Fa tallers a escoles, instituts, a famílies i a professionals. És activa a les xarxes socials com Instagram i ofereix vídeos explicatius a YouTube.
- Gerard Coll-Planas: És doctor en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor titular de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Ha escrit diversos llibres sobre la construcció del gènere, com Dibuixant el gènere (Edicions 96).
- Miquel Missé: és sociòleg, expert en gènere i sexualitat. Està implicat en diverses línies de treball que van des de la investigació, la consultoria, la pedagogia i la comunicació amb l’objectiu de promoure una cultura crítica amb el gènere.
Compromís per un ús segur i responsable de les xarxes
Des de Som Connexió ens comprometem a promoure un ús conscient i segur de les tecnologies. En aquest sentit, impulsem materials com la Guia per a famílies cruels i malvades, per acompanyar les famílies en la introducció del telèfon mòbil, o Despantalla’m, pensada per educar infants de 0 a 3 anys sense pantalles. També donem suport a iniciatives que promoguin un ús saludable de les xarxes socials i les tecnologies entre infants i joves.
Comparteix a xarxes socials