Ja està disponible el quart capítol de La Connversètica, el pòdcast de Som Connexió sobre tecnologia i ètica. En aquest capítol, inaugurem una nova secció d’entrevistes dedicada a sòcies de la cooperativa que per la seva trajectòria i dedicació, tenen un impacte social.
En aquesta ocasió, ho fem amb la Flàvia Álvarez-Pedrosa Pruvost, també coneguda com a Flavita Banana. Il·lustradora, creadora, feminista, ella és capaç de sintetitzar en una sola vinyeta, conflictes profunds del nostre temps i fer-ho amb humor, ironia i contundència.
Dels seus inicis a la definició d’un estil
Flàvia confessa que, tot i que dibuixava des de ben petita, mai es va plantejar dedicar-se al dibuix com un ofici. De fet, va estudiar batxillerat científic abans de fer un gir i entrar a l’Escola Massana de Barcelona. I va ser en acabar la carrera, quan va començar a dedicar-se al dibuixar i cercar el seu estil propi.
El seu segell d’identitat es defineix per dues eleccions clares:
- Personatges sense ulls ni expressió facial: un repte acadèmic que es va autoimposar per aconseguir que els cossos i les situacions parlessin per si mateixos.
- El pinzell Pentel Brush (pinzell amb tinta xinesa): una eina que converteix el seu traç en contundent, energètic. Un traç que ella defineix com “brusc” i que s’allunya del traç “net” que sovint s’ha imposat erròniament en la il·lustració femenina, comenta la Flàvia.
L’èxit i les xarxes socials
Amb una comunitat de més de 600.000 persones a Instagram, la Flàvia admet que es considera privilegiada per poder viure del que li agrada. Reconeix que fa servir les xarxes en part per “aprovació” i per rebre feedback, ja que té la seva feina al diari El País.
Pel que fa a les crítiques o comentaris dels haters dins les xarxes socials, explica que porta bé les opinions externes perquè ajuden a sortir de la seva bombolla. I des de l’educació i el respecte, li agrada respondre i dialogar amb els qui tenen opinions diverses a la seva.
El procés creatiu i els reptes
Quan li preguntem què inspira els temes de les seves vinyetes, la il·lustradora confessa que busca la inspiració nedant, caminant pel carrer, o fins i tot mirant al buit.
El seu objectiu és agafar una “llavor” quotidiana i donar-li voltes per evitar el missatge obvi i oferir un altre punt de vista nou que potser ens el fa replantejar, a través de l’humor o l’absurd. Considera que les seves vinyetes haurien d’estar en la secció de passatemps: “Jo els dono una part i qui em llegeix ha de completar l’altra”, comenta.
Tot i que de vegades bromeja amb la idea que li hagués agradat ser florista, considera que amb la manera de comunicar i expressar les seves idees, està assumint una gran responsabilitat social. La seva aposta de futur és clara: continuar aprenent cada dia i mantenir-se flexible.
És l’ètica una utopia?
I per finalitzar l’entrevista, formulem sempre la mateixa pregunta a les nostres convidades o convidats. En aquest cas la Flàvia ho té clar: l’ètica no és una utopia, sinó una sèrie de “futurs factibles” i fa referència al llibre “Ecotopías” que va realitzar amb Greenpeace.
Destaca que malgrat la saturació d’informació i els estímuls constants que bloquegen la societat, la naturalesa humana vol ajudar de forma comunitària, tal com es va demostrar per exemple, durant la DANA. “No podem adoptar el discurs derrotista. El que cal és confiar, perquè la gent quan té l’oportunitat de ser ètica, ho és”, afirma la il·lustradora. I ens quedem amb aquestes paraules.
Gràcies Flàvia, per compartir aquesta connversètica amb nosaltres!
Comparteix a xarxes socials