Diversos estudis han alertat en els últims mesos de les grans quantitats d’electricitat necessàries per entrenar els sistemes d’intel·ligència artificial generativa, com ChatGPT, Gemini o Grok. Els centres de dades que allotgen aquesta tecnologia necessiten molta energia i també aigua, per mantenir una refrigeració constant dels ordinadors on s’executa. Que una pregunta a ChatGPT equival a l’electricitat que necessiten deu cerques a Google o que la IA consumirà en tres anys als Estats Units l’energia que es gasta a tot Espanya són algunes de les previsions que posen de manifest que la intel·ligència artificial ja és un problema mediambiental.
El periodista i activista mediambiental Juan Bordera apunta que en els últims anys s’ha estès el concepte del “núvol” d’Internet, una metàfora que evoca a una “desmaterialització” dels serveis a la xarxa. Aquest fet fa difícil que ens imaginem quin és el cost energètic d’accions que fem diàriament amb l’ordinador o el mòbil. Segons Bordera, “no hi ha res més material que el núvol”, perquè requereix “cablejat internacional submarí, centres de dades i refrigeradors”. “En un món de recursos limitats, en què l’aigua i l’energia són de necessitat bàsica, la intel·ligència artificial és una autèntica devoradora d’aquests dos recursos”, sosté.
“En un context d’emergència climàtica, utilitzar un sistema que consumeix una barbaritat per generar un logotip, una imatge per compartir a les xarxes socials o perquè corregeixi un text no crec que sigui assenyat”, opina Judith Membrives, responsable d’IA i Drets Humans de Lafede.cat. Membrives subratlla que fer servir la intel·ligència artificial de manera arbitrària “no està cobrint cap necessitat bàsica” i que, en l’escenari d’escassetat del planeta, caldria apostar per un altre tipus d’eines que realment siguin útils per la societat. Membrives és crítica amb la intel·ligència artificial generativa comercial. Veu justificats altres usos de la IA, com per fer prediccions o simulacions de models en un àmbit d’investigació i recerca. Matisa, així mateix, que aquests altres tipus d’intel·ligència artificial impliquen un consum menor d’energia.
El professor lector dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions de la Universitat Oberta de Cataunya (UOC) Antonio Pita explica que el més costós de sistemes com ChatGPT, en termes d’energia i aigua, és el procés inicial d’entrenament, alimentat amb grans quantitats de dades. Segons ell, una vegada culminat aquest primer pas, el consum derivat del seu ús diari és molt menor. “La IA està en els seus moments inicials i els processos que utilitza no són eficients, però el que avui és un hàndicap d’aquí a uns anys no ho serà”, afirma en un pronòstic que el cost mediambiental de la intel·ligència artificial es reduirà a mesura que es desenvolupin algoritmes més òptims. “Quan la Xina va presentar DeepSeek ja es va veure que feia el mateix que ChatGPT, però amb un 70% del seu cost”, apunta.
Bordera alerta del perill de caure en la paradoxa de Jevons, una teoria econòmica que afirma que a mesura que el perfeccionament tecnològic augmenta l’eficiència amb la qual s’utilitza un recurs, és més probable que es produeixi un augment del consum de l’esmentat recurs. Ho compara amb la millora dels cotxes de gasolina dels anys seixanta: una eficiència més gran va portar a un ús generalitzat del vehicle particular. En la mateixa línia s’expressa Membrives: “Com més accessible fas una tecnologia sota el mantra que és més sostenible, el seu impacte es multiplica”.
“Podem fer servir l’aigua per camps de golf, regadiu o per a centres de dades, cal fer-ho pel que genera més valor per la societat”, opina Pita, que destaca que el 80% dels projectes de centres de dades que es presenten a Espanya no s’aproven perquè la xarxa elèctrica del país no està preparada. Segons ell, cal invertir-hi per poder apostar per les tecnologies del futur. En el context de l’apagada general del passat 28 d’abril, Bordera sosté que “si hiperdimensionem les necessitats amb una realitat material que és la que és, anem cap a un món d’estrès hídric i castells de cartes energètics, en un moment en què s’ha vist la poca robustesa de les xarxes d’electricitat”. Els projectes de centres de dades sovint xoquen amb els veïns de les zones on volen ubicar. És el cas de la negativa del poble aragonès Villamayor de Gállego (Saragossa), que està previst que albergui un centre de dades de Microsoft. Els veïns consideren que quedarà hipotecat el futur del municipi.
La regulació és possible?
“No és el mateix fer servir IA per entendre més bé una qüestió o per un suport a un treball acadèmic que per un ús bàsic i d’oci”, afirma Bordera, que considera que s’hauria de restringir l’ús de la intel·ligència artificial generativa a “especificitats concretes, com la indústria mèdica o la investigació”. Ell opina que una solució podria ser que les aplicacions fossin de pagament, però subvencionades en sectors que les facin servir per a finalitats acadèmiques o de recerca.
