“Ofertes de telefonia” o com fer que consumeixis més

Ha arribat el moment. Sigui perquè vols canviar de companyia o bé perquè vols millorar d’alguna forma el teu contracte amb la teva operadora actual, decideixes entrar al web d’una de les principals companyies per veure ofertes de telefonia.

Potser no n’ets conscient, però acabes d’activar una maquinària plena d’engranatges: la maquinària del marketing de les operadores telefòniques.

Sense saber ni com, comences a veure anuncis d’un munt d’operadores a les teves xarxes socials, et comencen a trucar aquestes mateixes operadores a qualsevol hora del dia. N’hi ha algun que en creuar-se amb un veí s’ha pensat que també li voldria vendre un nou “paquet convergent” i ha fugit per cames. Tot plegat d’allò més orwel·lià. 

Al final, el cert és que les operadores aconsegueixen el seu objectiu. No en va, aquestes dediquen una gran part del seu pressupost en comunicació i marketing (amb la consegüent repercussió d’aquest cost en les nostres factures). Però, quines són les estratègies de les operadores per fer que compris productes que en principi no vols? Com ho fan per aconseguir que piquem? Nosaltres hem detectat 4 tendències:

1. Les ofertes de telefonia: dades i més dades
2. Els paquets convergents: no vols sopa? Dues tasses!!
3. La lletra petita: l’efecte low-ball
4. La manca d’escrúpols del sector: tot s’hi val

A continuació us expliquem en què consisteix cada un.

Les ofertes de telefonia: dades i més dades

Saps quan t’arriba aquella temuda notificació que diu “has arribat al 80% del consum de dades” i mentre comences a suar corres a mirar quin dia és i quan et falta per acabar el període de facturació? Si… elles també ho saben. 

Les operadores de telefonia saben que un dels pitjors malsons per molta gent és quedar-se sense dades a meitat de mes (o del període de facturació pertinent). Encara que no les busquis de forma activa, les ofertes de telefonia et troben sempre amb reclams llaminers que prometen cabassos de megues, torrents de gigues i fins i tot dades il·limitades. 

Poques persones saben, en realitat, quantes dades consumeixen al mes i les operadores juguen amb aquest desconeixement per fer-nos caure en el seu parany. 

Cada cop ens donen la possibilitat de tenir més volum de dades i més llibertat per utilitzar-les arreu. Progressivament ens van pujant la tarifa, cosa que no fan amb els nous contractes, que clar, funcionen com esquer. Quan hem picat i estem dins de la seva maquinària les ofertes només apunten la direcció de consumir més: més pel·lícules, més velocitat, més música, etc. 

Generalment no t’ofereixen un preu més baix, sinó moltes més dades per una pujada “insignificant” del preu. No cal ser molt llest per entendre que si cada pocs anys ens fan aquestes petites pujades de preu, al final la diferència entre el que pagàvem al principi i el que paguem ara ja no és tan “insignificant”. En realitat, amb aquestes pràctiques el que estan fent és modelar la nostra forma de consumir, creant necessitats que no teníem.

Els paquets convergents: no vols sopa? Dues tasses!!

Les companyies no només juguen amb la sensibilitat que té la ciutadania envers les dades. La seva estratègia és oferir paquets, que en teoria beneficien a l’usuari perquè si t’ho quedes tot, et fan un preu més arregladet. Problema: què val cada servei que estem contractant d’aquest paquet? L’hem de contractar encara que sapiguem que no el farem servir? I si en un moment donat volem estalviar una mica, com sabem què podem eliminar o reduir i què no?

Moltes vegades, aquests paquets  són inamovibles: no pots eliminar serveis de manera que els contractes tot. Cada cop ens donen accés a més i més opcions de consum i en general, la ciutadania som molt poc crítics davant d’aquestes pràctiques.

L’objectiu és maximitzar el consum sense tenir en compte quina és la nostra necessitat real. Contractem productes que sovint no necessitem i per tant, paguem, sense ser-ne conscients, més del que val el servei.

