Tarifes
Persones sòcies 8.712 Contractes 19.291
Vols que et truquem?
skip to Main Content
Som Connexio_emergencia digital

L’ús de dades, un dels reptes de l’emergència digital

  • Som Connexió

La revolució tecnològica que hem viscut els últims anys és innegable. Aquesta digitalització de la societat té una part positiva però també ha desencadenat una situació de gravetat amb grans reptes a solucionar. Un dels més importants és l’impacte de la bretxa digital del que ja vem parlar en un article anterior. Un altre és la cessió de dades, en el que ens centrarem en aquest article.

La cessió de dades és el nostre pa de cada dia. Les eines que utilitzem per treballar, les aplicacions que ens permeten estar connectades tot el dia, les webs a les que accedim per cercar oci…hem normalitzat cedir dades personals per poder fer ‘vida normal’, digitalment parlant. I ja es diu, que quan alguna cosa és gratuïta és perquè nosaltres som el producte.

Un nou tipus de colonialisme

Les dades s’han convertit els últims anys en un nou tipus de mercaderia. La venda de les nostres galetes (cookies), l’activitat a les xarxes socials, les nostres preferències, etc.. es converteixen en objectiu i dependència per ser analitzades, per detectar qui les posseeix, com s’accedeix a elles.

L’historiador Yuval Noah Harari compartia durant el Mobile World Congress (MWC) del 2021 la preocupació pel que ell anomena “un nou tipus de colonialisme”: Harari exposa que gran part del planeta s’està convertint en un mapa de colònies de dades que traspassen informació a “centres imperials” a la Xina i als Estats Units, els dos països més avançats en intel·ligència artificial i eines de control.

Per tot això, ja fa temps que es parla d’autoritarisme digital, concepte que defineix el control social mitjançant les eines digitals (i les dades que s’hi bolquen) i d’emergència digital, terme que fa referència a la gravetat d’aquesta situació. El més preocupant, assenyala l’historiador, és com la concentració de dades entre Washington i Pequín està dividint el món en dos blocs, altre cop: “és una nova Guerra Freda”.

dades_emergencia_digital

Polítiques més responsables i transparents en l’ús de dades

Igual que es prenen mesures per reduir la bretxa digital, la Regulació General de Protecció de Dades (GDPR en anglès) va entrar en vigor a mitjans de 2018 per unificar, simplificar i endurir la protecció de dades per a tota la ciutadania dins la Unió Europea (UE).

Aquest nou règim acordat pel Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea, amplia l’àmbit d’aplicació de la legislació vigent a totes les empreses de fora de la UE que tractin dades de residents.

La GDPR amplia també la definició del que són dades personals: els identificadors online i la informació econòmica, cultural o de salut mental també es consideren informació d’identificació personal. Aquest nou règim, doncs, hauria de garantir la protecció de les nostres dades personals, però s’aplica realment? 

Do you know where your data is? Beyond GDPR: Data residency must-knows from around the world, un estudi realitzat per McAfee – una de les empreses de ciberseguretat més grans del món -, conclou que la majoria de les organitzacions no tenen clar on s’emmagatzemen les seves dades.

L’anàlisi, basat en una enquesta a vuit-cents alts càrrecs de diferents indústries i vuit països diferents, mostra que només el 47% de les empreses controla on són les seves dades en tot moment i que tan sols el 2% dels directius entén bé les lleis que s’apliquen a la seva organització, en relació a la protecció de dades. 

Tot i això, l’estudi també revela que les companyies valoren positivament aquest enduriment en la regulació, ja que beneficia a les usuàries però també als seus resultats empresarials. Aprofitant això, és important que les organitzacions s’impliquin per complir la legislació, però, tal i com assenyala el cap científic de McAffe Raj Samani, moltes companyies han de superar obstacles a curt termini per adaptar-se a les normes, com per exemple reduir el temps que tarden en denunciar una bretxa de seguretat”. I és que actualment tarden una mitjana d’onze dies a reportar-ne una!

La privacitat és fonamental per gaudir d’una societat justa i igualitària

Des de fa uns anys, els governs europeus han començat a invertir en empreses de ciberseguretat. Amb l’objectiu de garantir una sobirania digital europea i basant-se en principis com la transparència, la UE ha iniciat projectes com GAIA_X on s’ha treballat en el desenvolupament d’una federació d’infraestructures de dades oberta. Però la dependència de les grans infraestructures digitals que estan en mans de corporacions-estat ha fet que projectes com aquest acabin col-laborant amb Google, Amazon o Microsoft, i per tant perdin l’essència del seu objectiu.

Més enllà de l’aplicabilitat de la GDPR o de la viabilitat d’altres iniciatives,  l’historiador Yuval  Noah Harari ens dóna el seu full de ruta per controlar l’autoritarisme digital:

  1. “Que les dades que es recopilin sobre mi, s’utilitzin per ajudar-me i no per manipular-me”.
  2. “No permetre que les dades es concentrin en un o dos llocs del món”.
  3. ” Si augmenta la vigilància dels individus, ha d’augmentar també la capacitat de vigilància d’aquests als governs i les empreses”.

En aquesta mateixa línea, Cristina Colom, directora de la Digital Future Society, creu que la tecnologia s’ha de posar al servei de les persones.  L’agenda digital del futur ha de tenir al ciutadà com a centre i ha de ser més sostenible, equitativa i amb serveis tecnològics enfocats a la societat, als drets i necessitats de les ciutadanes i ciutadans. I cal que es treballi de forma conjunta i s’involucrin institucions, administracions, sector privat, mitjans de comunicació, etc..És necessari avançar en la creació d’estándars internacionals i còdis de bones pràctiques en un context de cooperació digital.

Està clar que hem d’actuar col·lectivament i, sobretot, intentar fer petites passes en el nostre quotidià per utilitzar eines i aplicacions allunyades dels anomenats GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple y Microsoft). Potser no aturarem el desenvolupament de la intel·ligència artificial, però sí que ens hi podem adaptar protegint els nostres drets i llibertats.

Com va concloure Harari al Mobile World Congress,” la ciència i la tecnologia proporcionen eines però les eines per sí mateixes no ens diuen què fer amb elles. Es pot utilitzar la IA per crear una dictadura digital o per crear el millor sistema sanitari del món. Es una qüestió política i ètica que han de decidir els humans”.

Potser també t'interessa

Back To Top