“Això al final serà com qui es compra un forn. Tens la llibertat de poder-lo fer servir tant com vulguis, però el consum es veurà reflectit a la teva factura”, explica Pita. Segons ell, amb la intel·ligència artificial no es té aquesta percepció, perquè el cost energètic no l’assumeix l’usuari, sinó que repercuteix a uns servidors que no veu i que utilitza de manera gratuïta. Pronostica que d’aquí a un temps les aplicions d’IA seran de pagament i que, en haver de desemborsar uns diners per aquest servei, “l’ús responsable es regularà segons el consum que en faci cadascú”.
Membrives recorda que el reglament d’intel·ligència artificial de la Unió Europea (Eu AI Act) ja es va quedar curt en el moment de la seva aprovació, perquè no incloïa la intel·ligència artificial generativa. Segons ella, caldria replantejar aquesta normativa per limitar-ne certs usos. “La intel·ligència artificial és una mostra flagrant del tecnocapitalisme, de com s’intenta substituir treball cognitiu, tradicionalment qualificat”. “El que hem de fer els moviments socials i des dels moviments crítics és qüestionar si aquesta és la tecnologia que necessitem en el dia a dia”, conclou la responsable d’IA i Drets Humans de Lafede.cat.
Perdem capacitat cognitiva
Pita destaca l’opció de recerca profunda (deep research) que ofereixen alguns dels xats d’intel·ligència artificial. En aquests casos, eines com ChatGPT intenten recopil·lar dades fent servir més fonts d’informació i amb una verificació addicional. “Això porta a un consum més elevat, però si ho pensem des del punt de vista de quant consumiria una persona per intentar arribar a un resultat similar, el consum és mínim”. El professor de la UOC veu justificats usos com aquests, però diu que cal fer un ús responsable d’aquestes eines i evitar-les per a aplicacions d’oci que aportin poc valor. “Si creus que en faràs un ús incorrecte, pensa-t’ho dues vegades”, apunta, davant el cost energètic que implica cada línia de diàleg amb el xat.
Membrives és professora al seminari sobre Tecnologies de la Informació i Internet al màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis de la UOC. En una pràctica convida el seu alumnat a fer servir eines d’IA generativa per evidenciar que no és el mateix fer una recerca automàtica que manual, fent ús de diferents fonts d’informació, en un treball de selecció fet del cervell humà: “Si fas servir el que et dona la IA de forma acrítica pots sostenir errors greus de concepte, hi ha coses que ChatGPT se les pot inventar, sense cap evidència”. En aquest sentit, creu que cal “introduir molta més perspectiva crítica a les aules”. Menciona també un estudi que va fer Microsoft per valorar com la intel·ligència artificial facilitava la feina dels seus empleats: “Un dels resultats és que perdien habilitats cognitives”.
Una decisió de futur
“Jo soc un defensor de la IA perquè crec que ho canviarà tot i penso que compensar la petjada de carboni és més una estratègia de país, de cap on volem anar i de posar les infraestructures adequades”, conclou Pita. Membrives opina que “cal alçar la veu perquè ens estan intentant posar IA generativa per tot i cal apostar per altres alternatives en la situació d’emergència climàtica en què ens trobem”. Bordera alerta que “ja hem xocat amb molts límits del planeta”, com els conflictes derivats de l’obtenció de minerals com el coure, el liti o el cobalt, necessaris per fabricar productes electrònics. L’elevat cost energètic de la IA generativa “ens posa en una tessitura en què s’encarirà la factura de la llum i de l’aigua, un bé escàs per les sequeres”, fruit de “la bogeria on el canvi climàtic ha portat el cicle hidrològic”, conclou Border. Veu fonamental el fet de “decidir a què es dediquen els recursos” bàsics i ell espera que no sigui una intel·ligència artificial qui acabi prenent aquesta decisió.
Cap a un ús responsable
A Som Connexió treballem per fer un ús de la intel·ligència artificial amb el màxim de responsabilitat. Amb l’assessorament de Membrives, ens estem formant sobre quins són els impactes de la IA per a trobar l’ús correcte que li podem donar com a entitat de l’economia social. Busquem casos de processos automàtics que puguin ajudar el nostre equip a evitar tasques repetitives i dedicar-se a d’altres, de més valor. Estem duent a terme aquesta recerca de manera col·lectiva, amb la suma d’esforços amb altres cooperatives i amb la voluntat de poder fer pedagogia de com utilitzar la intel·ligència artificial per evitar els seus impactes negatius.
Comparteix a xarxes socials