La lletra petita: l’efecte low-ball

Aaaamics i amigues.. la lletra petita.  Aquella que t’has de posar les ulleres de prop i que a vegades, de tant tècnic que és el llenguatge que utilitzen, necessites un manual de traducció: què em demanen, permanència de tres mesos o un matrimoni vitalici?

Aquesta és una de les tècniques de màrqueting més estudiades, ja que juga molt amb el subconscient de la persona i els seus mecanismes de presa de decisió. Se’n diu, en anglès, low-ball (bola baixa), i ve a explicar-nos que, quan una persona descobreix un inconvenient en una decisió que ja ha pres, tendeix a minimitzar-lo i assumir-lo perquè ja ha pres la decisió en ferm. 

Permanències, penalitzacions, preus en oferta durant els primers mesos però que després s’inflen com un globus, etc. Condicions que signem en el moment d’acceptar l’oferta i que no ens semblen tan draconianes fins que ens carreguen al compte corrent el preu a pagar per aquella catifa vermella que ens van posar quan vam entrar.

De fet, prenem consciència de moltes de les enganyifes de les companyies quan ens disposem a tramitar la temuda portabilitat. És en aquest moment que es desperten les feres i comença un anar i venir de trucades d’una companyia i una altra oferint infinitat d’avantatges si mantenim el compromís de fidelitat, o premiant la nostra promiscuïtat. És sorprenent adonar-te que podies estar pagant menys, o tenir millor servei i que elles continuen tenint marge per sostenir la clientela en aquestes condicions tan òptimes. Què hem estat fent, doncs, tots aquests mesos o fins i tot anys? Hem estat enganyats i pagant de més?

La manca d’escrúpols del sector: tot si val en ofertes de telefonia

A la batalla per aconseguir clients, les companyies no tenen miraments. Sovint esclaten als mitjans notícies de males praxis denunciades per les  consumidores. Una de les més sonades utilitzava el nom de l’OCU per guanyar credibilitat, tot i que l’organització de consumidores va actuar ràpidament per aturar l’ús fraudulent del seu nom. 

Segons les nombroses denúncies, els usuaris rebien una trucada suposadament de la seva companyia que l’alertava d’una pujada imminent de la seva tarifa.  I pocs dies o poques hores més tard rebien la trucada d’una altra companyia amb una oferta millor “recomanada per l’OCU”.  Davant d’aquesta pràctica, l’organització de consumidores va contactar amb les operadores per advertir-les de l’estafa. La majoria d’elles subcontracten a terceres empreses la captació de clientela i aquestes altres empreses no tenen miraments perquè ningú té l’ull posat en elles. 

L’OCU insisteix a recordar a les usuàries que com a consumidores tenen drets i que han de denunciar totes aquelles situacions abusives que pateixen de les seves operadores per tal de poder parar els peus a les empreses sense escrúpols. 

En resum…

A l’hora de contractar un nou servei de telefonia o internet cal activar els 6 sentits. I si en tenim, podem activar també la perspicàcia, la desconfiança paranoica i el radar anti-estafes. 

Bromes a part, el que millor funciona és prendre consciència de les nostres necessitats reals de consum i entendre que quan consumim els serveis de les grans operadores de telefonia, estem entrant en un “ecosistema” que per mantenir l’equilibri necessita guanyadors i perdedors. 

Quan cerquem únicament el benefici personal amb una oferta avantatjosa o unes condicions molt bones, serà probablement a costa d’altres persones amb unes condicions i preus molt pitjors en aquella mateixa operadora. 

I això, certament, no sona molt tranquil·litzador perquè, sense ser-ne conscients, algun dia ens trobarem a l’altre cantó i pagarem massa per serveis que no aprofitem o bé que directament no utilitzem.

És cert que molt pocs de nosaltres sabem amb certesa quin és, per exemple, el volum de dades contractades que necessitem per satisfer les nostres necessitats de comunicació. Per això estem preparant un nou post en el qual donar-vos les eines per calcular i poder contractar de forma més eficient els serveis de telecomunicacions.

Ara et pots llegir